eldiario.es

9

CATALUNYA

La marea blanca pren els carrers de Barcelona

La marea blanca pren els carrers de Barcelona. (Foto: 15MBcnSalut)

La marea blanca cobreix Barcelona en una de les concentracions més multitudinàries en defensa de la sanitat pública que es recorden a Catalunya. A la crida de la Plataforma pel Dret a la Salut i la Plataforma Sindical Unitària hi han respost milers de manifestants -fins a 50.000, segons els organitzadors-, majoritàriament treballadors de la sanitat -infermers, administratius, metges i auxiliars-, però també alguns pacients, afectats a la vegada per les retallades que des de fa més de dos anys ve aplicant la Generalitat al sector.

La protesta, que comptava amb el suport de l'ampli ventall de sindicats de la sanitat, així com d'alguns partits polítics, ha recorregut els carrers de la ciutat des de plaça de Catalunya fins a la plaça de Sant Jaume, en un ambient tan festiu com reivindicatiu, on s'han corejat els lemes ja escoltats en altres ocasions:. "Retallar en sanitat és assassinat", "més treballadors, i menys gestors" i "sanitat, estructura d'Estat" han estat alguns dels lemes més repetits.

La lluita en defensa de la sanitat pública a Catalunya gira al voltant de tres eixos que encenen per igual els ànims dels treballadors de bata blanca: l'onada de retallades pressupostàries, plasmada sobretot en les reduccions de plantilla i de salaris, la privatització, que amenaça la gestió d'alguns dels grans hospitals i que ja està introduint-se als centres d'atenció primària, i la corrupció, que ha esquitxat a diferents corporacions sanitàries catalanes en els últims anys.

"Estem farts, molt cansats", resumia Joaquín Jiménez, infermer a l'hospital Can Ruti de Badalona des de fa tretze anys. "En els últims anys he perdut entre el 15 i el 20% del meu poder adquisitiu, treballo més hores i tinc menys dies de festa", es queixa, conscient que aquest 2013 els funcionaris seguiran patint les conseqüències dels ajustos, tal com va reconèixer aquesta setmana el Govern, que ja va avançar que els suprimirà la paga extra. No obstant això, Jiménez assegura que la principal preocupació del sector no són les condicions laborals, sinó la pèrdua de qualitat en l'atenció als pacients. Per això, segons ell, "falten usuaris" en la manifestació d'aquest diumenge.

En la mateixa línia s'expressaven Margarida López i Paquita Extremera. Tot i haver vist com reduïen els seus sous i incrementava el seu volum de treball, aquestes auxiliars de l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi (Barcelona) asseguren que el principal motiu que les ha portat a la concentració és la situació de "perill" en què es troba la sanitat -"fins ara"- pública i universal. Així doncs, apel.len als pacients per defensar també els seus drets, i critiquen amb duresa a la Generalitat per haver aplicat el copagament en els medicaments i el Govern central "per voler excloure els immigrants d'un sistema que hauria de ser de tots i per a tots".

La marea torna a Madrid i s'estén per desenes de ciutats

La manifestació a Barcelona estava emmarcada dins d'una jornada de defensa de la sanitat pública que comptava amb marxes a desenes de ciutats de tot l'Estat espanyol. A Madrid, abanderada de la marea blanca el darrer any a causa de les vagues i protestes derivades de les amenaces de privatització, les bates blanques han tornat a sortir al carrer. També ho han fet a Albacete, Logronyo, Tolosa, Segòvia, Toledo, Almansa i Conca, entre altres municipis.

Seguir leyendo »

La marea blanca toma las calles de Barcelona

La marea blanca toma las calles de Barcelona. (Foto: 15MBcnSalut)

La marea blanca cubre Barcelona en una de las concentraciones más multitudinarias en defensa de la sanidad pública que se recuerdan en Cataluña. A la llamada de la Plataforma pel Dret a la Salut y la Plataforma Sindical Unitària han acudido miles de manifestantes -hasta 50.000, según los organizadores-, en su mayoría trabajadores de la sanidad -enfermeros, administrativos, médicos y auxiliares-, pero también algunos pacientes, afectados a la vez por los recortes que desde hace más de dos años viene aplicando la Generalitat al sector.

