Un jutge imputa un delegat de Catalunya Caixa per col.locar 96.000 euros en preferents a una parella d'ancians

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de la localitat barcelonina de l'Hospitalet de Llobregat, Marc Melendi, ha citat en qualitat de inculpat a l'anterior director de l'oficina de Catalunya Caixa de l'avinguda Severo Ochoa de la localitat, Antonio Puig García, al qual imputa els delictes d'estafa, apropiació indeguda i delicte societari, per col.locar en 2006 més de 96.000 euros que tenien dipositats en un compte a termini fix una parella d'avis en deute subordinat de l'entitat, un producte similar a les tristament cèlebres participacions preferents, però encara més sofisticat i, en casos com Catalunya Caixa, que ha acabat intervinguda i en mans del FROB, encara més tòxic.

La citació de Puig en qualitat d'imputat trenca un tabú que, fins ara no s'havien atrevit a trencar els jutges: depurar les responsabilitats dels empleats de les entitats financeres que es van encarregar de comercialitzar les preferents i deute subordinat. Fins ara, els empleats de les entitats havien quedat fuerade les iniciatives judicials perquè se'ls aplicava el principi d'obediència deguda: no feien sinó complir les ordres de les direccions de les seves organitzacions a l'hora de col.locar aquests productes entre els clients de les entitats.

Sembla, però, que recentment els jutges han decidit avaluar el grau d'entusiasme amb el queels empleats de les entitats financeres comercialitzaven aquests productes i quins mitjans utilitzar per convèncer els seus clients de subscriure'ls. La major part dels afectats per l'escàndol de les preferents mancava dels coneixements financers necessaris per avaluar el risc del producte. Especialment perquè rebien comissions de les seves entitats per comercialitzar aquests productes tòxics.

Clients enganyats

Molts d'ells, com la parella d'avis de l'Hospitalet que ara acusa la caixa d'estalvis trencada al seu empleat, afirmen que si van autoritzar als delegats de les entitats a subscriure aquests productes en el seu nom va ser perquè se'ls va explicar que eren similars els dipòsits a termini fix, però amb rendibilitats molt superiors. En realitat, es tracta de productes molt sofisticats destinats als grans fons d'inversió, molts dels quals també han perdut ingents quantitats de diners, encara que no poden al.legar ignorància.

Els clients ordinaris s'han trobat sense accés als seus estalvis, que estan a disposició de les entitats pràcticament de per vida. Si a més eren clients d'una de les tres entidadesque han hagut de ser rescatades pel FROB-Bankia, Novacaixa Galícia i Catalunya Caixa-, tot i que van ser enganyats quan se'ls va dir que estaven col · locant els seus estalvis en productes de la família dels dipòsits ajornament fix, ho tenen encara pitjor.

Malgrat la seva condició devíctimas, no tenen marge per a la negociació perquè s'enfronten a entitats propietat de l'Estat i es veuran abocats a l'arbitratge promogut pel Govern. Un arbitratge que els obligarà a perdonar les entitats prop del 70% dels seus estalvis.

El jutge Melendi va dictar la providència en la qual cita com a imputat a l'ex delegat de Catalunya Caixa responsable de l'operació el passat 31 de maig, ayunque no va ser comunicada a les parts fins al 5 de juny, el mateix dia que el titular del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, feia el mateix amb el delegat d'una sucursal de Bancaixa. En el cas que instrueix el jutge Andreu, a més, la víctima de l'estafa no era ni tan sols un particular, sinó una empresa.

En el cas de l'Hospitalet, les víctimes són una parella d'avis de 77 anys amb escassa formació. El marit va ser escombriaire durant la seva vida laboral activa i la dona, mestressa decasa, així que difícilment podien entendre la complexitat del producte financer que els van col.locar.

Encara que el matrimoni demanava explicacions amb freqüència a la sucursal de Catalunya Caixa, mai obtenia una resposta satisfactòria. El delegat que els va col.locar les subordinades, a més, va ser substituït per l'actual, que com a única solució els oferia acudir al Tribunal d'Arbitratge de Catalunya.

Va ser llavors quan els fills del matrimoni van decidir intervenir i prendre les regnes de la negociació amb l'entitat. Conscients que l'arbitratge els anava a suposar algun tipus de pèrdua a favor de Catalunya Caixa, van amenaçar l'entitat amb una querella si no reintegraban la totalitat dels 96.000 euros als seus pares. Davant la manca de resposta de l'entitat, finalment van presentar la querella.

La predecessora del jutge Melendi, la jutgessa Zita, Hernández va admetre a tràmit la querella, que acusa Catalunya Caixa i al seu empleat d'estafa, apropiació indeguda i delicte societari el passat 22 de gener. Encara que els portaveus oficials de l'entitat van voler restar importància a la decisió de la magistrada, el precedent causainquietud tant en la institució com en el sector, especialment després dela citació de l'empleat com a imputat el mateix dia que el jutge Andreu feia el mateix amb el delegat de Bancaja.

Entitat de confiança

Entitat de confiançaLa querella també insisteix que els querellants “durant tota la seva vida laboral havien anat dipositant els seus estalvis en aquesta entitat en la confiança que en una llibreta d'estalvis d'una Caixa d'Estalvis com aquesta, el producte dels seus esforços estaria a llevat. El director de l'agència bancària els convenç d'agrupar els diferents terminis, per a una major rendibilitat ”.

No obstant això, i segons apunta el mateix text, “l'11 d'octubre de 2006, l'anterior director de l'oficina els convenç perquè adquireixin un producte financer anomenat ”Obligacions de Deute subordinat Caixa Catalunya “. Segons l'ordre de compra, la ”deute subordinat“ és un ”producte indicat per a inversors que volen assumir pocs riscos o amb un termini d'inversió molt curt, amb rentabilidadesperada propera a la del mercat monetari“.

Segons apunta el text de la querella, “mai li van lliurar còpia del que signava, és més tenen anotacions en el seu compte corrent de no enviar correspondència”. Igualment es fa constar que “a efectes de prelació de crèdits de l'entitat emissora, aquesta deute subordinat se situa darrere de tots els creditors comuns ”. parer de la representació legal dels denunciants, que exerceix l'advocat Ricardo Gómez de Olarte,“ el deute subordinat està formada per títols de renda fixa cotitzats en el Mercat d'actius de renda fixa privada. Es tracta d'un producte financer de molt alt risc i difícil funcionament ”.

“El seu funcionament dista molt al d'un Dipòsit a termini fix per tractar-se d'un producte il · líquid. El capital invertit no està protegit pel Fons de Garantia de Dipòsits. Seva principal diferència front al deute de màxima qualitat és que, en el cas de una eventual liquidació de l'entitat, se situaria en la part baixa de la llista de creditors ”, assegura el text d'acusació.