Les eleccions municipals a Barcelona es convertiran en una extraordinària oportunitat de regeneració per la política catalana. La irrupció de la plataforma Guanyem Barcelona, impulsada per Ada Colau i molts altres implicats en moviments socials, fa encara més transcendent el camí que culminarà d'aquí a un any a les urnes. Des de la Transició i fins a les últimes eleccions, Barcelona va ser un laboratori per a l'esquerra, tant a l'hora de teixir aliances com en el disseny d'un model de ciutat. En bona part, la Barcelona que coneixem avui és el resultat de gairebé trenta anys de pactes de progrés, liderats per l'aliança entre el PSC i ICV. Però aquest model ja és història.
L'esquerra i la ciutat s’han de repensar. La qüestió és si l'esquerra serà capaç de ser el motor polític i intel·lectual que torni a fer de Barcelona un referent de transformació social, una ciutat cohesionada, solidària, oberta, amb esperit universal. Si aconseguirà oferir als electors un projecte clar i definit, des de la pluralitat però amb objectius comuns. Per això cal que fructifiquin tres processos en marxa.
El primer és que Guanyem Barcelona aconsegueixi ser el punt de trobada de partits i moviments socials que, en bona mesura, comparteixen una mateixa visió de la realitat. El manifest fet públic per la nova plataforma és una apel·lació a que ICV-EUiA i la CUP tinguin la generositat de sumar-se a un projecte que hauria d'acollir també a Podemos i a moviments com Procés Constituent o Parlament Ciutadà. Aquesta alternativa d'esquerra només tindrà una força decisiva si aconsegueix, primer, fer una proposta conjunta i, després, anar a les urnes en una única candidatura.
El segon examen passa pel PSC. Els socialistes catalans necessiten refundar-se per recuperar els seus electors (majoritaris durant dècades a Barcelona) amb una proposta creïble. El partit arriba amb un candidat elegit en primàries obertes, però amb molts interrogants. I el tercer dilema es juga a ERC. Els republicans tenen el repte d'oferir un projecte per a Barcelona que no sigui únicament una baula més del procés independentista. La pregunta és saber si ERC se sentirà més a prop d'una alternativa d'esquerres o de l'aliança que manté amb CiU a la Generalitat. El resultat de les primàries entre Oriol Amorós (reivindica el llegat de Pasqual Maragall, el símbol de la Barcelona més cosmopolita) i Alfred Bosch (actual portaveu d'ERC al Congrés i candidat de l'aparell) pot decidir la resposta.
Ada Colau arriba ara amb el seu immens patrimoni de credibilitat guanyat en la lluita efectiva contra la injustícia i les desigualtats. És aquesta credibilitat la que ha de fer possible la unió de les energies que bullen a Barcelona des de fa anys, però que no havien aconseguit quallar en un projecte polític. Ha de permetre, també, la trobada dels moviments socials amb els partits polítics que comparteixen les seves reivindicacions. I, en el futur, ha de crear nous vincles amb un PSC refundat i una ERC que torni a posar l'accent en les polítiques progressistes. Ada Colau i els promotors de Guanyem Barcelona obren així vies de regeneració democràtica. Tan imprescindibles a Barcelona, Catalunya i Espanya.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
