El llenguatge és l'arma més important i eficaç del neoliberalisme. És una arma de destrucció massiva. Si tots deixéssim de creure en les paraules dels neoliberals, el sistema no podria seguir funcionant. La clau està en deixar de creure.
Per sentir el que realment estan dient les elits, cal aprendre a escoltar i a alliberar les nostres ments dels esquemes dels poderosos. Cal aprendre a escoltar d'una manera crítica i reflexionar.
Quan es llegeix o s'escolta el que diu el polític, l'empresari, l'administrador, el tertulià o el cap, cal tenir sempre una pregunta en ment: “Per què necessita que jo em cregui això?” Potser en escoltar la notícia el primer cop, la manipulació no és òbvia. És qüestió de preguntar-se aquesta pregunta una vegada i una altra, i reflexionar amb tranquil.litat per anar captant l'estratègia lingüística i la manipulació.
Els neoliberals utilitzen les paraules de manera perversa, utilitzen les paraules com disfresses de carnestoltes. Disfressen “abandonar els necessitats” amb les paraules “mesures necessàries”. Ordenen “austeritat” per als que tenen menys, mentre els rics tenen els seus diners en paradisos fiscals. Sota la paraula “deute” amaguen el que hem de pagar cada un perquè els rics segueixin sent rics i ens maltractin. I “el mercat” és l'únic pacient en què es gasten els recursos sanitaris. ¿Aguantarem que ens robin, que ens facin passar gana i dificultats, i a sobre que ens prenguin el pèl amb les paraules?
Trenquem el cercle de l'abús. Ens abusen, ens maltracten, però almenys no pensem que és una “mala ratxa” i que ells poden canviar, no pensem que els “fa mal” maltractar (Rajoy: “Són mesures doloroses”). No ens creguem que ho fan pel nostre propi bé. Vegem les elits abusadores pel que són: maltractadors. Mostrem-los que els seus intents de camelar-nos i seduir-nos amb paraules ja no funcionen. Aquests poderosos que estan despolititzant la política, amb aquest aire que es donen d'homes forts i protectors, ja no els creiem. Donem dignitat i llevem la vergonya a les paraules maltractades. “Insolvent” és, en realitat, algú que no pot o no vol seguir en el sistema capitalista. “Desnonament” és quan el banc et roba la teva casa. “Aturat” és algú que està en marxa intentant sobreviure amb creativitat. “Negatiu” és una persona realista que està farta que li prenguin el pèl.
La situació actual ens urgeix a aixecar les nostres veus, a que donem les nostres pròpies paraules al que veiem i al que som. No sóc una impertinent, sóc lliure i “okupo” la meva veu. No sóc una, som la majoria, som totes i tots nosaltres. No sóc un il.legal; sóc un nòmada. No sóc un parat, m'han exclòs. No sóc una “anti-sistema”; construeixo un altre món sense fronteres. No sóc una anti-nacionalista: sóc una dona sense amo i sense banderes. No sóc un ciutadà, sóc un “cuidadà”.
És urgent aprendre a desxifrar el llenguatge neoliberal i veure com utilitzen la por, el dubte, la culpabilitat, la confusió i la mentida per imposar les seves polítiques nocives.
Deixem de creure als neoliberals. Deixem d'esperar. És el nostre moment de cridar. Desertem el llenguatge i la mentalitat neoliberal, sortim dels límits. Aquests són temps per agitar, inspirar, ocupar les veus i les places. No ho ajornem. T'atreveixes?
El dimecres 30 de gener, Carlos Jiménez Villarejo presentarà el llibre ¡No nos lo creemos! Una escucha crítica del lenguaje neoliberal (Icaria Editorial, 2013), de Clara Valvedre amb pròleg de Carlos Jiménez Villarejo, a les 18.30 h a l'Equipament del Pou de la Figuera, Plaça Pou de la Figuera (Prop del Mercat de Santa Caterina, Metro Jaume I), Barcelona.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
