“Assistim a una mena de revolució, a un canvi cap a una democràcia més participativa, on la gent tendeix a prescindir dels intermediaris i s'autoorganitza”, assenyala el Sebastià Serrano, entre ampolles d'oli, paquets d'arròs, quilos de llegums i mans voluntarioses que ho mouen tot d'un lloc a un altre. Així explica el lingüista, comunicòleg i estudiós del comportament humà el decidit èxit que, en el seu quart any, ha tingut el Gran Recapte d'aliments.
Al llarg dels dos últims dies, els catalans han respost a la crida del Banc d'Aliments reunint 1.700.000 quilos de viandes -a l'espera del recompte de les donacions fetas online-, que seran repartides entre els seus conciutadans més necessitats, durant el proper mes i mig. “Tots tenim ja alguna persona propera a dificultats i això estimula l'esperit solidari”, apunta Serrano, un dels cent membres de la xarxa social solidària BarcelonActua que ahir es van donar cita per posar el seu gra de sorra en aquesta campanya solidària.
L'argument de Serrano és irrefutable. I amb lleugers matisos, el repeteixen, una per una, les persones que en algun moment d'aquests dos dies van omplir amb aliments la bossa de plàstic que facilitaven els organitzadors. “Personalment, jo no conec a cap persona en situació crítica, però la meva filla, que té 35 anys, sí. Comença a tenir amics amb molts problemes; la crisi és tremenda ”, explica la Aurora, una jubilada molt ben posada que, per segon any consecutiu, va fer la seva aportació al Gran Recapte.
Però l'èxit no ha estat només en quilos d'aliments (300.000 més dels que pretenia el Banc d'Aliments). També, en nombre de voluntaris per recollir, transportar i organitzar tot el reunit. En aquesta nova missió, el Banc d'Aliments ha comptat amb l'ajuda de 10.000 persones, l'objectiu rècord que s'havia proposat.
“M'agrada col.laborar en el meu temps lliure. És molt necessari motivar i sensibilitzar la gent donant exemple ”, explica la Silvia, voluntària per primera vegada en aquesta iniciativa. “El millor del Gran Recapte és que ningú marca uns mínims i que cadascú és lliure de contribuir amb el que pugui o vulgui, sigui un llauna de conserves o una bossa plena de menjar”, destaca aquesta jove amb experiència en cooperació internacional.
I, sovint, són els que menys tenen els que més aporten, segons constata la Neus, coordinadora de 66 voluntaris en uns grans magatzems que s'oferien per primer any com a punt de recollida. “La resposta ha estat molt bona, però és que tenim el drama tan a prop que és normal que la gent estigui conscienciada i sensibilitzada”, diu la Neus, principiant també en l'experiència, i un pèl desbordada en algun moment del dia d'ahir pel gran nombre de gent que s'acostava al seu punt de recollida a dipositar aliments. Aquests grans magatzems, avança, col.laboraran de nou l'any que ve: la campanya també els deixa uns gens menyspreables ingressos extra en les seves caixes.
“Aquest tipus de respostes de la societat obligarà l'Estat a reconfigurar les seves prioritats. La gent s'ha cansat dels intermediaris i està optant per formes d'organització més autònomes. Això és el futur i arribarà també al món laboral ”, conclou el professor Serrano. El Banc d'Aliments celebra l'èxit, agraeix la solidaritat i confia que l'efecte multiplicador que tenen les experiències col.lectives els reporti més col.laboració al llarg de tot l'any.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