La protesta, que contaba con el apoyo del amplio abanico de sindicatos de la sanidad, así como de algunos partidos políticos, ha recorrido las calles de la ciudad desde Plaça de Catalunya hasta la Plaça de Sant Jaume, en un ambiente tan festivo como reivindicativo, donde se han coreado los lemas ya escuchados en otras ocasiones: "recortar en sanidad es asesinato", "más trabajadores, y menos gestores" y "sanidad, estructura de Estado" han sido algunos de los más repetidos.

La lucha en defensa de la sanidad pública en Cataluña gira en torno a tres ejes que encienden por igual los ánimos de los trabajadores de bata blanca: la ola de recortes presupuestarios, plasmada sobre todo en las reducciones de plantilla y de salarios; la privatización, que amenaza a la gestión de algunos de los grandes hospitales y que ya está introduciéndose en los centros de atención primaria, y la corrupción, que ha salpicado a distintas corporaciones sanitarias catalanas en los últimos años.

Seguir leyendo »

És el teu codi postal

Per molt que els gestors de la sanitat pública addictes a la privatització intentin convèncer-nos que la salut depèn del nostre estil de vida i del nostre codi genètic, és molt obvi que la salut depèn, sobretot, de determinants socioeconòmics com el barri on vius, la qualitat del teu habitatge i els teus ingressos. En resum: el teu codi postal és més important que el teu codi genètic.

L'habitatge, un dret pel qual estem ara lluitant més que mai, determina, en gran part, la salut. Com estaria la teva salut si visquessis amb l'estrès d'un possible desnonament? Com afectaria la teva salut el fet de viure amb vuit persones més en un espai de 40 metres quadrats? Quant de temps duraries vivint en un caixer?

A les persones malaltes ens preocupa molt el tema de l'habitatge perquè ja ens costa viure amb les retallades i la privatització de la sanitat pública. Si a més a més, ens veièssim davant la possibilitat d'estar sense sostre, això ens acabaria de rematar. Aquesta situació és molt comú perquè com que estem massa malaltes per poder treballar, tenim ingressos reduïts o no en tenim, d’ingressos.

Hi ha també les persones que es quedaran sense cobertura sanitària l'1 d'abril a causa del racista, sexista i classista Reial Decret Llei 16/2012, persones que per múltiples raons no estan empadronades. Aquests milers de persones sense papers en tot l'estat espanyol es quedaran sense atenció sanitària. Aquest és l'apartheid sanitari tan ben explicat per Montse Pineda del Comitè 1 de Desembre en el seu indispensable article El decret de reforma sanitària. Cop d'estat a la ciutadania.

Per tot això, sortim al carrer (al real o al virtual, en el cas dels malalts). El dissabte 16 de febrer sortim amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el diumenge 17 de febrer, amb la Marea Blanca, formada per professionals sanitaris i usuaris de la sanitat. Perquè l'habitatge i la salut són drets, no negocis.

Seguir leyendo »

Es tu código postal

Por mucho que los gestores de la sanidad pública adictos a la privatización intenten convencernos de que la salud depende de nuestro estilo de vida y de nuestro código genético, es muy obvio que la salud depende, sobre todo, de determinantes socioeconómicos como el barrio en el que vives, la calidad de tu vivienda y tus ingresos. En resumen: tu código postal es más importante que tu código genético.

La vivienda, un derecho por el cual estamos ahora luchando más que nunca, determina, en gran parte, la salud. ¿Cómo estaría tu salud si vivieras con el estrés de un posible desahucio? ¿Cómo afectaría a tu salud el vivir con 8 personas más en un espacio de 40 metros cuadrados? ¿Cuánto tiempo durarías viviendo en un cajero?

