Sempre és d'agrair que algú t'avisi que estàs a punt de fer el ridícul. I si t'ho diu amb educació i respecte, encara més. Això és el que ha fet el president del COI, Thomas Bach, amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en aconsellar-lo que no presenti la candidatura de la ciutat als Jocs d'Hivern del 2022 si no és per guanyar. Entre les moltes preocupacions que Bach li deu haver traslladat a l'alcalde -i que Trias ha explicat de forma resumida en una entrevista radiofònica- en destacaré una i n'afegiré una altra que no s'ha dit públicament, però que no descarto que també s'hagi comentat a la reunió.
El comentari del president del COI que destaco perquè crec que és una veritat com un temple té a veure amb la falta de nivell dels esportistes espanyols en esports d'hivern i amb la falta d'infraestructures. En temps de crisi econòmica, dèficit zero i retallades dràstiques en cultura i esport, posar-se en el jardí d'haver de fer per avançat unes instal·lacions costossíssimes -com ha fet Madrid per després perdre els Jocs del 2020- sense tenir els recursos garantits és una temeritat i un malbaratament que la societat catalana no es pot permetre.
El comentari que afegeixo per la meva banda és encara més imprescindible per a l'èxit dels Jocs: per sota dels 2.000 metres la neu no sempre està garantida als Pirineus. I si no que ho preguntin als homes del temps, que aconsellen d'acotar la celebració dels Jocs a la segona quinzena de febrer, i a la gent de la Cerdanya, del Ripollès o del Pallars que aquests últims anys ha hagut de tancar els seus negocis per la falta de neu i de turisme. I és que no puc evitar deixar de preguntar-me quin sentit té per a una ciutat com Barcelona, que té l'èxit assegurat venent-se al turisme internacional com un model de sol i platja, competir ara en uns jocs olímpics d'hivern? Jo crec que cap ni un, però millor seria preguntar-li a l'exalcalde Jordi Hereu, el pare de la frankensteniana criatura.
Alguns mitjans han començat a apuntar la possibilitat que Barcelona retardi ara la seva candidatura fins al 2026 perquè la idea que sigui la primera ciutat del món a tenir uns Jocs d'hivern i uns d'estiu fa trempar a més d'un inconscient. El mateix alcalde ha deixat entreveure el canvi de data, suposo que perquè tancar la porta definitivament al projecte faria emprenyar el poderós lobby que vol acabar amb el trist espectacle d'urbanitzacions senceres buides i a mig construir a la Cerdanya encara que això signifiqui carregar-se la muntanya per construir-hi una pista de bobsleigh. Tanmateix, Trias topa amb un altre gran escull: cap grup municipal de la ciutat li dóna suport incondicional en aquesta aventura de bojos. Si s'estavella, ho haurà de fer sol i el preu polític a pagar per CiU podria ser un dur vot de càstig a les pròximes eleccions.
Per contrarestar les veus en contra del projecte, ràpidament s'ha filtrat a la premsa l'informe sobre l'impacte que una teòrica pujada de les temperatures degudes al canvi climàtic podria tenir en la celebració dels Jocs tant al 2022 com al 2026. El treball, elaborat per l'equip que impulsa la candidatura Barcelona-Pirineu i per tant gens independent, conclou que les prediccions meteorològiques apunten que l'augment de les temperatures serà gairebé imperceptible i que la neu no es veurà afectada. Tanmateix, afegeixen que el comportament del clima no es pot garantir al cent per cent, però que si no hi ha neu, sempre se'n pot crear d'artificial. Mira que bé!
I mentre que Xavier Trias desfulla la margarida sobre els Jocs, els barcelonins anem pagant els sous milionaris de tots els que treballen en el projecte de la marxista -de Groucho Marx- candidatura Barcelona-Pirineu començant per l'incombustible i expert en espectacles olímpics Enric Truñó.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
