eldiario.es

9

CATALUNYA

Els farmacèutics, l’altre col·lectiu sanitari en crisi

Les farmàcies catalanes denuncien l'ofec econòmic reiterat per part de la Generalitat / CARMEN SECANELLA

“Ahir vam haver d’acomiadar una treballadora, cobrem el sou amb retard i hem d’endeutar-nos per poder comprar els medicaments que subministrem als nostres clients”. Aquesta és la situació de la farmàcia Albert Tous, del barri de Sant Martí de Barcelona, segons explica la filla del proprietari i empleada Núria Tous. El seu pare ni tan sols s'ha pagat un sou aquest mes. I és que fa quatre mesos que els farmacèutics catalans no cobren la part del preu dels medicaments a càrrec de la Generalitat.

La mobilització dels metges, infermeres i administratius de la sanitat pública contra les retallades des de fa més de dos anys ha tingut molt ressò a nivell mediàtic i social, però el col.lectiu de farmacèutics no ha fet sentir encara la seva veu. “Molta gent creu que som privilegiats”, diu la Núria. “Però ara, la percepció de la societat comença a canviar, la gent s’adona de les nostres dificultats”.

Segons el Consell de Col.legis Farmacèutics de Catalunya, el deute de l’Administració envers el sector ascendeix a 302,7 milions d’euros. Aquesta entitat explica que cobren actualment a 120 dies vista, tot i que el concert signat l’abril del 2010 amb l'Administració obliga la Generalitat a pagar a 35 dies. És a dir, es quadrupliquen els terminis reals de pagament. El Consell alerta així de les “greus dificultats per continuar disposant de medicaments”. “Els farmacèutics estem assumint el cost dels fàrmacs dispensats amb els nostres propis recursos, quan aquesta és una responsabilitat de l’administració pública", afegeix en un comunicat.

“Jo conec companys que han hagut de vendre el seu propi patrimoni per fer front a les despeses”, afirma Núria. “Nosaltres de moment aconseguim crèdits per part dels bancs però no sabem fins quan podrem finançar-nos. És cert que es tracta d'un negoci privat, però fem tot el possible per subministrar medicaments als nostres pacients, és un deure ètic”. 

Mesures de pressió

Els farmacèutics ja van fer vaga el passat 25 d’octubre, amb un 80% de seguiment, però l’impagament reiterat per part de l’Administració fa que es plantegin ara noves mesures de pressió. Una assamblea celebrada el 5 de març va acabar amb la formulació de cinc propostes d’accions sotmeses ahir a votació entre els més de 3.000 titulars d’oficines de farmàcia de Catalunya. Iniciar accions legals, convocar una manifestació unitària, recollir signatures per demanar al Parlament que l’Administració prioritzi el pagament dels medicaments ja dispensats, el tancament d’oficines i la denúncia del concert són les mesures que els farmacèutics escolliran si tiren endavant a partir de la votació d’aquest dimarts. Els resultats es donaran a conèixer aquest migdia.

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va respondre fa uns dies a la petició dels farmacèutics: “No tenim diners i encara que tots vinguin a trucar a la porta de la Generalitat difícilment els podrem donar resposta”. Va insistir en que l’Administració catalana no té diners ja que el Govern central no paga els diners pendents i va invitar els farmacèutics a sumar-se a la seva petició: “Si anem tots junts a picar on hi ha els diners, la nostra reclamació serà més forta”.

Seguir leyendo »

Els metges reben amb prudència el nou pla de Boi Ruiz per reduir proves diagnòstiques

Vista de l'Hospital Clínic de Barcelona. / Foto: Edu Bayer

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar ahir el pla Essencial, que inclou una sèrie de recomanacions per als metges amb l’objectiu de disminuir les proves “innecessàries”. S’aconsella per exemple d’evitar mamografies a dones menors de 50 anys que no tinguin riscos adicionals de càncer de mama. També s’insta els metges a no realitzar radiografies de tòrax abans d’una operació si el pacient no presenta complicacions de cor o de pulmó.

Des del sindicat Metges de Catalunya es donen per “òbvies” algunes de les recomanacions, mentre que d’altres, en opinió de l’entitat, haurien de ser purament informatives perquè no és limiti la llibertat del professional mèdic de jutjar segons el seu criteri. El sindicat també apunta que algunes recomanacions no són acceptades per tota la comunitat médica internacional, i posa com a exemple els Estats Units, on les mamografies a dones d’entre 40 i 50 anys sí que són recomanades i que fins i tot poden acompanyar-se de proves complementàries.

El secretari general de l’entitat, Francesc Duch, creu que és cert que es poden evitar certes proves, però explica que els metges les fan per falta de temps amb els pacients. “No és que el metge tingui desconeixement de les bones pràctiques, però aquestes situacions es produeixen per la pressió assistencial. S’ha de donar temps al metge perquè pugui parlar amb el seu pacient, també se li ha de donar més eines però justament ara anem en la direcció contrària”,afegeix, referint-se a la política de retallades.

