La Creu de Sant Jordi està maleïda. No hi ha any que la concessió d’aquesta distinció per reconèixer els mèrits d’algun dels nostres conciutadans (compatriotes?) no vingui acompanyada d’alguna relliscada notable.
Normalment, les relliscades es detecten “a posteriori”, passats uns mesos o anys. És el cas de l’insigne Fèlix Millet, que la va rebre de mans de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 1999, i li va ser retirada deu anys després pel rancuniós tripartit. I el d’Enric Marco, que va ser president de l’associació de víctimes del nazisme “Amical de Mathausen”, que la va rebre el 2001 i la va tornar el 2005, abans no li retiressin, perquè es va descobrir que s’havia inventat la seva detenció al camp de concentració de Flössenburg.
No li han retirat, tot i que els col.lectius de gais i lesbianes ho han demanat reiteradament, el dirigent d’Unió Democràtica Josep Antoni Duran Lleida. Les seves afirmacions homofòbiques van comportar que en el mateix acte que ell rebia la Creu, el dirigent del moviment gai Jordi Petit renunciés a recollir la seva.
Però ara fa uns dies s’ha superat la velocitat amb què s’han detectat relliscades anteriors en la concessió d’aquest guardó. Estava el conseller de Presidència, Francesc Homs, anunciant els guardonats d’aquest any i els periodistes el van interpel·lar sobre el fet que un d’ells estava implicat en un cas d’evasió fiscal. Es tracta de l’empresari Josep Maria Bosch i Aymerich, que apareix a la llista de ciutadans espanyols amb diners a Suïssa no declarats aportada per l’ex-empleat del banc HSBC, Hervé Falciani.
Homs va dir que ho estudiaria. Encara està fent-ho.
Vistos els precedents, potser seria bo que la llista dels guardonats tingui, cada any, un parell o tres de suplents. Per si un cas.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
