eldiario.es

9

CATALUNYA

"Les polítiques de migració han provocat desenes de milers de morts i han alimentat les màfies"

Peio Aierbe, responsable del Centre d'Estudis i Documentació sobre Racisme i Xenofòbia, denuncia el fracàs de la Unió Europea en afrontar les qüestions migratòries i adverteix del retrocés dels drets dels migrants en el seu dia internacional. L'activista destaca, però, la manera com la societat espanyola ha intengrat als deu milions d'immigrants que ha acollit en els darrers anys

En el diainternacionaldel migrantelsmilionsd'emigrantsqueesdesplacenpelmón,especialment els queesdirigeixencap alspaïsos de laUnióEuropea (UE),noestanper a moltescelebracions.En plenarecessió,el vellcontinentels tancalesportesiretallaels seusdrets.Aixòsosté el PeioAierbe,membrefundadorde la XarxaEuropeade LlibertatsCivils,responsable del Centred'EstudisiDocumentaciósobreRacismeiXenofòbiaimembrede SOSRacisme.Presenta Barcelona el passat cap desetmana perdebatresobre elsCentresd'Internamentd'Estrangers(CIE)iels DretsHumans,Aierbedenuncia elfracàsdelespolítiquesde migracióielscentenarsde milersde mortsque han provocat;alertasobrela pujada de laextremadretaidel racismeiproposal'obertura defronterescom a baseperedificarlespolítiquesde migracióeuropees.

Els països de la Mediterrània són la porta cap a una nova vida per a milers i milers de persones. Quines condicions d'accés troben ara?

En l'últim any, la primavera àrab ha portat uns espais de llibertat que s'han intentat aplicar també a la llibertat de circulació. El cas més cridaner és el de Tunísia: quan cau el règim, molts tunisians intenten accedir a Itàlia, amb els mitjans que poden, sobretot el vaixell. Això ha generat un flux una mica major de persones al que la Unió Europea ha respost també amb un tancament de fronteres més gran, implicant la marina en el rebuig d'aquesta gent.

L'accés a Europa, per tant, és més complicat.

Sí. Però al febrer, hi va haver una condemna de la Cort dels Drets Humans Europea a Itàlia per la devolució d'un vaixell que va entendre massiva, sense tenir en compte les característiques individuals de cadascuna de les persones que viatjaven. Algunes podrien haver estat creditores d'asil polític. Això mostra que s'ha practicat una política més dura de tancament de fronteres.

Podríem dir que els drets dels migrants han retrocedit en els últims anys?

Si parlem de la frontera, que va lligada als centres d'internament, sí, sense cap mena de dubtes, han retrocedit i moltíssim.

Per què?

Perquè, d'una banda, la política d'externalització de fronteres de la UE ha fet que els països limítrofs amb ella s'hagin vist obligats, a canvi de certs acords econòmics, a fer de gendarmes davant la gent que vol accedir. La UE no vol que arribin a les nostres fronteres ni encarregar-se d'expulsar-los, ni d'empresonar-los, etc, perquè ens costa molts diners i apareixem com a responsables d'un drama terrible. Llavors, subcontracta això a altres països, on els estàndards de respecte als drets humans són infinitament menors als de la UE, de manera que els abusos i violacions que suporten aquests migrants són molt més grans.

Quin paper juga el Frontex [Agència Europea de Fronteres]?

Amb el Frontex, s'està aconseguint el que ells anomenen impermeabilitzar més la frontera. Això està suposant un cost en vides i patiment per la gent que transita pels països als quals el Frontex presta ajuda. El cas més sagnant és el dels subsaharians al Marroc, un país amb un sistema repressiu molt important, fomentat per la UE, i que, a més, genera un gran racisme cap a aquest col.lectiu. Això explica que intentin passar en pasteres i evidència com han empitjorat les possibilitats d'accés a la UE. El fenomen seguirà augmentant, així que el que fem per intentar impedir que arribin provocarà un augment del sofriment.

Pel que diu, també s'està provocant, de manera indirecta, un augment del racisme en aquests països.

