La llei per donar cobertura legal a la consulta sobiranista supera el seu penúltim tràmit parlamentari
La Llei de Consultes ha superat amb nota aquest dimecres el penúltim escull al Parlament en ser aprovada per una àmplia majoria dels grups. A favor del text han votat els 17 representants de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, mentre que només els 4 de PP i Ciutadans s'hi han oposat. Després que la via del 150.2 –que demanava que el Congrés traspassés a la Generalitat la competència de convocar consultes– quedés tancada per la negativa de la majoria parlamentària, la Llei de Consultes és l'última possibilitat que es contempla per celebrar la consulta sota cobertura legal.
El projecte arribarà al ple del Parlament al setembre, on els grups poden tornar a presentar esmenes, encara que el més probable és que la llei s'aprovi llavors. L'esborrany preveu que les convocatòries es realitzin amb un termini màxim de dos mesos i mínim d'un, de manera que el president haurà de convocar la consulta entre el 10 de setembre i el 10 d'octubre per complir el compromís adquirit amb Esquerra, Iniciativa i la CUP de cridar els catalans a les urnes el 9 de novembre.
L'actual text resol també l'assumpte del cens, un dels grans problemes que la Generalitat ha intentat superar durant els últims mesos després de trobar problemes legals en obtenir els padrons municipals. Així, la Llei de Consultes crearà un Registre de participació de consultes populars, que es formarà a partir de les dades del Registre de Població de Catalunya i el Registre de Catalans a l'Exterior, gestionats per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Si la norma arriba a aprovar-se tal com ha sortit de la comissió, podran votar tots els majors de 16 anys amb residència a Catalunya i els residents a l'estranger que s'inscriguin al registre de la Generalitat, el que eliminaria del cos electoral als catalans residents a la resta de l'Estat. Es crearà també la Comissió de Control com a figura d'autoritat electoral, formada per 7 membres nomenats pel Parlament amb majoria de tres cinquens.
Respecte a qui podrà convocar consultes, la llei preveu quatre possibles promotors. D'una banda, podrà fer-ho el president de la Generalitat, una prerrogativa que en el cas de les eleccions autonòmiques és exclusiva seva. Però a més, podran convocar consultes els ajuntaments, amb majoria simple en el ple, i altres administracions locals, com ara els consells comarcals. Finalment, s'habilita un mecanisme perquè els ciutadans puguin convocar consultes mitjançant una iniciativa legislativa popular. Per a això, serà necessari reunir 50.000 signatures, després de las quals s'haurà d'admetre a tràmit la proposta per realitzar una consulta promoguda popularment, sempre que no vagi en contra dels drets i llibertats consolidades.
Suport del PSC i oposició de PP i Ciutadans
La Llei de Consultes dóna suport a la celebració de qualsevol consulta no plebiscitària, excloent aquelles que puguin restringir drets i llibertats que preveu la Constitució i l'Estatut, a més de en matèria tributària. Malgrat això, els grups que van pactar el 9N no amaguen que la norma està prevista principalment per donar cobertura legal a la consulta sobiranista. “Serà una llei que empara la consulta del 9 de novembre i que permetrà als catalans participar en totes les decisions polítiques que vulguin. No és només una llei per al 9 de novembre, però també és una llei pel 9 de novembre”, ha especificat el diputat de CiU Josep Rull.
Els socialistes han donat suport al text atès que entenen que es tracta d'un “mecanisme de participació democràtica”, però el diputat Josep Pedret ha volgut deixar clar que no pot emparar una consulta sobre assumptes dels quals la Generalitat no té competència. La diputada d'ERC, Gemma Calvet, ha assegurat que la llei és pròpia d'una democràcia moderna, i alhora ha opinat que respecta plenament el text constitucional i estaturai. També Dolors Camats, diputada d'Iniciativa, i Quim Arrufat, de la CUP, han coincidit a lloar el text perquè “posa a disposició dels ciutadans mecanismes de participació democràtica”.
Els dos grups que s'han oposat a l'esborrany han considerat que es tracta d'una cobertura per realitzar una consulta il·legal. “Aquesta llei és un despropòsit i no serveix per fer el referèndum del 9 de novembre. Votem en contra perquè no volem ser partícips del frau”, ha sentenciat Santiago Rodríguez, del PP. De la mateixa opinió s'ha mostrat Carina Mejías, diputada de Ciutadans, que ha assegurat que han votat en contra per no ser “còmplices” d'un referèndum sobiranista. Els grups que han votat a favor, portaran la llei davant del Consell de Garanties Estatutàries, que emetrà un informe no vinculant sobre l'adequació del text a la Consitución i l'Estatut.