A las personas enfermas nos preocupa mucho el tema de la vivienda porque ya nos cuesta vivir con los recortes y la privatización de la sanidad pública. Si además nos vemos antes la posibilidad de estar sin techo, nos acabaría de rematar. Esta situación es muy común porque al estar demasiado enfermas para poder trabajar, nos vemos con ingresos reducidos o sin ingresos.

Seguir leyendo »

Anys d'escàndols a la sanitat catalana

Adjudicacions sense concursos públics, conflictes d'interessos, pagaments irregulars, sous milionaris ... Els escàndols que afecten la sanitat pública catalana han anat destapant-se en els últims anys i han tingut cada vegada més ressò entre la població, sobretot conforme la Generalitat anava aplicant les retallades pressupostàries al sector. El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat. Ja es va crear una durant l'anterior legislatura, però es va dissoldre a causa de les eleccions anticipades. Repassem els diferents casos coneguts fins ara.

Cas Prat

El cas potser més conegut dels que han esquitxat els gestors de la sanitat a Catalunya és el relacionat amb el holding d'empreses municipals de la localitat tarragonina de Reus: Innova. Aquesta entitat, que controla el 70% del pressupost de l'Ajuntament i gestiona una dotzena de centres sanitaris a través de la seva filial Sagessa, va realitza pagaments no justificats – superiors a un milió d'euros – a l'exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté, i l'arquitecte de l'Hospital Sant Joan, Jordi Batesteza. En l'època en què es van efectuar aquestes suposades irregularitats, el director d'Innova era Josep Prat, que compaginava aquest càrrec amb el de director de l'Institut Català de la Salut (ICS) i amb el de vicepresident del grup sanitari privat USP Hospitals.

Seguir leyendo »

Años de escándalos en la sanidad catalana

Adjudicaciones sin concursos públicos, conflictos de intereses, pagos irregulares, sueldos millonarios... Los escándalos que afectan a la sanidad pública catalana han ido destapándose en los últimos años y han tenido cada vez más eco entre la población, sobre todo conforme la Generalitat iba aplicando los recortes presupuestarios al sector. El Parlament de Catalunya ha aprobado hoy por unanimidad la creación de una comisión de investigación sobre la gestión de la sanidad. Ya se creó una durante la anterior legislatura, pero se disolvió debido a las elecciones anticipadas. Repasamos los diferentes casos conocidos hasta ahora:

Caso Prat

El caso tal vez más conocido de los que han salpicado a los gestores de la sanidad en Cataluña es el relacionado con el holding de empresas municipales de la localidad tarraconense de Reus: Innova. Esta entidad, que controla el 70% del presupuesto del Ayuntamiento y gestiona una docena de centros sanitarios a través de su filial Sagessa, realizó pagos no justificados –superiores a un millón de euros– al exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté, y al arquitecto del Hospital Sant Joan, Jorge Batesteza. En la época en que se efectuaron estas supuestas irregularidades, el director de Innova era Josep Prat, que compaginaba este cargo con el de director del Institut Català de la Salut (ICS) y con el de vicepresidente del grupo sanitario privado USP Hospitales.

Seguir leyendo »

El jutge imputa sis directius de l'Hospital de Sant Pau per presumpta malversació de fons

Els treballadors de l'Hospital de Sant Pau, en el moment de començar una ocupació indefinida del vestíbul del centre / Edu Bayer

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona ha imputat sis directius de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per suposada malversació de fons. El magistrat investiga si els contractes laborals de tres dels directius es corresponen amb la realitat, i per tant, ha posat en el seu punt de mira també als tres gerents de recursos humans que van elaborar els contractes. En el primer grup s'hi troben el que va ser delegat de la Generalitat a Madrid durant el tripartit, el socialista José Ignacio Cuervo; Mercè Cruells Sala, exalt càrrec del Servei Català de la Salut, i Ricard Gutiérrez, gerent d'una de les fundacions que conformen el centre. En el segon grup, el dels ara exgerents, hi ha Joaquim Esperalba, Jordi Varela i Felipe Carbajo.

