L'escola Encants de Barcelona va convidar dissabte al vespre Arcadi Oliveres, impulsor recentment d'un procés constituent de l'esquerra catalana, a que impartís una xerrada als pares i mares que ho volguessin sobre els efectes de les retallades en l'educació pública. El dia 25, des del centre Can Montllor de Terrassa, diverses escoles s'uniran en una cadena humana per fer visible les seves reivindicacions. El mateix dia, a Cerdanyola del Vallès hi ha previstos un cinefòrum i un sopar de germanor. Aquests són només tres exemples de les prop de 400 activitats i accions que es calcula que es duran a terme durant la “setmana groga”.
Aquest dilluns arranca una setmana de protestes a les escoles i instituts públics de Catalunya. Sindicats, famílies, estudiants i moviments de renovació pedagògica, agrupats a l'entorn del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), han fet una crida a que tots els centres públics s'afegeixin a la doble lluita que plantegen: contra les retallades pressupostàries de la Generalitat i contra la llei educativa (LOMCE) del ministre José Ignacio Wert.
“No podem admetre una llei regressiva que ens retorna a temps pretèrits”, senyala Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. En nom del MUCE, Aguilar considera que alguns conceptes recuperats per l'avantprojecte de llei de Wert, com les revàlides, la presència de la religió o la introducció del castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament tenen “reminiscències” franquistes. Una de les activitats més repetides durant aquesta 'setmana groga' seran les xerrades als centres públics per discutir els continguts de la LOMCE.
Pel que fa a les retallades, genera especial rebuig el tancament de 63 línies de P-3 als centres públics de cara al curs vinent -mesura que aboca al tancament definitiu a set escoles-, un fet “inacceptable” segons Rosa Cañadell, portaveu del sindicat USTEC-STEs, atès que “se segueixen finançant les escoles concertades”. L'altre ajust que més ha sublevat la comunitat educativa és el decret del ministeri que estableix que només es poden cobrir les baixes si són de deu dies o mes. Aquesta retallada, segons Cañadell, ha situat moltes escoles al caire del “col.lapse” en algunes ocasions.
La 'setmana groga', a més de centenars d'activitats puntuals i esporàdiques arreu del territori, també està vertebrada per tres jornades clau: el “Sant Jordi reivindicatiu”, la convocatòria d'àmbit estatal Pren el teu centre -que anima a les famílies a ocupar les escoles la nit del 25 d'abril-, i la manifestació unitària i conjunta amb altres sectors públics el diumenge 28 que servirà per tancar la setmana.
Han d'entrar les protestes a les aules?
Poc després que es parles per primer cop de la 'setmana groga', la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'hi va oposar perquè considerava que “en horari lectiu els nens no han de ser utilitzats per reivindicacions i actes de mobilització”. Rigau ho va resumir afirmant que les protestes havien de quedar fora de les portes de les escoles.
Tanmateix, des del MUCE responen que en cap cas estan demanant que els nens perdin hores de classe per aquests motius. “Cada centre ha de decidir com vol plantejar-se la setmana de protestes”, esclareix Aguilar, que recorda que la pràctica totalitat de les accions estan previstes fora de l'horari escolar.
“La consellera ens diu que no entrem el conflicte a les aules, però el problema és que ja hi és, i qui el va entrar va ser precisament la consellera”, denuncia Eloi Cortés, secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
