Joan Herrera, des del congrés de Syriza: “Necessitem una resposta més enllà dels partits”
La coalició d'esquerres grega Syriza celebra aquesta setmana un congrés a Atenes que ha de servir perquè les formacions que integren l'aliança renunciïn a les seves sigles i es constitueixin en un sol partit. A aquesta unió aspiren -salvant les distàncies- partits catalans com ICV o EUiA, que han acudit com a convidats al congrés per “conèixer més de fons l'experiència exitosa” de la coalició dirigida per Alexis Tsipras i, un cop de tornada a Catalunya, “construir un front ampli i unitari d'esquerres que pugui fer front a les polítiques d'austeritat”. Així s'expressava Joan Herrera, colíder d'ICV, en una breu entrevista telefònica des d'Atenes.
Els contactes per constituïr una hipotètica Syriza catalana fa temps que es produeixen entre les formacions catalanes, però Herrera reconeix que encara estan “a les beceroles”. Sobretot en comparació amb la coalició grega, que ja s'apropa, segons les darreres enquestes, al primer partit Nova Democràcia, i que durant l'actual congrés, del 10 al 14 de juliol, fusionarà la gran majoria de sigles que la conformen. En aquest sentit, Herrera considera que, en l'àmbit català, “en aquests moments ningú no ha de renunciar a allò que és, però sí que les respostes a la situació d'emergència actual han d'anar més enllà dels partits”.
Herrera explica que durant el congrés una de les idees més repetides ha estat la de “construir alternatives als països del sud d'Europa” per fer front comú davant les polítiques d'austeritat impulsades per Alemanya i per la Troika. Per això, emmirallant-se en el cas grec, alerta: “Ho hem de fer abans no ens ho prenguin tot, abans que es consumin tots els processos de privatització i de retallades que seran molt difícils de revertir”.
Però l'esquerra catalana és plena d'actors polítics, alguns més reticents que d'altres a l'hora d'imaginar-se un projecte comú. Als primers actes que es van organitzar per plantejar aquesta Syriza nostrada hi van acudir membres del PSC -sobretot del sector crític intern Avancem-, d'ERC, dels sindicats i personalitats del món acadèmic. El gran repte seria atraure formacions a l'alça com la CUP, o veure quin seria l'encaix amb una iniciativa com el Procés Constituent, engegat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, que també pretén servir de paraigües per a les alternatives d'esquerres. En relació a aquests últims, Herrera assegura que es tracta d'un “procés de confluència”, i que no competeix ni substitueix l'oferta existent, sino que “hi suma”.
Les eleccions al Parlament Europeu, “primera oportunitat”
De cara a articular una alternativa política a les mesures neoliberals abanderades per la cancellera Angela Merkel, el colíder d'ICV consider que les eleccions al Parlament Europeu, que s'han de celebrar el proper 2014, són una bona “primera oportunitat” per buscar aquesta confluència. “La societat catalana, sobretot la classe treballadora, forma part d'una corrent històrica del sud d'Europa que no combrega amb les polítiques d'austeritat i que ha d'establir un projecte radicalment diferent”, expressa.
La seva proposta, que ja van anunciar a finals de maig, passa per una candidatura àmplia que aglutini formacions d'esquerres com Izquierda Unida, EUiA, Compromís o la CUP. Es distancia, d'aquesta manera, de partits com el PSC i el PSOE, els quals han deixat de ser alternativa, segons el seu parer. “La socialdemocràcia, també l'europea, ha renunciat a les alternatives econòmiques: només cal veure en el cas espanyol el comissari Joaquín Almunia”, afirma.
En qualsevol cas, el projecte d'una Syriza catalana encara no s'ha traduït en cap declaració concreta. Falta veure també com s'intentarà teixir aliances amb els moviments socials, una fita clau, segons Herrera, per aconseguir “articular una expressió política conjunta”. Ja en el primer acte que pretenia posar aquesta aliança sobre la taula, una trobada organitzada per la Fundació Nous Horitzons, es va deixar clar que sense el paper dels moviments socials no es podria avançar. Davant aquest plantejament, Herrera sentencia que “no n’hi ha prou amb l’aritmètica parlamentària, també cal la del carrer; però només amb el carrer tampoc no n'hi ha prou”.
