Les crisi econòmica és, a Espanya, també una crisi de drets humans. Així ho estima Amnistia Internacional (AI), que il.lustra la seva sentència amb un parell d'exemples: els més de 4.000 desnonaments executats en els últims anys i el Reial Decret 16/2012 que limita l'accés gratuït a la sanitat per als estrangers sense documentació. “Algunes de les mesures preses pel Govern espanyol per pal.liar els efectes de la crisi donen l'esquena a drets fonamentals com la sanitat i l'habitatge; són mesures regressives i discriminatòries”, assenyala Inma Guixé, coordinadora d'AI a Catalunya. “I això és una cosa que no podem permetre perquè posa en perill la vida d'un col.lectiu ja molt vulnerable i la de la població en general”, afegeix Guixé, en la presentació de l'informe anual de l'organització.
Si, en el món, Amnistia Internacional ha posat el focus en les creixents dificultats que pateixen les persones refugiades i migrants, a Espanya, la vulneració de drets apareix íntimament lligada a la crisi econòmica i a les reaccions que aquesta provoca tant per part dels governants com dels ciutadans. Ho estan “l'ús excessiu de la força policial i de materials com pilotes de gomes en les manifestacions”, així com “l'estigmatització dels membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per deslegitimar reivindicacions que sí que són legítimes”. “L'Estat té l'obligació de protegir la salut, l'habitatge i el dret a la protesta pacífica”, recorda Guixé.
Consulta i autodeterminació, dos drets diferents
I el dret a una consulta sobre la sobirania que reclama el Govern català? ¿Prohibir-la suposaria una violació dels drets humans? “El dret a consulta és un exercici del dret d'expressió”, apunta Maria Cañadas, presidenta d'Amnistia Internacional Catalunya. “L'organització no adopta cap postura sobre l'autodeterminació en l'aspecte polític perquè és un dret que no està definit en el dret internacional”, aclareix Alfons López-Borgoñoz, president de la secció espanyola d'AI.
Les seves visions semblen enfrontades. Potser per això Cañadas matisa: “Una cosa és el dret a la consulta i una altra, el dret a l'autodeterminació”. “L'autodeterminació -puntualitza López-Borgoñoz- s'ha vinculat tradicionalment amb els països colonials i, en el cas del Sàhara, per exemple, la nostra organització no ha intervingut mai davant l'Estat marroquí”. “No sabem què passarà a Catalunya i si Amnistia decidirà recolzar-ho, però el dret a la consulta ens ofereix una escletxa”, llisca la presidenta d'Amnistia a Catalunya.
Més enllà de la qüestió sobiranista a Catalunya, que no es recull en l'informe ni en l'agenda immediata d'Amnistia Internacional, l'organització denuncia també la violència de gènere, els atacs a la llibertat religiosa de la comunitat musulmana i la postura del Govern espanyol davant les víctimes dels crims de la Guerra Civil com vulneracions registrades al llarg de 2012. “Les víctimes han hagut de buscar justícia a Argentina perquè el Govern espanyol no només no els dóna suport sinó que obstaculitza les investigacions”, lamenta Inma Guixé.
La xenofòbia i el racisme, estesos per tot el món, a Espanya són “invisibles” perquè, segons denuncia l'organització, l'Estat no ofereix dades oficials sobre els episodis registrats. És un cas gairebé únic a Europa. “I, a més, no existeix un pla nacional de lluita contra el racisme”, denuncia López-Borgoñoz. “Com es poden elaborar polítiques en aquest àmbit si no hi ha dades?”, es qüestiona Guixé, alhora que proposa incloure el dret a la informació com un dret fonamental dins de la llei de transparència.
Síria, un nou fracàs de l'ONU
En l'àmbit internacional, Amnistia Internacional apunta el cas de Síria com un clar exemple “de la manca de lideratge de les Nacions Unides (ONU) en la defensa de la població”. “Lamentem que la comunitat internacional no hagi assumit el lideratge per prendre mesures. No ha fet res en concret, ha tornat a fracassar ”, assegura López Borgoñoz. Síria ja compta més de 70.000 morts, quatre milions de desplaçats interns, i un i mig més fora de les seves fronteres. “S'haurien de prendre mesures per arrestar Al-Assad i portar-lo davant la Cort Penal Internacional, i també pero controlar la venda d'armes a aquest país”, afegeix la presidenta d'AI Catalunya.
Cañadas també qualifica de “molt greu” la no investigació dels vols de la CIA a països com Espanya, Polònia, Romania, Lituània i Finlàndia. “La Unió Europea i el Govern dels Estats Units tenen una responsabilitat molt gran en que no s'hagi investigat aquest assumpte”, afirma la presidenta de l'organització a Catalunya, que també ha recordat Guantánamo com un altre dels fracassos de l'Administració Obama.
L'informe sobre 2012 d'AI exposa dades tan descoratjadores com que el 70 per cent dels països del món (112) van torturar als seus ciutadans. O que 101 van reprimir el dret a la llibertat d'expressió. Altres 80 van sotmetre els seus ciutadans a judicis injustos.
En contrapartida, 155 estats, liderats per Espanya, van votar a favor de l'adopció del tractat sobre el comerç d'armes. A Amèrica Llatina, s'han estès els judicis contra dictadors, responsables de morts i desaparicions. “El de Efraín Ríos, a Guatemala, és una fita històrica, encara que ara s'hagi anul.lat”, assegura Maria Cañadas. “Esperem que l'any que ve puguem celebrar de nou la seva condemna”.
L'absència d'atemptats d'ETA, el suport del Tribunal Constitucional a la legislació del matrimoni gai i el compromís d'elaborar un segon pla de drets humans també es compten entre els avenços assenyalats per Amnistia Internacional que, a Catalunya, continua pendent d'una reunió amb el president Artur Mas per discutir la proposta d'una Agenda de Drets Humans que li van fer arribar l'abril passat.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
