eldiario.es

9

CATALUNYA

Matemàtiques, gratis i divertides, fins a cap d'any

És unainiciativasolidàriaambdatade caducitat:expiraràquanho faci el 2012.Pensadaper alsnensielspares queesbarallenamblesmatemàtiquescadatarda quan tornende l'escola.Ipermettenirtot elcontingutcurriculard'EducacióPrimàriad'aquestamatèriaa l'abastd'unclic.

Aixòofereixl'empresacatalanaUniversalDidacticsque,fins a finald'any,permetaccésgratuïtal seuentorndigitalMatematics,un programautilitzatpermésde 64.000nensanivellmundialitambé pernombrosesescolesperreforçar l'aprenentatgeil'ensenyament delesmatemàtiques.

Elsalumnespoden revisarconceptesexplicatsa classe(sumes,restes,divisions...),resoldreproblemesiactivitatsiferelsdeuresestablertspelprofessor,de manera interactiva,personalitzadaipretesamentmésdivertida.

Els interessatspodenaccedirgratuïtamentaaquestprograma a lasegüentpàginaweb:www.matematics.es.Apartir de l'1de gener,tornaràa ser depagament.

Seguir leyendo »

Matemáticas, gratis y divertidas, hasta final de año

Es una iniciativa solidaria con fecha de caducidad: expirará cuando lo haga 2012. Pensada para los niños y los padres que se pelean con las matemáticas cada tarde a la vuelta del colegio. Y permite tener todo el contenido curricular de Educación Primaria de esta materia al alcance de un click.

Lo ofrece la empresa catalana Universal Didactics que, hasta final de año, permite acceso gratuito a su entorno digital Matematics, un programa utilizado por más de 64.000 niños a nivel mundial y por numerosas escuelas para reforzar el aprendizaje y la enseñanza de las matemáticas.

Los alumnos pueden revisar conceptos explicados en clase (sumas, restas, divisiones…), resolver problemas y actividades y hacer los deberes establecidos por el profesor, de manera interactiva, personalizada y pretendidamente más divertida.

Seguir leyendo »

"Les polítiques de migració han provocat desenes de milers de morts i han alimentat les màfies"

En el diainternacionaldel migrantelsmilionsd'emigrantsqueesdesplacenpelmón,especialment els queesdirigeixencap alspaïsos de laUnióEuropea (UE),noestanper a moltescelebracions.En plenarecessió,el vellcontinentels tancalesportesiretallaels seusdrets.Aixòsosté el PeioAierbe,membrefundadorde la XarxaEuropeade LlibertatsCivils,responsable del Centred'EstudisiDocumentaciósobreRacismeiXenofòbiaimembrede SOSRacisme.Presenta Barcelona el passat cap desetmana perdebatresobre elsCentresd'Internamentd'Estrangers(CIE)iels DretsHumans,Aierbedenuncia elfracàsdelespolítiquesde migracióielscentenarsde milersde mortsque han provocat;alertasobrela pujada de laextremadretaidel racismeiproposal'obertura defronterescom a baseperedificarlespolítiquesde migracióeuropees.

Els països de la Mediterrània són la porta cap a una nova vida per a milers i milers de persones. Quines condicions d'accés troben ara?

En l'últim any, la primavera àrab ha portat uns espais de llibertat que s'han intentat aplicar també a la llibertat de circulació. El cas més cridaner és el de Tunísia: quan cau el règim, molts tunisians intenten accedir a Itàlia, amb els mitjans que poden, sobretot el vaixell. Això ha generat un flux una mica major de persones al que la Unió Europea ha respost també amb un tancament de fronteres més gran, implicant la marina en el rebuig d'aquesta gent.

L'accés a Europa, per tant, és més complicat.

Sí. Però al febrer, hi va haver una condemna de la Cort dels Drets Humans Europea a Itàlia per la devolució d'un vaixell que va entendre massiva, sense tenir en compte les característiques individuals de cadascuna de les persones que viatjaven. Algunes podrien haver estat creditores d'asil polític. Això mostra que s'ha practicat una política més dura de tancament de fronteres.

Podríem dir que els drets dels migrants han retrocedit en els últims anys?

Si parlem de la frontera, que va lligada als centres d'internament, sí, sense cap mena de dubtes, han retrocedit i moltíssim.

Per què?

Perquè, d'una banda, la política d'externalització de fronteres de la UE ha fet que els països limítrofs amb ella s'hagin vist obligats, a canvi de certs acords econòmics, a fer de gendarmes davant la gent que vol accedir. La UE no vol que arribin a les nostres fronteres ni encarregar-se d'expulsar-los, ni d'empresonar-los, etc, perquè ens costa molts diners i apareixem com a responsables d'un drama terrible. Llavors, subcontracta això a altres països, on els estàndards de respecte als drets humans són infinitament menors als de la UE, de manera que els abusos i violacions que suporten aquests migrants són molt més grans.

Quin paper juga el Frontex [Agència Europea de Fronteres]?

Amb el Frontex, s'està aconseguint el que ells anomenen impermeabilitzar més la frontera. Això està suposant un cost en vides i patiment per la gent que transita pels països als quals el Frontex presta ajuda. El cas més sagnant és el dels subsaharians al Marroc, un país amb un sistema repressiu molt important, fomentat per la UE, i que, a més, genera un gran racisme cap a aquest col.lectiu. Això explica que intentin passar en pasteres i evidència com han empitjorat les possibilitats d'accés a la UE. El fenomen seguirà augmentant, així que el que fem per intentar impedir que arribin provocarà un augment del sofriment.

Pel que diu, també s'està provocant, de manera indirecta, un augment del racisme en aquests països.

Sens dubte. A Grècia, l'extrema dreta està aprofitant aquesta situació, perquè, quan s'intenta tancar les fronteres d'una manera més eficaç, les migracions es desplacen cap a altres llocs. Assistim a un desplaçament continu. La geografia europea és prou àmplia com per pretendre convèncer algú que podrem impermeabilitzar-la, això no és possible. Haver tancat una part de l'accés des de Senegal cap a les Canàries, amb la col.laboració del Marroc, provoca un desplaçament cap a Grècia que no ha estat acompanyat amb una possibilitat d'acollida major en aquell país o elevant els estàndards de respecte dels drets de les persones que arriben, sinó que s'ha acompanyat amb un discurs de criminalització: els inmigrants són font d'inseguretat, generen problemes de delinqüència, competeixen amb nosaltres i ens treuen recursos... Aquest discurs, no directament racista però indirectament criminalitzador i que responsabilitza els immigrants dels problemes, ha estat aprofitat per l'extrema dreta com a bandera i per fomentar el racisme.

Hi ha risc que el fenome s'estengui a altres països?

L'extrema dreta està implantada a tot Europa i gairebé on menys, a l'estat espanyol, tot i que a Catalunya hi hagi algunes manifestacions com Plataforma per Catalunya. Però a la UE les organitzacions amb discurs obertament xenòfob, amb varietat d'enfocaments, són un problema seriós. Dóna que pensar i en certes instàncies europees sí hi ha preocupació, una altra cosa són els mitjans que després es posin. El suport electoral que té l'extrema dreta a França, Itàlia, Holanda, Àustria, és una cosa que demostra que, o treballem per unes polítiques que facilitin una mirada no xenòfoba cap al migrant, o correm el risc d'alimentar una bicha racista que la majoria de la població no vol a priori.

Creu que els governants són prou conscients de la gravetat del problema o la situació econòmica opaca la qüestió?

Conscients sí que ho són, el que passa és que té una certa funcionalitat perquè hi ha forces que, no sent necessàriament xenòfobes, pensen que aquí tenen un calador de vots. A França, en els últims 10-12 anys, hi ha hagut aquest tipus de moviments a la dreta o centre dreta, que ha pensat que els vots de Le Pen li vindrien bé. Només cal recordar a Sarkozy i la criminalització de la població gitana romanesa. Aquesta política és nefasta perquè va deixant pòsit a la població.

Convindria que, a Espanya, tot i la crisi, no hi ha hagut una especial criminalització dels immigrants?

La forma en què la societat espanyola ha integrat a la gent que anava arribant ha estat bastant reeixida, si puc utilitzar aquesta paraula. Excepte excepcions, no s'han generat grans conflictes. Hi ha hagut possibilitat d'edificar una societat en la qual s'assumeix la diversitat. En cap societat europea ha hagut una arribada semblant d'emigrants, uns 10 milions, en un període tan curt de temps.

Com s'explica?

Respon a molts factors, però també a l'econòmic: els necessitem per cobrir certs llocs de treball. I no competien amb nosaltres sinó més aviat reforçaven. També hi ha hagut altres mirades, però sempre dins d'uns nivells en què es pot treballar, no aixecant murs que són molt difícils d'enderrocar.

Però la situació econòmica ha donat un gir copernicà.

Sí, però comptem amb una condició que ens facilita treballar en aquesta direcció: l'emigració. Els espanyols, especialment els més joves, s'han de buscar la vida a la resta d'Europa. D'una manera relativament ràpida, hem vist que ve molta gent a guanyar-se la vida, però també que una bona part dels nostres fills i veïns s'ha d'anar. Això ajuda a veure que la gent s'ha de buscar la vida allà on pugui i que, si tu tens dret a fer-ho, els altres també. També, que aquest fenomen no és només dels països subdesenvolupats sinó que també nosaltres, que teníem de tot, hem d'emigrar. Ara resulta que emigrar no és només de pobres i menesterosos sinó que és quelcom innat a l'economia, a la mundialització. Això, més que mil discursos, ajuda i serveix per anul.lar aquest discurs tan fàcil de que ens treuen la feina, ja que el mateix podrien dir els alemanys dels espanyols. I la feina no té un passaport nacional.

Per què és tan difícil gestionar la immigració?

Per un cúmul de factors. Un és l'econòmic: no hi ha dubte que la UE necessita la mà d'obra, que és com es veu a l'immigrant. Segons els moments i els països, de manera diferent: en els darrers anys, ha estat Espanya qui, de ser un país d'emigració, ha passat a acollir 10 milions de immigrants. De forma estructural, la UE necessita a milions de migrants. Però es pretén una fal.làcia: que vinguin només els que tu vols, per al que tu vols i que, a més, després, es tornin si tu no els vols seguir utilitzant. Això no és possible.

Però alguns missatges polítics van per aquest camí.

Sí, i s'ha creat una arquitectura administrativa, judicial i policial que és molt útil per altres coses: una societat autoritària, jerarquitzada, que permet justificar determinades coses basades en l'enemic estranger. Si fos en l'enemic interior, tindrien més resistències. Després, té una funcionalitat econòmica molt evident: si tens aquí centenars de milers de persones en una situació irregular, que treballen en l'economia submergida, no exigiran els seus drets i pots pagar menys pel seu treball. I després, tot poder pensa que si aixeca la bandera de la seguretat, tindrà el suport dels seus ciutadans.

Han funcionat les polítiques de migració?

Si jutgem els resultats, aquí fa temps que haurien d'haver suspès i expulsat als autors d'aquesta política perquè ja portem diversos decennis en què s'ha demostrat que el pretès control del flux migratori no s'ha aconseguit. Sí que han aconseguit a canvi desenes de milers de morts, una tragèdia, per no parlar de la màfies.

S'han alimentat?

S'han generat uns mecanismes que han reforçat infinitament les màfies. Fins que a l'estat espanyol es va imposar la llei d'estrangeria, els treballadors marroquins que feien de temporers al camp venien i es tornaven a anar. Ara, la gent que ve ja no se'n torna perquè sap que tindrà dificultats per retornar. I s'han enfortit les màfies que cobren molta pasta. Si fos pels efectes, això ha fracassat.

Què proposen vostès?

Replantejar les polítiques que calgui implementar a partir de l'obertura de fronteres, no del tancament. Aquest ha de ser el punt de partida. No tenim la solució, però el punt de partida no pot ser el tancament de fronteres perquè això genera uns mals infinits.

Quina és la situació dels centres de detenció?

A Europa, hi ha de tot. Ens queixem que aquí els CIE tenen cert aire carcerari, però és que a Alemanya els tanquen en presons. Aquí, el límit de 60 dies que ara han pujat, sembla una barbaritat, però en altres llocs són sis mesos.

Són més una solució o un problema?

S'ha edificat una xarxa increïble en tots aquests països amb problemes de drets, i ha augmentat el nombre tant dins de la UE com, sobretot, fora.

Seguir leyendo »

"Las políticas de migración han provocado decenas de miles de muertes y han alimentado las mafias"

En el día internacional del migrante, los millones de emigrantes que se desplazan por el mundo, especialmente los que se dirigen hacia los países de la Unión Europea, no están para muchas celebraciones. En plena recesión, el viejo continente les cierra las puertas y recorta sus derechos. Eso sostiene Peio Aierbe, miembro fundador de la Red Europea de Libertades Civiles, responsable del Centro de Estudios y Documentación sobre Racismo y Xenofobia y miembro de SOS Racismo. Presente en Barcelona este pasado fin de semana para debatir sobre los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) y Derechos Humanos, Aierbe denuncia el fracaso de las políticas de migración y los centenares de miles de muertes que han provocado; alerta sobre el alza de la extrema derecha y del racismo y propone la apertura de fronteras como base para edificar las políticas de migración europeas.

Los países del Mediterráneo son la puerta hacia una nueva vida para miles y miles de personas. ¿Qué condiciones de acceso encuentran ahora?

En el último año, la primavera árabe ha traído unos espacios de libertad que se han intentado aplicar también a la libertad de circulación. El caso más llamativo es el de Túnez: cuando cae el régimen, muchos tunecinos intentan acceder a Italia, con los medios que pueden, sobre todo el barco. Esto ha generado un flujo un poco mayor de personas al que la Unión Europea (UE) ha respondido también con un cierre mayor implicando a la marina en el rechazo de esta gente.

Seguir leyendo »

Un fin de semana para encender la lucha contra los CIE

Manifestación contra los Centros de Internamiento de Extranjeros ante el CIE de la Zona Franca / Xose Quiroga (antigonia.com)

Los activistas contra los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) han tenido un intenso fin de semana, con una convocatoria para rodear el el CIE de la Zona Franca de Barcelona, la segunda Asamblea Estatal de Colectivos en Lucha contra los CIE y unas jornadas que han tenido como conclusión que "el nuevo reglamento que propone el gobierno no solucionará los problemas de los CIE", concluye Cristina Fernández, del colectivo GRAFIC (Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Controls), organizador de las jornadas, y del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos de la UB (OSPDH).

Para los activistas de todo el Estado reunidos en Barcelona, el reglamento "no terminará con las vulneraciones de los derechos humanos y permitirá que puedan volver a producirse muertes como las ya ocurridas en los CIE", explica Fernández. Una de las cuestiones más criticadas es el hecho que se sigan poniendo dificultades a las ONG para visitar y monitorar los CIE, con lo que consideran que persistirá la opacidad de estos centros.

"Seguirá siendo la policía quien gestione los CIE, pero se abre la puerta a la privatización de la gestión de algunos servicios, así como a la entrada de seguridad privada en los centros", critica la activista de GRAFIC. A pesar de lamentar que personas que no han cometido ningún delito estén bajo la custodia de la policía, las entidades que trabajan por el cierre de los CIE consideran que, es responsabilidad del Estado garantizar el derecho de los internos.

Seguir leyendo »

Los derechos en los CIE dependen de decisiones discrecionales

A pesar de abordar distintas problemáticas relacionadas con los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE), los ponentes de la primera mesa de las jornadas que se celebran este fin de semana en la UPF han coincidido en reconocer una injusticia que se da en todos lo ámbitos: la discrecionalidad de las decisiones que afectan a los internos. Se debe en gran parte a la ausencia de normativa, pero aseguran que la que plantea el gobierno del PP tampoco cambiará nada al respecto.

"Existe el CIE legal y el CIE real, en el que hay poca legalidad", dice el abogado Andrés García Berrio, de la Coordinadora por la Prevención de la Tortura (CPDT). A la hora de la verdad, la legalidad se aplica de forma muy distinta en cada centro. Una muestra de ello es la situación de los jueces de control asignados a los diferentes CIE.

Francisco Solans, abogado y activista de la campaña por el cierre de los CIE en Valencia, explica que la figura del juez de control se creó sin hablar con los jueces ni aportar más recursos. Esto ha tenido consecuencias muy dispares. En Madrid, tres jueces se ofrecieron para compartir esta función, en Valencia, se asignó un juez y en Barcelona la función reacae sobre el juez de guardia.

