Felip VI té dos grans reptes. El primer és la regeneració d’Espanya. El segon, Catalunya. I els dos desafiaments estan absolutament entrellaçats. Si el seu ascens al tron és només una mesura per salvar la corona, per mantenir intacte el repartiment del poder a Espanya, perquè tot segueixi igual, el seu regnat fracassarà. A diferència del seu pare, no té els ressorts polítics que tenia el Rei el 1978, ni el reconeixement assolit en frenar el cop d’Estat del 23-F, però pot esdevenir la peça mestra dels canvis urgents que necessita el país.
Felip VI té l’oportunitat de convertir la seva arribada al tron en l’inici d’una segona transició que sigui l’oportunitat per aprofundir en la democràcia i la llibertat. Per salvar la desafecció dels espanyols respecte a les seves institucions. Per obrir una via de diàleg amb Catalunya. No té la força dels vots, però sí els gestos i les paraules que poden trencar l’immobilisme de les estructures de poder a Espanya.
Catalunya es va implicar a fons en la primera transició, tal com ha recordat el president de la Generalitat. Més del 90% dels catalans van votar la Constitució perquè entenien que era l’inici d’un camí de llibertat i democràcia compartit amb la resta de pobles d’Espanya. Avui bona part dels catalans senten la Constitució com tot el contrari, com un fre a les seves aspiracions. Tant, que amplis sectors de la societat només veuen la independència com a sortida.
L’abdicació del Rei ha situat Felip VI en l’epicentre del conflicte. El president Mas es va afanyar a proclamar que “canviarà el Rei, però el procés va endavant”. Tot el contrari del missatge que arribava d’Euskadi, la comunitat que menys va votar la Constitució. El president del Govern basc, Iñigo Urkullu, assegurava que “s’obre un nou temps per aprofundir en la democràcia, la llibertat i la convivència”. I, per a això, reclamava al nou Rei “l’arbitratge necessari per abordar el nou model d’Estat que doni resposta a les aspiracions de les diferents nacions que integren l’Estat espanyol”.
Ironies del destí, potser des d’Euskadi arriba el missatge clau que Felip VI hauria de sentir per escoltar Catalunya. El nou temps només tindrà sentit si culmina amb un nou pacte constitucional. Un pacte signat des de la plena sobirania, llibertat i consciència. I d’aquí, la legitimitat democràtica a l’hora de reivindicar el dret a decidir. A decidir si es construeix un nou model d’Estat plurinacional, com demana Urkullu des d’Euskadi, o si es transita cap a una república independent, com clama una majoria social a Catalunya. Si, en definitiva, Espanya està disposada a emprendre un profund procés de regeneració democràtica. Si Felip VI pot o vol liderar aquest repte.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