El president del Col·legi de Metges, Miquel Vilardell, considera “molt important” que aquestes recomanacions s’hagin fet des de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Médiques. Vilardell creu que s’ha de desvincular aquest pla de la política de retallades i recorda que va demanar la creació d’aquesta agència abans de les primeres reduccions pressupostàries en l’àmbit sanitari. Miquel Vilardell, tot i ser assessor d’Artur Mas en materies sanitàries, va expressar publicament a l’abril del 2011 el seu desacord amb la política de retallades a sanitat. Pel que fa al control d'aquest pla, el departament ja ha avançat que es farà un seguiment de les recomanacions a través d’estudis.

Seguir leyendo »

Noves dades revelen un fort increment del temps d'espera per a intervencions quirúrgiques

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz.

La Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS) va revelar la setmana passada unes incoherències que apareixien en les dades del departament de Salut, dirigit pel conseller Boi Ruiz, sobre el temps d'espera per a operacions quirúrgiques. Des de la conselleria han publicat ara noves dades que revelen una realitat encara més greu.

D'aquestes noves xifres es desprèn que, el 2012, els pacients havien d'esperar 6,2 mesos de mitjana abans de ser operats en els hospitals públics de Catalunya, un 35% més que l'any 2011 i un 51% més que el 2010. En la majoria d'intervencions, la Generalitat incompleix la normativa estatal que garanteix un màxim de 6 mesos d'espera per a certes operacions. És el cas de cataractes, varius, artroscòpies, amigdalectomies, pròtesis de genoll o maluc i galindons.

L'empitjorament del servei ha estat particularment notable per a intervencions de varius (+52% d'espera en un any) i pròtesis de maluc (+45%).

Seguir leyendo »

Nuevos datos revelan un fuerte incremento del tiempo de espera para intervenciones quirúrgicas

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz.

La Plataforma de Afectados por los Recortes Sanitarios (PARS) reveló la semana pasada unas incoherencias que aparecían en los datos del departamento de Salut, dirigido por el conseller Boi Ruiz, sobre el tiempo de espera para operaciones quirúrgicas. Desde la conselleria han publicado ahora nuevos datos que revelan una realidad aún más grave.

De estas nuevas cifras se desprende que, en 2012, los pacientes debían esperar 6,2 meses de promedio antes de ser operados en los hospitales públicos de Catalunya, un 35% más que en el año 2011 y un 51% más que en 2010. En la mayoría de intervenciones, la Generalitat incumple la normativa estatal que garantiza un máximo de 6 meses de espera para ciertas operaciones. Es el caso de cataratas, varices, artroscopias, amigdalectomías, prótesis de rodilla o cadera y juanetes.

El empeoramiento del servicio ha sido particularmente notable para intervenciones de varices (+52% de espera en un año) y prótesis de cadera (+45%).

Seguir leyendo »

I tu, sense saber-ho

Estem utilitzant i pagant la sanitat privada sense saber-ho.

Al meu centre d'atenció primària (CAP) públic fan mamografies en les instal.lacions que, com tot en la sanitat pública, paguem entre tots els contribuents. Cada dos anys m'he de recordar de demanar hora. Però des de fa quatre anys, també cada dos anys, m'arriba una carta en un paper molt elegant amb un tríptic a tot color del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama del Parc Salut Mar de Barcelona, ​​en el meu cas, a l'Hospital de l'Esperança. La carta em dóna hora per a una mamografia sense jo demanar-la. Amb curiositat em vaig presentar a la meva cita a l'Esperança i vaig comprovar que la Unitat era luxosa comparada amb la del CAP, sense cues i amb el que em va semblar un excés de personal atenent-me com si volguessin vendre alguna cosa.

Vaig preguntar a les recepcionistes i les infermeres si jo havia de pagar per tanta atenció i servei, i que per què se m'havia citat si jo ja em feia les mamografies en el meu CAP. A la primera pregunta em van contestar que era "gratis". A la segona pregunta no vaig rebre una resposta coherent de cap d'elles. Unes van dir que el servei existia perquè de vegades algunes dones s'oblidaven de demanar hora al seu CAP, i altres em van dir que era per "les dones que no tenien CAP", situació que no es dóna (les dones que no tenen targeta sanitària no es poden fer mamografies en cap dels dos llocs). Altres no n'estaven segures. I jo no em vaig creure cap de les respostes.

Seguir leyendo »

Y tu, sin saberlo

Estamos usando y pagando la sanidad privada sin saberlo.

En mi centro de atención primaria (CAP) público hacen mamografías en las instalaciones que, como todo en la sanidad pública, pagamos entre todos los contribuyentes. Cada dos años me tengo que acordar de pedir hora. Pero desde hace cuatro años, también cada dos años, me llega una carta en un papel muy elegante con un tríptico a todo color del Programa de Detección Precoz de Cáncer de Mama del Parc Salut Mar de Barcelona, en mi caso, en el Hospital de l’Esperança. La carta me da hora para una mamografía sin yo pedirla. Con curiosidad me presenté a mi cita en l’Esperança y comprobé que la Unidad era lujosa comparada con la del CAP, sin colas y con lo que me pareció un exceso de personal atendiéndome como si quisieran venderme algo.

Pregunté a las recepcionistas y a las enfermeras si yo tenía que pagar por tanta atención y servicio, y que por qué se me había citado si yo ya me hacía las mamografías en mi CAP. A la primera pregunta me contestaron que era “gratis”. A la segunda pregunta no recibí una respuesta coherente de ninguna de ellas. Unas dijeron que el servicio existía porque a veces algunas mujeres ser olvidaban de pedir hora en su CAP, y otras me dijeron que era para “las mujeres que no tenían CAP”, situación que no se da (las mujeres que no tienen tarjeta sanitaria no se pueden hacer mamografías en ninguno de los dos sitios). Otras no estaban seguras. Y yo no me creí ninguna de las respuestas.

Seguir leyendo »

La Generalitat va modificar dades de les llistes d'espera dels hospitals per ocultar un empitjorament

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en una imatge d'arxiu (Edu Bayer)

La conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Boi Ruiz, va publicar a principis d'aquest mes unes dades que mostraven una reducció del 16% del temps mitjà d'espera per a operacions quirúrgiques el 2012 respecte a l'any anterior. Tanmateix, les xifres en què es basava el conseller eren errònies. El temps mitjà d'espera no es va reduir, sinó que va augmentar en realitat un 1%.

La trampa va passar desapercebuda fins fa uns dies, quan la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS) es va adonar de la incoherència de les dades i ho va denunciar. Aquest fet es demostra fàcilment, ja que les xifres són públiques. El càlcul de l'evolució del temps d'espera entre desembre de 2011 i desembre del 2012 que va presentar Ruiz es basava en dades diferents a les de la memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut) de 2011. El departament de Salut va afirmar que els pacients havien d'esperar 5,48 mesos per ser operats el 2011, quan en realitat van haver d'esperar 4,57 mesos de mitjana. El 2012, aquesta mitjana es va elevar a 4,61. El temps d'espera va augmentar per a la majoria d'operacions, excepte cataractes, galindons, artroscòpies i pròtesis de maluc o genoll. L'empitjorament va ser particularment patent en el cas de la colecistectomia (l'extirpació de la vesícula biliar), atès que el seu temps d'espera per entrar a quiròfan ha augmentat en realitat un 28% respecte a 2011, i en el de les hèrnies, que s'ha incrementat un 12%.

Pel que fa a les operacions de pròtesis de genoll, la Generalitat segueix incomplint la normativa estatal que estableix en 6 mesos el límit màxim d'espera per a determinats tipus d'intervencions, encara que en aquest cas sí que s'ha experimentat una millora (una reducció del 9% del temps d'espera).

Seguir leyendo »

La Generalitat modificó datos de las listas de espera de los hospitales para ocultar un empeoramiento

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en una imagen de archivo (Edu Bayer)

La conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, dirigida por Boi Ruiz, publicó a principios de este mes unos datos que mostraban una reducción del 16% del tiempo medio de espera para operaciones quirúrgicas en 2012 con respecto al año anterior. Sin embargo, las cifras en que se basaba el conseller eran erróneas. El tiempo medio de espera no se redujo, sino que aumentó en realidad un 1%.

La trampa pasó desapercibida hasta hace unos días, cuando la Plataforma de Afectados por los Recortes Sanitarios se percató de la incoherencia de los datos y lo denunció. Este hecho se demuestra fácilmente ya que las cifras son públicas. El cálculo de la evolución del tiempo de espera entre diciembre de 2011 y diciembre del 2012 que presentó Ruiz se basaba en datos diferentes a los de la memoria del Servei Català de la Salut (CatSalut) de 2011. El departamento de Salut afirmó que los pacientes debían esperar 5,48 meses para ser operados en 2011, cuando en realidad tuvieron que esperar 4,57 meses de promedio. En 2012, esta media se elevó a 4,61. El tiempo de espera aumentó para la mayoría de operaciones, excepto cataratas, juanetes, artroscopias y prótesis de cadera o rodilla. El empeoramiento fue particularmente patente en el caso de la colecistectomía (la extirpación de la vesícula biliar), cuya espera para entrar a quirófano ha aumentado en realidad un 28% respecto a 2011, y en el de las hernias, que se ha incrementado un 12%.

En cuanto a las operaciones de prótesis de rodilla, la Generalitat sigue incumpliendo la normativa estatal que establece en 6 meses el límite máximo de espera para determinados tipos de intervenciones, aunque en este caso sí se experimentó una mejora (una reducción del 9%).

Seguir leyendo »

Los sindicatos del hospital de Viladecans dicen que no faltan mantas ni agua salvo algunos "días puntuales de colapso"

La actriz Candela Peña criticó duramente al hospital de Viladecans durante la gala de los Goya

"He visto morir a mi padre en un hospital público donde no había mantas para taparle, donde no había agua para darle de beber". Así de contundente se mostraba Candela Peña al recoger su Goya a la mejor actriz de reparto. El hospital público al que se refería la actriz era el de Viladecans, uno de los más afectados por los recortes de la Generalitat en los últimos años. La dirección del centro sanitario ya emitió ayer un comunicado en el que respondía a las acusaciones de la actriz asegurando que todos los pacientes ingresados ​​reciben una botella de agua de 1,5 litros cada día, ya sea "embotellada o de la red pública", y que todos los hospitales disponen de sábanas y mantas suficientes. Los sindicatos han corroborado este martes la nota emitida por el hospital, pero con algunos matices. "Agua y mantas no faltan generalmente, pero en días puntuales de colapso sí se puede dar la situación", reconocía Begoña Galera, delegada de CCOO en el centro.

Con todo, los sindicatos rechazan que se presente una imagen desastrosa del hospital y ponen el foco en los recortes de personal: "La gente trabaja al 200% para que los pacientes puedan recibir la atención necesaria", remarcaba Galera. Los trabajadores aseguran que las tijeretazos están perjudicando gravemente el funcionamiento diario de un hospital que da cobertura, en unas instalaciones muy limitadas, a 180.000 habitantes de varias ciudades del área metropolitana sur de Barcelona.

De hecho, las quejas de Candela Peña no son las primeras relacionadas con este hospital. Sus trabajadores llevan desde 2010 luchando para salvar y mejorar la calidad sanitaria del centro. Un grupo de trabajadores acampó en el recinto del centro durante el verano de 2011 y dos personas se llegaron a encadenar a sus puertas. Además, las asociaciones de vecinos de Viladecans y otras ciudades que utilizan el hospital como Gavà y Castelldefels, han realizado varias manifestaciones y una cadena humana alrededor del centro para reivindicar un mejor funcionamiento.

Seguir leyendo »

Els sindicats de l'hospital de Viladecans asseguren que no falten mantes ni aigua tret d'alguns "dies puntuals de col·lapse"

Candela Peña va criticar les condicions en què es troben els pacients de l'hospital públic de Viladecans.

"He vist morir el meu pare en un hospital públic on no hi havia mantes per tapar, on no hi havia aigua per donar-li de beure". Així de contundent es mostrava Candela Peña en reconèixer el seu Goya a la millor actriu de repartiment. L'hospital públic al qual es referia l'actriu és el de Viladecans, un dels més afectats per les retallades de la Generalitat en els últims anys. La direcció del centre sanitari, que depèn de l'Institut Català de la Salut, ja va emetre ahir un comunicat en què responia a les acusacions de l'actriu. Asseguraven que tots els pacients ingressats reben una ampolla d'aigua de 1,5 litres cada dia, ja sigui "embotellada o de la xarxa pública", i que tots els hospitals disposen de llençols i mantes suficients.

Els sindicats han corroborat aquest dimarts la nota emesa per l'hospital, però lamb alguns matisos. "Aigua i mantes no falten generalment, però en dies puntuals de col.lapse sí que es pot donar la situació", reconeixia Begoña Galera, delegada de CCOO al centre. Amb tot, els sindicats rebutgen que es presenti una imatge desastrosa de l'hospital i posen el focus en les retallades de personal: "La gent treballa al 200% perquè els pacients puguin rebre l'atenció necessària", remarcava Galera. Els treballadors asseguren que les tisorades estan perjudicant greument el funcionament diari d'un hospital que dóna cobertura, en unes instal.lacions molt limitades, a 180.000 habitants de diverses ciutats de l'àrea metropolitana sud de Barcelona.

De fet, les queixes de Candela Peña no són les primeres relacionades amb aquest hospital. Els seus treballadors porten des del 2010 lluitant per salvar i millorar la qualitat sanitària del centre. Un grup de treballadors va acampar al recinte del centre durant l'estiu del 2011 i dues persones es van arribar a encadenar a les seves portes. A més, les associacions de veïns de Viladecans i altres ciutats que utilitzen l'hospital com Gavà i Castelldefels, han realitzat diverses manifestacions i una cadena humana al voltant del centre per reivindicar un millor funcionament.

Seguir leyendo »