ERC evita per tercer cop que Artur Mas declari a la comissió Pujol

ERC ha evitat, per tercer cop, que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi de comparèixer a la comissió parlamentària d’investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscal i les Pràctiques de Corrupció Política. La nova petició de compareixença s’ha plantejat en la sessió que ha celebrat la comissió aquest dilluns 22 de desembre i hi ha votat a favor tots els grups llevat dels de CiU i ERC, que tenen majoria de vet.

El portaveu republicà ha reiterat l’argument que ja va utilitzar en les anteriors votacions sobre aquesta qüestió: “El president ha de comparèixer al Parlament però ho ha de fer a la Comissió d’Afers Institucionals”. La portaveu de CiU, Meritxell Borràs, ha augurat que es tornarà a demanar la compareixença de Mas en futures sessions. La resta de grups han acusat ERC de protegir Mas i han defensat la necessitat que comparegui perquè va ser conseller en cap i d’Obres Públiques i Planificació Territorial quan es van produir alguns dels cassos que estudia la Comissió. Sí que s'han posat d’acord tots els grups per incloure Mireia Pujol Ferrusola, la filla petita de l’expresident, entre les persones cridades a declarar.

En la sessió d’aquest dilluns hi ha intervingut el catedràtic de Dret Penal Jesús María Silva, el soci de Deloitte Abogados Santiago Doce i l’exfiscal superior de Catalunya José María Mena. La intervenció de Mena ha estat llarga –dues hores i mitja- i ha suposat una mena de flah-back històric. Trenta anys enrere, el Parlament va ser envaït per grups de persones que escridassaven els diputats dels partits de l’oposició, especialment els del PSC, acusant-los de complicitat en la querella que la Fiscalia General de l’Estat va plantejar contra Jordi Pujol i la resta de membres del consell d’administració de Banca Catalana per la fallida d’aquesta entitat. Aquest dilluns, els passadissos del Parlament estaven buits però a la sala de la Comissió que investiga el cas Pujol i d’altres afers corruptes de la història recent de Catalunya s’hi respirava una certa tensió.

L’exfiscal José María Mena ha advertit que intervenia en funció del càrrec que va tenir quan va preparar la querella de Banca Catalana i que, per tant, no emetria opinions personals. També ha avisat que, trenta anys després d’aquells fets, té “uns records difusos” que no li permetrien una precisió absoluta a l’hora de donar dades relacionades amb el cas. Meritxell Borràs l'ha acusat de tenir una “memòria selectiva” i ha recordat la seva militància al PSUC i el seu suport a candidatures polítiques d’ICV. La portaveu convergent ha destacat que 33 dels magistrats que van estudiar la querella van desestimar el processament de Jordi Pujol i els altres implicats. “O no es va instruir bé, o no es va provar res o no hi havia res”, ha dit Borràs, que ha deixat caure que José María Mena havia fracassat en tirar endavant d’altres investigacions similars.

Un Mena aparentment relaxat ha encaixat aquestes crítiques i ha insinuat que Borràs pretenia justificar la gestió de Jordi Pujol al capdavant del banc. “Estic acostumat a jugar al banc perdedor i així acabaré”, ha dit.

Abans de l’enganxada amb la portaveu de CiU, José María Mena havia detallat, en els intercanvis amb els altres portaveus, la forma com els gestors de Banca Catalana van treure profit econòmic personal de l’entitat fallida. Aquest “buidament progressiu” de Banca Catalana es basava en una Caixa B oculta a la Junta General d’Accionistes i a les autoritats monetàries que permetia pagar extratipus a les persones querellades, el seu entorn proper i clients VIP, interessos elevats a societats instrumentals, complements dels sous, la cancel·lació precipitada de dipòsits i l’alienació d’accions pocs dies abans de la crisi final de l’entitat.

Els guanys que van obtenir cadascun dels imputats en aquell procés, inclòs l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, continuen, de moment, en la foscor, tot i que Mena ha recomanat els membres de la Comissió que busquin més informació a la documentació del cas acumulada al Palau de Justícia. Alguns assistents a la sessió han comentat que aquestes dades es coneixeran aviat amb les investigacions que s’estan duent a terme i un llibre que es publicarà el mes de febrer.

Mena ha assegurat que no disposa d’informacions que vinculin els diners que Jordi Pujol va reconèixer el passat 25 de juliol que havia tingut durant 34 anys amagats a l’estranger i els que va desviar de Banca Catalana amb els procediments denunciats a la querella. I pel que fa a la negativa de 33 dels 41 magistrats de l’Audiència de Barcelona al processament de Pujol i els altres directius de Banca Catalana creu que “no hi va haver prevaricació sinó seguidisme”. Per ell, en l’oposició d’aquests magistrats hi va pesar força la voluntat de no enfrontar-se a la pressió social i, en alguns casos, “l’ànim de no complicar-se la carrera judicial”.

Com a comiat, l’ex-fiscal ha demanat que es dediquin més mitjans humans i tècnics als jutjats per investigar aquestes qüestions i “perquè no es repeteixi allò que va passar ara fa trenta anys”. José María Mena va elaborar l’escrit per demanar els processaments pel cas Banca Catalana juntament amb el fiscal Carlos Jiménez Villarejo, que ahir no va poder comparèixer. La seva intervenció prevista per després de vacances és una de les més esperades pels membres de la Comissió.