“En la mostra Fire!! de cinema gai i lesbià parlem de la diversitat afectiva de l'ésser humà”

Per què la necessitat d'una mostra com Fire!!?Fire!!

Si vas al Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, faries aquesta pregunta? El públic vol pagar per veure pel·lícules i un festival té sentit sempre que hi hagi públic que vulgui anar a veure-ho. Aprofundint més, segueix sent necessari parlar de certs temes que a priori la societat pensa que estan superats i no és veritat, és només en la superfície. L'homofòbia està a tot arreu i no és patrimoni ni de la dreta ni de l'esquerra. Ni de països subdesenvolupats ni catòlics. L'homofòbia està en països rics, en països musulmans... A Catalunya hi ha homofòbia en les escoles, en la justícia, en la famílies, en les empreses: no és només una agressió en el metro, sinó que és tot un seguit de discriminacions menys visibles però igual d'importants per a la convivència. Els Drets Humans no estan garantits per sempre, poden desaparèixer, i cal fer un treball continu. Hi ha països que van cap enrere en comptes de cap endavant i estem en un moment polític en el qual a França, Holanda, Àustria, Anglaterra la dreta està creixent molt i parla directament contra els drets dels gais.

Seria bo que en algun moment deixi de tenir sentit el vostre festival…

Sí, el que passa és que no sembla fàcil que la societat avanci i evolucioni de tal manera que la identitat de gènere i l'orientació sexual siguin quelcom que no se li doni cap importància. A Catalunya, una societat molt progressista, hi ha famílies que poden semblar molt d'esquerres i progressistes fins que tenen un fill o un nét transexual i vénen els problemes, hi ha homofòbia encoberta. Em costa creure que la societat vagi a canviar tan ràpid com perquè la nostra generació vegem que no fa falta parlar d'aquests temes. Per exemple, per què cap de les pel·lícules que es passen en el Fire!! es posen en la televisió pública a les quatre de la tarda o a les onze? Per què se censuren cartells a França, un país dels més il·lustrats del planeta, en els quals hi ha un petó entre dos paios? Amb aquestes sorpreses veus que no estem tan avançats com pensem. Una cosa és la legislació, i en Espanya som pioners en aquest sentit, però una altra cosa és la vida del dia a dia i en llocs que no són Barcelona, aquí la realitat canvia radicalment.

En el plànol polític, per exemple, com estaria l'estat de la qüestió?

Hi ha molta xerrameca, molta correcció política. A Catalunya no s'acaba d'aprovar la llei contra l'homofòbia que es porta anys lluitant perquè s'aprovi, mentre en altres comunitats s'està aprovant. De cara a la galeria tots som molt tolerants i molt moderns però quan arriba l'hora de votar una llei i aprovar-la no es fa. Amb les ajudes al cinema, que és el que nosaltres necessitem –és una disciplina que de per si mateixa no és rendible– o tenim un suport públic o no subsistim. Comprar els drets d'una peli per projectar-la, fer els subtítols, etc. no és rendible amb el preu de l'entrada amb la qual cosa els festivals de cinema han de comptar amb ajudes privades de marques patrocinadores i amb ajudes públiques. Estem complint una tasca cultural i social, com en el cas del nostre festival i no es veu reflectit en l'interès ni en l'ajudes públiques de l'Ajuntament i la Generalitat.

Quines activitats teniu aquest any al programa a part de les projeccions en l'Institut Francès?

És un dels anys en els quals hem desenvolupat més. Vam fer una campanya de micro-mecenatge i vam aconseguir 6.000€ dels fans, amics, familiars i desconeguts que volien recolzar al festival i els invertim en activitats per apropar Fire!! al Raval, la zona de la ciutat on el nostre missatge és molt més potent i necessari. Hem fet projeccions a l'aire lliure en el CCCB i al carrer Aurora, presentem un llibre en la llibreria Calders i també un Transarts Cabaret amb l'associació Cultura Trans. Així mateix tenim una festa a la Sala Apolo amb DJs i grups en directe i un programa educatiu en la FNAC amb col·loquis, conferències i taules rodones.

Què articula les pel·lícules que projecteu en Fire!! 2014?Fire!!

La secció oficial, composta de llargmetratges de ficció i de documentals del gruix del festival són estrenes que no s'han vist o que no estan en altres festivals. Tenim una secció dedicada exclusivament a la transsexualitat, “Pantalla Trans, un tema del que és important parlar i que no és habitual ni tan sols dins de la comunitat del LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals); és una gran minoria i de la qual no hi ha moltes produccions cinematogràfiques i costa trobar-les. Al seu torn, és el tema més sagnant de la LGBT, la realitat transexual és terriblement dura i la que més suport necessita, des de Fire!! volem dedicar-li una atenció personalitzada. La secció Som família va dirigida a pares, xavals i educadors i té a veure amb les noves famílies o l'entorn de l'homosexualitat dins del que és la família i l'escola. Incorpora un programa educatiu en la FNAC amb conferències de professors, fiscals, policies d'aquests col·lectius.

I David Bowie té el seu propi espai en aquesta edició de la mostra…

Cada any escollim un personatge, director o actor i mostrem les pel·lícules dedicades a ell. Aquest any la retrospectiva és per a David Bowie i el glam. Temàticament, busquem un tema que ens atregui per articular al voltant el discurs de l'any, la gràfica i buscar pel·lícules que tinguin a veure amb la secció oficial d'aquesta temàtica. Venia de gust parlar sobre el moviment glam dels 70 i el seu representant és Bowie, un gran lluitador pels drets dels gais, ell mateix reconegut com bisexual. A més és una icona de la música, de la moda, de l'art, de l'estètica i un referent ètic. És una persona molt influent en l'art del s. XX, com Andy Warhol. Treiem el lema d'aquest any, “We Ca Be Heroes”, d'una de les seves cançons, és perfecte per al discurs que hi ha darrere: qualsevol de nosaltres, ja només amb aixecar-se al matí i lluitar pel que creu és un heroi.

Quin tipus de públic s'apropa a veure les pel·lícules i documentals?

Fa set edicions que portem la Mostra Fire!! –abans es deia Mostra Lamda– i li vam donar un gir tant als continguts com a la filosofia, la gràfica i les intencions. Un dels objectius principals era no només dirigir-nos a la comunitat LGBT, sinó atreure a públics als quals principalment els agradi el cinema independent i les bones pel·lícules. S'ha aconseguit a poc a poc. Costa molt canviar les mentalitats, sobretot quan estàs acostumat a un festival de cinema gai i el que t'imagines que et vol a oferir, tant si ets de la comunitat gai i t'esperes una cosa com si no ho ets i t'esperes una altra. L'any passat ja va venir gent de totes les edats i tendències, ve també gent transexual que per a mi és important perquè és un col·lectiu que costa moure'l, també parelles heterosexuals de 50-60 anys. És dels majors assoliments i ens fa sentir molt satisfets. La Mostra ja té imatge de portar bones pel·lícules independentment que després parlin de la sexualitat. La gent a la qual li agrada el cinema en versió original i busca pel·lícules diferents s'apropa al Fire!! i torna. L'any passat vam ser unes 5.200 persones i aquest any esperem arribar a les 6.000.

Una pel·lícula gai és la que realitza un gai, la que parla de temàtiques gais…?

És absurd, no? No existeix el gènere ni s'hauria de parlar d'aquest gènere. Més que res parlem de la diversitat afectiva. Són pel·lícules que tracten del conflicte afectiu entre éssers humans. Evidentment quan el director és gai i la temàtica és òbviament gai és molt més fàcil identificar-la i portar-la si la pel·lícula és bona però després hi ha moltes altres pel·lícules que parlen de la vida de personatges homosexuals i que el contingut de la pel·lícula no té res a veure amb el gai. Aquest any passem la de Gore Vidal o la del matemàtic Allan Touring en les quals l'important del documental és la seva pròpia vida i el que ha fet en la seva vida. Clar que sent homosexual va patir el que va patir i cobra més interès per estar en la mostra. També hi ha hagut pel·lícules de directors heterosexuals o pel·lícules de directors gais que no tracten d'un tema gai, ens agrada el punt de vista d'un director que és públicament gai i que fa un bon treball. La filosofia del Fire!! és parlar de la sexualitat humana des d'un punt de vista obert i diferent.

Ha ajudat la Mostra a una “normalització” i a una millor convivència?

Vull pensar que sí. El cinema és una de les eines més potents que hi ha per canviar mentalitats. Quan veus la vida de dues persones, quan veus històries i veus alguna cosa que no coneixies surts del teu petit món. En 19 anys alguna cosa haurem contribuït a canviar, però no només de l'heterosexual que s'apropa a la mostra per saber qui són els gais i què fan, sinó també en la pròpia comunitat, que també veu que cal reciclar-se i canviar: no podem estar tot el dia amb la bandereta reivindicativa, o esperant al Pride Parade per sortir al carrer a manifestar-nos o estar tot el dia pensant a ballar. Hi ha altres coses, altres necessitats i si no les hi veus en un festival de cinema és que ni les veus. Hem ajudat a la comunitat i la societat a canviar la percepció del que és ser un gai, què és l'homosexualitat, què significa, què suposa per a un ésser humà i com cal integrar-la en la societat amb absoluta normalitat. No veient-la des de la pròpia comunitat com un orgull per ser diferent a l'altre ni des de la societat mirant-te com alguna cosa a normalitzar.