Sens dubte. A Grècia, l'extrema dreta està aprofitant aquesta situació, perquè, quan s'intenta tancar les fronteres d'una manera més eficaç, les migracions es desplacen cap a altres llocs. Assistim a un desplaçament continu. La geografia europea és prou àmplia com per pretendre convèncer algú que podrem impermeabilitzar-la, això no és possible. Haver tancat una part de l'accés des de Senegal cap a les Canàries, amb la col.laboració del Marroc, provoca un desplaçament cap a Grècia que no ha estat acompanyat amb una possibilitat d'acollida major en aquell país o elevant els estàndards de respecte dels drets de les persones que arriben, sinó que s'ha acompanyat amb un discurs de criminalització: els inmigrants són font d'inseguretat, generen problemes de delinqüència, competeixen amb nosaltres i ens treuen recursos... Aquest discurs, no directament racista però indirectament criminalitzador i que responsabilitza els immigrants dels problemes, ha estat aprofitat per l'extrema dreta com a bandera i per fomentar el racisme.

Hi ha risc que el fenome s'estengui a altres països?

L'extrema dreta està implantada a tot Europa i gairebé on menys, a l'estat espanyol, tot i que a Catalunya hi hagi algunes manifestacions com Plataforma per Catalunya. Però a la UE les organitzacions amb discurs obertament xenòfob, amb varietat d'enfocaments, són un problema seriós. Dóna que pensar i en certes instàncies europees sí hi ha preocupació, una altra cosa són els mitjans que després es posin. El suport electoral que té l'extrema dreta a França, Itàlia, Holanda, Àustria, és una cosa que demostra que, o treballem per unes polítiques que facilitin una mirada no xenòfoba cap al migrant, o correm el risc d'alimentar una bicha racista que la majoria de la població no vol a priori.

Creu que els governants són prou conscients de la gravetat del problema o la situació econòmica opaca la qüestió?

Conscients sí que ho són, el que passa és que té una certa funcionalitat perquè hi ha forces que, no sent necessàriament xenòfobes, pensen que aquí tenen un calador de vots. A França, en els últims 10-12 anys, hi ha hagut aquest tipus de moviments a la dreta o centre dreta, que ha pensat que els vots de Le Pen li vindrien bé. Només cal recordar a Sarkozy i la criminalització de la població gitana romanesa. Aquesta política és nefasta perquè va deixant pòsit a la població.

Convindria que, a Espanya, tot i la crisi, no hi ha hagut una especial criminalització dels immigrants?

La forma en què la societat espanyola ha integrat a la gent que anava arribant ha estat bastant reeixida, si puc utilitzar aquesta paraula. Excepte excepcions, no s'han generat grans conflictes. Hi ha hagut possibilitat d'edificar una societat en la qual s'assumeix la diversitat. En cap societat europea ha hagut una arribada semblant d'emigrants, uns 10 milions, en un període tan curt de temps.

Com s'explica?

Respon a molts factors, però també a l'econòmic: els necessitem per cobrir certs llocs de treball. I no competien amb nosaltres sinó més aviat reforçaven. També hi ha hagut altres mirades, però sempre dins d'uns nivells en què es pot treballar, no aixecant murs que són molt difícils d'enderrocar.

Però la situació econòmica ha donat un gir copernicà.

Sí, però comptem amb una condició que ens facilita treballar en aquesta direcció: l'emigració. Els espanyols, especialment els més joves, s'han de buscar la vida a la resta d'Europa. D'una manera relativament ràpida, hem vist que ve molta gent a guanyar-se la vida, però també que una bona part dels nostres fills i veïns s'ha d'anar. Això ajuda a veure que la gent s'ha de buscar la vida allà on pugui i que, si tu tens dret a fer-ho, els altres també. També, que aquest fenomen no és només dels països subdesenvolupats sinó que també nosaltres, que teníem de tot, hem d'emigrar. Ara resulta que emigrar no és només de pobres i menesterosos sinó que és quelcom innat a l'economia, a la mundialització. Això, més que mil discursos, ajuda i serveix per anul.lar aquest discurs tan fàcil de que ens treuen la feina, ja que el mateix podrien dir els alemanys dels espanyols. I la feina no té un passaport nacional.

Per què és tan difícil gestionar la immigració?