Segons la interlocutòria, els contractes han de ser "verificats per tal de determinar si la prestació laboral [...] va ser real o no". El jutge, de moment, preveu dues "possibilitats": que la contraprestació laboral existís, o que es tractés d'un "contracte fictici", fet que suposaria un "lucre indegut" per al prestador del servei i un "perjudici" per a l'entitat, en aquest cas un dels centres hospitalaris més importants de Catalunya. En cas que es produís aquest lucre, en tractar-se de fons públics, es parlaria d'un delicte de malversació.

A més, el jutjat demana que s'investiguin els comptes que van presentar a l'Agència Tributària les entitats que conformen l'hospital, és a dir, la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau. També se'ls demana la comptabilitat "dels llibres i registres", de manera que s'apreciï "el total desglossament de les operacions".

Seguir leyendo »

El juez imputa a seis directivos del Hospital de Sant Pau por presunta malversación de fondos

Los trabajadores del hospital de Sant Pau, en el momento de empezar un encierro indefinido en el vestíbulo del centro. / Edu Bayer

El magistrado del Juzgado de Instrucción número 22 de Barcelona ha imputado a seis directivos del barcelonés Hospital de Sant Pau por supuesta malversación de fondos. El magistrado investiga si los contratos laborales de tres de los directivos se corresponde con la realidad, y por consiguiente, ha puesto en su punto de mira a los tres gerentes de recursos humanos que elaboraron los contratos. En el primer grupo se encuentran el que fuera delegado de la Generalitat en Madrid durante el tripartito, el socialista José Ignacio Cuervo; Mercè Cruells Sala, ex alto cargo del Servei Català de la Salut, y Ricard Gutiérrez, gerente de una de las fundaciones que conforman el centro. En el segundo grupo, el de los ahora exgerentes, están Joaquim Esperalba, Jordi Varela y Felipe Carbajo.

Según el auto, los contratos deben ser “verificados a fin de determinar si la prestación laboral […] fue real o no”. El juez, de momento contempla dos “posibilidades”: que la contraprestación laboral existiera, o que se tratara de “un contrato ficticio”, lo que supondría un “lucro indebido” para el prestador del servicio y un “perjuicio” para la entidad, en este caso uno de los centros hospitalarios más importantes de Cataluña. En caso de que se produjera este lucro, al tratarse de fondos públicos, se trataría de un delito de malversación.

Además, el juzgado solicita que se investiguen las cuentas que que presentaron a la Agencia Tributaria las entidades que conforman el hospital, es decir, la Fundación Privada Hospital de la Santa Creu y Sant Pau, y la Fundación de Gestión Sanitaria del Hospital Santa Creu y Sant Pau. También se les pide la contabilidad, “de los libros y registros” de modo que se aprecie “el total desglose de las operaciones”.

Seguir leyendo »

Los nueve alcaldes afectados rechazan en pleno la privatización de la gestión del ABS de l'Escala

Los municipios que conforman el Área Básica de Salud (ABS) de la localidad gerundense de l'Escala no están dispuestos a tirar la toalla. Ante el anuncio definitivo de la Generalitat de que adjudicará la gestión de estos servicios de atención primaria a la empresa privada Eulen Servicios Sociosanitarios, los alcaldes de los nueve pueblos afectados han elaborado un manifiesto exigiendo al Servicio Catalán de la Salud que rectifique. Los firmantes ven con "gran preocupación" que la atención primaria que deben recibir los vecinos de la zona vaya a parar a manos de una firma con ánimo de lucro y sin experiencia en el sector, como es el caso de Eulen. Temen, en definitiva, que "los criterios empresariales acaben perjudicando la calidad del servicio", y que esta concesión sea "la punta de lanza para la introducción de un nuevo modelo sanitario privatizado". No en vano, este es el primer caso de privatización de unos centros de atención primaria en Cataluña.

