eldiario.es

9
Menú

CATALUNYA

Els nens no són rucs

Francesco Tonucci (Carmen Secanella)

Leer versión en castellano

A primer cop d'ull sembla un avi entranyable, innocent i càndid i molt amic dels nens, als quals fa anys que escolta. La seva generosa barba blanca fins i tot li dóna una certa semblança amb el Pare Noël, un personatge molt estimat pels nens. Però a mesura que va desenvolupant el seu discurs, el professor Francesco Tonucci (Itàlia, 1954) fixa la mirada en els ulls de qui l'escolta que, només en aquest moment, comença a descobrir que l'entranyable avi és en realitat un savi, que posseeix els coneixements científics i la seguretat de l'experiència. A mesura que el professor va proposant canvis en l'educació i argumentant-los amb exemples concrets, l'atònit espectador descobreix que Francesco Tonucci és un revolucionari. És llavors quan un l'observa detalladament i comença a pensar que aquesta barba s'assembla més a la de Karl Marx que a la del Pare Noël.

El professor Tonucci és pedagog, dibuixant i un gran pensador. Ha escrit nombrosos llibres, com ara La ciutat dels nens (1991) i ha publicat articles en diaris catòlics i comunistes. Visita molt sovint Barcelona, sempre per feina, lamenta. En aquesta última ocasió, ha vingut convidat per la Facultat de Pedagogia de la UB per assistir a unes jornades sobre Participació Infantil i Construcció de la Ciutadania que s'han celebrat al CosmoCaixa. Per una casualitat romana, Tonucci i jo tenim una amiga en comú, pedagoga com ell, que m’ha permès apuntar-me a un sopar.

Seguir leyendo »

Los niños no son burros

Francesco Tonucci (Carmen Secanella)

Llegir versió en català

A primera vista parece un abuelo entrañable, inocente y cándido y muy amigo de los niños, a los que lleva años escuchando. Su generosa barba blanca hasta le da un cierto parecido a Papa Noël, el personaje más querido por los niños. Pero a medida que va desarrollando su discurso, el profesor Francesco Tonucci (Italia, 1954) fija la mirada en los ojos de quien le escucha que, sólo en ese momento, empieza a descubrir que el entrañable abuelo es en realidad un sabio, que posee los conocimientos científicos y la seguridad de la experiencia. A medida que el profesor va proponiendo cambios en la educación y argumentándolos con ejemplos concretos, el atónito espectador descubre que Francesco Tonucci es un revolucionario. Es entonces cuando uno le observa detalladamente y empieza a pensar que esa barba se parece más a la de Karl Marx que a la de Santa Claus.

El profesor Tonucci es pedagogo, dibujante y un gran pensador. Ha escrito numerosos libros, como La ciudad de los niños (1991) y ha publicado artículos en periódicos católicos y en comunistas. Visita muy a menudo Barcelona. En esta última ocasión, ha venido invitado por la Facultad de Pedagogía de la UB para asistir a unas jornadas sobre Participación Infantil y Construcción de la Ciudadanía que se han celebrado en el CosmoCaixa. Por una casualidad romana, Tonucci y yo tenemos una amiga en común, pedagoga cómo él, que ha permitido apuntarme a una cena. 

Seguir leyendo »

A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua

Què podem esperar de la implantació de la jornada contínua als centres de secundària a Catalunya? L’informe que hem elaborat des de la Fundació Jaume Bofill analitza els resultats de la recerca internacional i de les experiències de jornada contínua en altres comunitats autònomes i països del nostre entorn per tal d’avançar els possibles impactes socials i educatius d’aquesta mesura en el nostre país.

L’estudi conclou que no hi ha evidències científiques d’alguns dels arguments en favor de la compactació de la jornada escolar. En primer lloc, es constata que no millora necessàriament el rendiment acadèmic. De fet, la investigació internacional demostra que la jornada lectiva no té una relació directa amb els resultats escolars, sinó que el que influeix substancialment en l’obtenció de bons resultats és el tipus de treball i els mètodes pedagògics utilitzats dins l’aula.

L’informe també contradiu la idea que la disponibilitat de les tardes lliures permet que els alumnes adquireixin uns ritmes i hàbits quotidians més saludables, i que poden passar més temps en família. Ben al contrari, els horaris dels infants i adolescents no depenen de l’horari escolar sinó que estan regits pels horaris socials i, sobretot, pels horaris laborals dels pares i mares. Considerant que a Catalunya les jornades laborals són majoritàriament partides, i que el 45% de les mares i el 72% dels pares amb fills adolescents no arriben a casa abans de les sis de la tarda, no hi ha garanties de supervisió adulta ni al migdia ni a la tarda. 

Seguir leyendo »

Els universitaris porten l'augment de les matrícules als tribunals

Assemblea de doctorands de la UAB davant l'Escola de Postgrau / João França

"Qui paga taxes per treballar?" Davant la pregunta de Ricardo Graña, investigador en formació a la UAB, aixecaven la mà una cinquantena de doctorands d'aquesta universitat que el passat dimarts van anar a matricular-se simultàniament per protestar contra l'augment de les taxes dels estudis de doctorat. També han dut la seva indignació als tribunals i fa prop d'un mes van presentar un contenciós administratiu per impugnar el decret de preus de la Generalitat.

Graña, membre de l'associació D-Recerca i de l' Assemblea de Joves Investigadores i Investigadors de la UAB, explica que la situació dels doctorands és especialment complicada, perquè les retallades els afecta com a treballadors i com a estudiants. "Ens han reduït un 5% el sou i ens retallen la paga de nadal, però a més ens apliquen una pujada abusiva de les taxes", diu.

L'any 2009 els doctorands pagaven al voltant de 176 euros per la seva matrícula, però el 2010 el preu es va multiplicar per tres sense cap explicació. Avui segueix en els mateixos nivells, amb l'afegit que, amb la suspensió del conveni col.lectiu, els investigadors en formació contractats per les universitats catalanes també han de pagar per fer la seva recerca.

Seguir leyendo »

El futur de l'educació també es decideix el 25-N

Mentre tot apunta que la qüestió nacional serà el centre de la campanya electoral, sectors com l'educació lluiten per aconseguir presència en el debat públic després de dos anys de retallades. Per això mateix la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) va organitzar un debat amb membres d'alguns dels partits que es presenten a les eleccions per posar sobre la taula les qüestions que preocupen al sector educatiu.

Sisena hora

Una de les primeres mesures que va dur a terme la darrera consellera, Irene Rigau, en entrar al departament va ser l’eliminació de la sisena hora, una hora lectiva al dia de més a les escoles públiques que servia per equivarar els seus horaris amb els de les concertades. La seva implantació, a càrrec del tripartit, va servir per “reparar esquerdes entre els centres públics i concertats”, en paraules de Dolors Rius (PSC), exsecretària general d’Educació en època d’Ernest Maragall. Per això, els socialistes, ERC –sense posar terminis– i ICV-EUiA es comprometen a recuperar-la. CiU i PP, per “realisme”, admeten que la sisena hora es seguirà aplicant només a aquells centres que tinguin un nivell de fracàs escolar elevat o un entorn socioeconòmic desfavorable.  

Seguir leyendo »