Per un cúmul de factors. Un és l'econòmic: no hi ha dubte que la UE necessita la mà d'obra, que és com es veu a l'immigrant. Segons els moments i els països, de manera diferent: en els darrers anys, ha estat Espanya qui, de ser un país d'emigració, ha passat a acollir 10 milions de immigrants. De forma estructural, la UE necessita a milions de migrants. Però es pretén una fal.làcia: que vinguin només els que tu vols, per al que tu vols i que, a més, després, es tornin si tu no els vols seguir utilitzant. Això no és possible.

Però alguns missatges polítics van per aquest camí.

Sí, i s'ha creat una arquitectura administrativa, judicial i policial que és molt útil per altres coses: una societat autoritària, jerarquitzada, que permet justificar determinades coses basades en l'enemic estranger. Si fos en l'enemic interior, tindrien més resistències. Després, té una funcionalitat econòmica molt evident: si tens aquí centenars de milers de persones en una situació irregular, que treballen en l'economia submergida, no exigiran els seus drets i pots pagar menys pel seu treball. I després, tot poder pensa que si aixeca la bandera de la seguretat, tindrà el suport dels seus ciutadans.

Han funcionat les polítiques de migració?

Si jutgem els resultats, aquí fa temps que haurien d'haver suspès i expulsat als autors d'aquesta política perquè ja portem diversos decennis en què s'ha demostrat que el pretès control del flux migratori no s'ha aconseguit. Sí que han aconseguit a canvi desenes de milers de morts, una tragèdia, per no parlar de la màfies.

S'han alimentat?

S'han generat uns mecanismes que han reforçat infinitament les màfies. Fins que a l'estat espanyol es va imposar la llei d'estrangeria, els treballadors marroquins que feien de temporers al camp venien i es tornaven a anar. Ara, la gent que ve ja no se'n torna perquè sap que tindrà dificultats per retornar. I s'han enfortit les màfies que cobren molta pasta. Si fos pels efectes, això ha fracassat.

Què proposen vostès?

Replantejar les polítiques que calgui implementar a partir de l'obertura de fronteres, no del tancament. Aquest ha de ser el punt de partida. No tenim la solució, però el punt de partida no pot ser el tancament de fronteres perquè això genera uns mals infinits.

Quina és la situació dels centres de detenció?

A Europa, hi ha de tot. Ens queixem que aquí els CIE tenen cert aire carcerari, però és que a Alemanya els tanquen en presons. Aquí, el límit de 60 dies que ara han pujat, sembla una barbaritat, però en altres llocs són sis mesos.

Són més una solució o un problema?

S'ha edificat una xarxa increïble en tots aquests països amb problemes de drets, i ha augmentat el nombre tant dins de la UE com, sobretot, fora.

El CIE i la unitat canina de la policia, al mateix nivell

Els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) han generat força debats i diversos moviments que exigeixen la seva clausura a tot l'estat. A Espanya, s'han reduït de nou a set. El Peio Aierbe explica el perquè: "Ara, tenim set CIE, en tancar el de Màlaga fa un parell de mesos, després d'anys de denúncies de la fiscalia. Compartia local amb la unitat canina de la policia, es va decidir que no reunia condicions per aquesta i, al cap d'un temps, vem aconseguir que pugessin la categoria d'aquestes persones al nivell dels gossos i es tanqués. També s'ha tancat un a Canàries perquè ja no era necessari. Però, en contrapartida, la UE ha anat obligant als països de l'Est que ingressaven com a membres a edificar aquests llocs de tancament. Ha augmentat, per tant, el nombre de gent tancada en aquests llocs i, no obstant això, no ha disminuït la gent que arriba. la trajectòria és més llarga, costosa en vides humanes, en patiment, més encara en el cas de les dones, que pateixen de manera comuna violacions. Per això intentem que tot això es conegui perquè, si una part important de la població conegués les conseqüències d'aquestes polítiques, li costaria admetre com ara. Aquesta és una tasca molt important, que la gent no segueixi la publicitat dels governs. A Espanya, en els dos últims anys, s'ha aconseguit una visibilitat important dels CIE i les seves condicions".


Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha