eldiario.es

9

CATALUNYA

I tu, sense saber-ho

Estem utilitzant i pagant la sanitat privada sense saber-ho.

Al meu centre d'atenció primària (CAP) públic fan mamografies en les instal.lacions que, com tot en la sanitat pública, paguem entre tots els contribuents. Cada dos anys m'he de recordar de demanar hora. Però des de fa quatre anys, també cada dos anys, m'arriba una carta en un paper molt elegant amb un tríptic a tot color del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama del Parc Salut Mar de Barcelona, ​​en el meu cas, a l'Hospital de l'Esperança. La carta em dóna hora per a una mamografia sense jo demanar-la. Amb curiositat em vaig presentar a la meva cita a l'Esperança i vaig comprovar que la Unitat era luxosa comparada amb la del CAP, sense cues i amb el que em va semblar un excés de personal atenent-me com si volguessin vendre alguna cosa.

Vaig preguntar a les recepcionistes i les infermeres si jo havia de pagar per tanta atenció i servei, i que per què se m'havia citat si jo ja em feia les mamografies en el meu CAP. A la primera pregunta em van contestar que era "gratis". A la segona pregunta no vaig rebre una resposta coherent de cap d'elles. Unes van dir que el servei existia perquè de vegades algunes dones s'oblidaven de demanar hora al seu CAP, i altres em van dir que era per "les dones que no tenien CAP", situació que no es dóna (les dones que no tenen targeta sanitària no es poden fer mamografies en cap dels dos llocs). Altres no n'estaven segures. I jo no em vaig creure cap de les respostes.

El que sí que vaig treure en clar és que aquest servei a l'Hospital de l'Esperança no és necessari perquè duplica el que ja tenim al CAP, però sobretot que no és gratis. Aquest programa el paguem els contribuents a través dels diners que la Generalitat paga a aquesta unitat en comprar els seus serveis. L'administració pública contracta un nombre específic de mamografies del Parc Salut Mar, i la unitat corre darrere de les dones amb cartes i trucades per cobrir la seva quota i assegurar-se que no ens fem les mamografies al nostre CAP. Els contribuents estem pagant innecessàriament la duplicació del servei perquè l'amo de la unitat faci negoci amb els nostres diners que li dóna la Generalitat.

Fa poc vaig saber que a la Comunitat de Madrid utilitzen mètodes més agressius perquè els pacients abandonin la sanitat pública i acudeixin a la sanitat privada "gratis". Quan un pacient entra en llista d'espera per a una intervenció, aquesta informació, no sabem com, passa a un centre de trucades (call centre) privat, contractat per la Comunitat de Madrid. El centre d'atenció telefònica truca al pacient i li envien cartes pressionant-lo (hi ha pacients que s'han queixat de l'assetjament d'aquests call centres) perquè s'operi en una clínica privada "gratis" (és a dir, pagada pels contribuents a través dels impostos), una que té contracte amb l'administració pública per fer un mínim específic d'intervencions. Per cobrir aquest quota, es pressiona, es fica por i crea confusió al pacient que creu, erròniament, que la trucada telefònica és del seu hospital o de l'administració sanitària pública. Encara que la llista d'espera no sigui llarga, aquesta crida promet al pacient l'operació en un temps més curt (encara que només sigui una setmana més curt que en el seu hospital). Els pacients dubten, ja que la majoria prefereixen operar amb el metge que ja coneixen i en el seu propi hospital.

Però entre l'estrès d'estar malalt i la vulnerabilitat d'estar davant d'una operació, i amb la pressió del call centre s'acaba per convèncer molts pacients a acudir a la privada.

Pensàvem que aquesta pràctica poc ètica i, possiblement, il.legal, es duia només a terme en el món hospitalari de la Comunitat de Madrid. Però ara ens arriba informació que s'està duent a terme a l'Hospital de Mataró. Malalts de les famoses llistes d'espera manipulades pel Sr Boi Ruiz, estan rebent trucades per anar a operar-se a la "privada gratis". Això està passant amb els pacients que esperen operacions que, per llei, tenen un temps d'espera limitat, com les de genoll. Encara no sabem quin és el centre d'atenció telefònica que està fent aquestes trucades, qui és el propietari del centre d'atenció telefònica, com va aconseguir el contracte amb la Generalitat i com aconsegueixen la informació confidencial: els noms i telèfons dels pacients en llista d'espera. Però no trigarem a esbrinar i denunciar-ho.

Aquesta pràctica ens és molt coneguda, des de fa anys, als malalts de la Síndrome de Fatiga Crònica/Encefelomielitis Miàlgica, malaltia immunològica, que som, segons el Col.lectiu Ronda d'Advocats, el grup de malalts a Catalunya més desatesos i maltractats en els últims 20 anys. A l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ​​el metge que atén (encara que segons els pacients, "atendre" no seria la paraula adequada), el Dr José Alegre Martín, coordinador de la Unitat de la SFC, té pràctiques conegudes per tots (inclòs pel Departament de Salut, que no hi han fet res al respecte, encara amb queixes formals de les associacions de malalts de la SFC) com la de donar al pacient, en la seva primera visita, el telèfon de la seva consulta privada dient-los que així s'estalviarà la llista d'espera de 2 anys (si, de 2 anys des de fa 15 anys). A la privada, com ja hem denunciat, el Dr Alegre no fa les analítiques i tractaments rellevants, però fa tota una bateria d'analítiques innecessàries per 750 euros que, en realitat, costen una petita fracció d'això. Els pacients col.laboren perquè estan desesperats per saber quina malaltia tenen (després d'anys de sentir que el que tenen és "cuento") i per arreglar els seus problemes laborals després de tantes baixes "sense justificació".

A l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​també des de fa uns anys, els malalts del SFC saben que la llista d'espera per a la Unitat de la SFC és de 2,5 anys (per a totes les visites, no només les primeres), unitat que funciona només als matins. Però també saben que poden anar a la tarda al mateix especialista de la SFC, al mateix hospital, en el mateix despatx, amb la mateixa cadira, taula, ordinador i el mateix historial clínic (a la tarda es diu "Barnaclínic" i la recepcionista no és la mateixa que al matí) que ja han pagat els contribuents. Pagant 150 euros, el pacient pot accedir a l'especialista a Barnaclínic, perquè li doni un informe. Les molt necessàries analítiques d'immunologia i virologia i tractaments que el pacient necessita no es fan ni al matí a la pública ni a la tarda pagant.

En el cas dels malalts del SFC del Clínic, no paga dues vegades pel servei com amb les seves mamografies, sinó tres vegades: un cop a l'hospital (encara públic) a través dels impostos, la segona també a través dels impostos que paguen tota la infraestructura de Barnaclínic, i una tercera directament de la butxaca. No és repagament. És tripagament.

I tot això s'aconsegueix amenaçant, posant por, pressionant i camelant als malalts.

I tu, ho denunciaràs?

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha