Com guanyar Barcelona?
L'estiu passat l'Escola d'Estiu de l'IGOP va organitzar un acte a l'Ateneu de Nou Barris amb el nom de Del carrer a les urnes, de les urnes al carrer. En aquell acte hi van participar David Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament; Simona Levi, qui seria mesos després número dos al Parlament Europeu per la llista del Partit X; Arcadi Oliveres, un dels impulsors de Procés Constituent; Itziar González, promotora de Parlament Ciutadà, a més d'Ada Colau. Allà es va parlar de la relació entre els moviments i les institucions, dels problemes que trobaven les lluites populars per relacionar-se amb els espais electorals, o dels assajos que hi havia hagut a la ciutat de Barcelona per apropiar-se de les institucions. Una trobada fructífer, però d'evident tall teòric.
Un any després, milers de persones al pati d'una escola miren a través d'un streaming la presentació d'una iniciativa que vol explorar aquest camí, el que va del carrer a les urnes. Al saló d'actes del centre escolar Collaso i Gil, al Raval, es presenta Guanyem Barcelona, plataforma que pretén crear una candidatura ciutadana per guanyar l'alcaldia de la capital catalana. Unes dues mil persones s'han acostat a presenciar l'esdeveniment. A l'escenari, l'advocat Jaume Asens, l'activista veïnal Gala Pin, l'acadèmic Joan Subirats, Ada Colau, exportaveu de la PAH, i Natalia Rosetti, professora de Ciències Polítiques. En l'ambient, la sensació d'estar davant l'acte que més radicalment pot canviar la política municipal en anys.
“Aquesta no és la candidatura d'Ada Colau”, assegura Subirats. “És un procés fet des de baix, des d'on es fan les pràctiques democràtiques i de confluència a la ciutat. No competim amb cap entitat veïnal, volem obrir un espai on apropar les persones”. Guanyem Barcelona desplega les seves idees, “de mínims”, a partir de les quals volen fer confluir moviments, plataformes veïnals i partits. Una aposta per la democràcia que rescati les institucions “segrestades per l'oligarquia”, que garanteixi els drets socials des d'allò concret i que ampliï la lluita institucional que ja s'està donant al carrer.
“Democràcia radical i govern des de baix”, reclama Jaume Asens, que defensa el dret a decidir “per decidir-ho tot i per canviar les regles del joc”. “Volem decidir el 9 de novembre, abans del 9 de novembre i després del 9 de novembre”, assegura entre aplaudiments.
“Per què una aposta municipal?”, es pregunta Gala Pin. “Perquè la democràcia comença a casa, al carrer”. I perquè Barcelona, a més de ser el lloc d'Europa on més revolucions s'han donat, com recorda Subirats, té competències en molts àmbits que canvien la vida diària dels ciutadans que l'habiten, com a política educativa o en habitatge.
La idea de Guanyem Barcelona no és ser la plataforma d'Ada Colau per confluir amb els partits. Ho diuen diverses vegades, ho subratllen i la pròpia Ada Colau ho repeteix en el seu torn de paraula. I els líders dels partits d'esquerra aplaudeixen satisfets. Perquè entre les prop de dues mil persones hi ha tots els primeres espases dels partits d'esquerres que pinten alguna cosa a la ciutat. Diputats com Joan Herrera d'ICV, David Fernàndez de la CUP, David Companyon d'EUiA, regidors com Ricard Gomà i Isabel Ribas, d'ICV-EUiA, o cares conegudes de Podemos, com l'eurodiputat Pablo Echenique, Juan Carlos Monedero i Íñigo Errejón. Cap s'ha volgut perdre el part d'aquesta aposta municipalista.
Però la presència de partits no vol dir que la inspiració de Guanyem no sigui realment ciutadana. La intenció de la plataforma, asseguren, és anar a poc a poc creant complicitats entre els moviments que treballen des de fa dècades en el teixit social de la ciutat, del qual provenen la major part dels promotors. Rosetti explica com ho faran. Primer amb una recollida de signatures a la qual seguirà una ronda de xerrades per explicar el projecte als barris. “Volem crear il·lusió, portar la democràcia que ja fa al carrer fins a les institucions, i que des d'aquí es repliqui”.
Tots estan nerviosos perquè el pas és important. I admeten que poden fracassar, però creuen que tampoc es poden permetre no intentar-ho. “Hem après la lliçó que els drets socials són fruits de les lluites i només fracassarem si no podem empoderar la gent”, asseguren. Aquesta és l'hora i Barcelona és el lloc on començar una revolució, una democràtica aquesta vegada, que comença de la mà d'un grapat d'impulsors, però en la que a partir d'avui serà la gent l'encarregada de portar-la fins a l'ajuntament. Guanyar el consistori per guanyar Barcelona i d'aquí, guanyar la democràcia.