Por ahora, la mayoría de centros catalanes están a cargo del Instituto Catalán de la Salud (ICS), y una minoría -en torno a un 16%- a cargo de fundaciones o asociaciones sin ánimo de lucro. Es el caso del ABS de la Escala, gestionado en los últimos 12 años por la Fundació Salut Empordà, una entidad sin ánimo de lucro que también gestiona el Hospital de Figueres. A finales del año pasado, sin embargo, la fundación perdió el concurso público ante Eulen, que presentaba una oferta 8.000 euros más económica, y las posteriores alegaciones que presentó la entidad ampurdanesa no han prosperado. Tampoco sirvieron de nada las quejas del presidente de la fundación, el ex alcalde de Figueres y actual consejero Santi Vila (CiU), que llegó a decir que no se podía "comprometer la calidad asistencial" del centro y que no compartía "la gestión privada de los centros de salud".

Ahora la fundación ha presentado un recurso para detener el proceso de adjudicación, y los afectados seguirán organizando protestas y acciones. El ABS de l'Escala engloba el Centro de Atención Primaria (CAP) de la Escala y los dispensarios de Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, Ventalló, L'Armentera, Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador y Vilamacolum. En un último intento de hacer entrar la Generalitat en razón, los alcaldes de estos municipios concluyen el manifiesto pidiendo "una reflexión y revisión del modelo sanitario" para evitar su "desmantelamiento".

Manifest contra l'adjudicació de l'Àrea Bàsica de Salut de l'Escala a una empresa amb ànim de lucre by

Seguir leyendo »

Els nou alcaldes afectats rebutgen en ple la privatització de la gestió de l'ABS de l'Escala

Els municipis que conformen l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala, en procés de privatització, no estan disposats a tirar la tovallola. Davant l'anunci definitiu de la Generalitat que adjudicarà la gestió d'aquests serveis d'atenció primària a l'empresa privada Eulen Servicios Sociosanitarios, els alcaldes dels nou pobles afectats han elaborat un manifest exigint al Servei Català de la Salut que es faci enrere. Els firmants veuen amb "gran preocupació" que l'atenció primària que han de rebre els veïns de la zona vagi a parar a mans d'una firma amb ànim de lucre i sense experiència en el sector, com és el cas d'Eulen. Temen, en definitiva, que "els criteris empresarials acabin perjudicant la qualitat del servei", i que aquesta concessió esdevingui "la punta de llança per a la introducció d'un nou model sanitari privatitzat". No en va, aquest és el primer cas de privatització de la gestió d'uns centres d'atenció primària a Catalunya.

Per ara, la majoria de centres catalans estan a càrrec de l'Institut Català de la Salut (ICS), i una minoria -a l'entorn d'un 16%- a càrrec de fundacions o associacions sense ànim de lucre. És el cas de l'ABS de l'Escala, gestionat els darrers 12 anys per la Fundació Salut Empordà, una entitat sense ànim de lucre que també gestiona l'Hospital de Figueres. A finals de l'any passat, però, la fundació va perdre el concurs públic davant d'Eulen, que es va presentar amb una oferta 8.000 euros més econòmica, i les posteriors al.legacions presentades per l'entitat no han prosperat. Tampoc no van servir de res les queixes del president de la fundació, l'exalcalde de Figueres i actual conseller Santi Vila (CiU), que va arribar a dir que no es podia "comprometre la qualitat assistencial" del centre i que no compartia el model de "gestió privada dels centres de salut".

Ara la fundació ha presentat un recurs per aturar el procés d'adjudicació, i els afectats seguiran organitzant protestes i accions. L'ABS de l'Escala engloba el Centre d'Atenció Primària (CAP) de l'Escala i els dispensaris de Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, Ventalló, l'Armentera, Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilamacolum. En un últim intent de fer entrar la Generalitat en raó, els alcaldes d'aquests municipis conclouen el manifest demanant "una reflexió i revisió del model sanitari" per evitar-ne el "desmantellament".  

Seguir leyendo »