Seguir leyendo »

L'editorial Proteus, quatre anys premiant els valors socials

Elsvalorsila consciènciasocialtambéespremien. Per això, la portaveude la PlataformaAfectatsper la Hipoteca(PAH),l'AdaColau,el periodistaXavierBatallail'exitóscorredorde muntanyaKilianJornet,guardonatsperl'editorialProteuscomlespersonalitatsètiquesde l'any enelsàmbitssocial,culturaliesportiu.

Enla quartaediciódelsPremisProteus,el jurat,format en la sevamajoriaperdoctorsen filosofia, ha destacat"l'audàciail'encerten el lideratgede la Plataforma d'Afectatsper la Hipoteca"enel casde l'AdaColau,aixícom"elsgransfruits queestàaconseguint,posantaquestgreuproblemaal'agendasocial,políticaijudicial".

Colau,quecomla restade personalitatspremiadesva sertriadacom a finalistapelsinternautesatravés de lesxarxessocials,va volercompartirel premiambelsvoluntarisde la plataforma"perquèfanvisiblesels invisibles".

Seguir leyendo »

La editorial Proteus, cuatro años premiando los valores sociales

Los valores y la conciencia social también se premian. Por eso, la portavoz de la Plataforma Afectados por la Hipoteca (PAH), Ada Colau, el periodista Xavier Batalla y el exitoso corredor de montaña Kilian Jornet han sido galardonados por la editorial Proteus como las personalidades éticas del año en los ámbitos social, cultural y deportivo.

En la cuarta edición de los Premios Proteus, el jurado, formado en su mayoría por doctores en filosofía, resaltó “la audacia y el acierto en el liderazgo de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca” en el caso de Ada Colau, así como “los grandes frutos que está consiguiendo, poniendo este grave problema en la agenda social, política y judicial”.

Colau, que como el resto de personalidades premiadas fue elegida como finalista por los internautas a través de las redes sociales, quiso compartir el premio con los voluntarios de la plataforma “porque hacen visibles a los invisibles”.

Seguir leyendo »

La lluita contra els CIE recupera forces

Interior del CIE de Barcelona. EFE

Leer versión en castellano

La problemàtica dels Centres d'Internament d'Estrangers segueix a l'ordre del dia. Gairebé un any després de les morts d'Idrissa Diallo i Samba Martina als CIE de la Zona Franca i d'Aluche, més de 80 organitzacions del teixit associatiu, veïnal, sindical i en defensa dels drets humans han promogut un manifest on critiquen la proposta de reglament per a aquests centres, redactada "sense escoltar els reclams de les organitzacions socials i de drets humans".

El manifest –signat per organitzacions sindicals com CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, CGT, USTEC, IAC, partits polítics com ICV i les CUP, o organitzacions de drets humans com la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCEAR), SOS Racisme o l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH)– recorda que, arrel d'aquests dos casos, la societat civil va sortir al carrer arreu de l'Estat per demanar el tancament d'aquests centres, però denuncien que "no només no s'han esclarit les circumstàncies de les morts d'Idrissa D. i Samba M., sinó que la situació als CIE segueix sent opaca i continua fomentant les vulneracions de drets".

Seguir leyendo »

La lucha contra los CIE recupera fuerzas

Interior del CIE de Barcelona. EFE

Llegir versió en català

La problemática de los Centros de Internamiento de Extranjeros sigue a la orden del día. Casi un año después de las muertes de Idrissa Diallo y Samba Martina en los CIE de la Zona Franca y de Aluche, más de 80 organizaciones del tejido asociativo, vecinal, sindical y en defensa de los derechos humanos han promovido un manifiesto en el que critican la propuesta de reglamento para estos centros, redactada "sin escuchar los reclamos de las organizaciones sociales y de derechos humanos".

El manifiesto –firmado por organizaciones sindicales como CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, CGT, USTEC, IAC, partidos políticos como ICV y las CUP, u organizaciones de derechos humanos como la Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado (CCEAR), SOS Racismo o el Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos (OSPDH)– recuerda que, a raíz de estos dos casos, la sociedad civil salió a la calle en todo el Estado para pedir el cierre de estos centros, pero denuncian que "no sólo no se han esclarecido las circunstancias de las muertes de Idrissa D. y Samba M., sino que la situación en los CIE sigue siendo opaca y continúa fomentando las vulneraciones de derechos ".

Seguir leyendo »