Percy Sledge resumeix la història de l'estudi on va gravar “When A Man Loves a Woman” remarcant que tot canvia amb el temps i que adaptar-se és llei de vida. El soulman és un dels molts artistes que rendeixen tribut als músics -blancs i autodidactes- que quan el racisme seguia en el seu apogeu en el profund sud dels USA van parir clàssics tan funky com “Respect” amb Aretha Franklin, “Land of 1000 dances ”amb Wilson Pickett, o “Brown Sugar” amb els Rolling Stones, tot des d'un ignot poble d'Alabama anomenat Muscle Shoals. I aquesta localitat dóna títol a l'excel·lent pel·lícula que aquest dijous 24 d'octubre inaugura la 11a edició del festival Beefeater In-Edit de Barcelona, ciutat on presentarà 53 documentals musicals als cinemes Aribau Club i Aribau Multisales, fins al 3 de novembre.
Però com que cal adaptar-se als temps, després de superar la seva primera dècada de vida In-Edit presenta novetats: una ferma aposta per l'exhibició multipantalla, amb un 50% de la programació disponible a la pàgina web In-Edit TV (doblant la quantitat de títols estrenats per aquest mitjà el 2012), i amb una selecció de pel·lícules exhibides per primera vegada de forma simultània en altres ciutats espanyoles, als cinemes Golem de Pamplona, València i Madrid. I una altra innovació detallada pel director del festival, Cristian Pascual: la creació d'In-Edit Fast Forward, nova àrea professional que allotjarà projectes tecnològics relacionats amb l'audiovisual i la música, encara en fase experimental però prou madurs per ser presentats en públic. Una porta oberta al futur, de la qual també participa Primavera Pro (branca professional del Primavera Sound) amb una trobada de músics i mànagers amb diferents realitzadors i productors audiovisuals, facilitant possibles col·laboracions.
Pel·lícules d'estrelles i il·lustres desconegutsPerò el nucli dur d'In-Edit segueixen sent per descomptat els documentals musicals. D'una banda, la secció retrospectiva honrarà aquest 2013 dos clàssics del gènere. Un és Dick Fontaine, qui ja es troba a Barcelona per presentar les seves obres icòniques del jazz o el free jazz i 'Beat This! A Hip Hop History', document on a mitjans dels anys 80 va reflectir el naixement d'aquesta cultura. I l'altre cicle d'homenatge es dedica al recentment desaparegut Les Blank, l'enorme influència del qual abasta tota pel·lícula que busqui les claus d'un músic a través de la seva rutina diària més enllà del seu art, o qualsevol acostament a un gènere musical a través del seu entorn, segons desgrana Joan Pons, un dels quatre programadors del certamen.
D'altra banda, podem destacar de la programació títols com 'Teenage', monumental repàs en poc més d'una hora a la creació de la cultura juvenil durant la primera meitat del segle XX, basat en el llibre homònim de Jon Savage; 'Finding the Funk', un viatge a través d'aquest estil, pilotat pel baterista i líder del grup de hip hop The Roots; 'Downloaded', sobre la irrupció de Napster i el canvi de paradigma que va suposar per a la indústria de la música; '20 Feet From Stardom', sobre les coristes que queden a l'ombra de les grans estrelles internacionals, 'Nitsa 94/96: el gir electrònic', que mitifica un moment i un escenari fonamentals en la creació de l'escena electrònica de Barcelona; 'Triana Pura i Pura', que recorda a una estirp del flamenc ja desapareguda; 'Cuchíbiri cuchíbiri', amb el rumber Peret capturat per la càmera del famós documentalista Carles Prats; 'Enzo Avitabile Music Life', retrat multicultural del músic preferit de Jonathan Demme, el director de 'El silenci dels anyells', o 'Duran Duran: Unstaged', el retorn de la popular banda vuitantera filmat pel mateix David Lynch.
Tot i que l'assidu al festival és conscient que les seves millors joies es troben sovint arriscant amb allò desconegut o aliè als interessos majoritaris, segons Joan Pons “un dels valors intrínsecs del festival és la seva vocació didàctica”. Reconeix que es poden traçar línies de contacte entre molts dels films, però matisa que la selecció només obeeix a un estricte criteri de qualitat cinematogràfica, perquè “l'important no és que l'espectador entri content, si no que surti content”. I és que, reprenent la cançó més famosa de Percy Sledge, els organitzadors de l'In-Edit mimen els seus fidels i el seu projecte com quan un home estima a una dona: canviarien el món, per això tan bo que han trobat.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
