Va, expulsem catalans. Però, aviam...Qui és català? Sí, ja ho sé, el que viu i treballa a Catalunya. Aquest criteri pot ser suficient quan es tracta d’una ampliació de drets com en el cas de la nacionalitat catalana. Afegir és senzill, treure no tant. Ja en la creuada contra els càtars, els cavallers francesos van tenir problemes per treure el dret a la vida dels occitans: “Com sabrem qui és heretge? Li van preguntar a Simó de Montfort. ”Mateu-los a tots i Déu ja reconeixerà els seus“ va dir amb veu de subscriptor d’Alerta Digital. Aquesta via, però, sembla poc probable.
L’última jurisprudència útil sobre a qui se li poden negar els drets entre la població europea van ser lleis de Nuremberg del 1935. Tot i la seva prolixitat en esbrinar qui era jueu, mig jueu o amb espurnes hebrees, la veritat és que se’ls hi va fer difícil destriar als alemanys purs dels bruts. En el cas català, on la ètnia la tenim una mica descuidada pel nostre natural promiscu, ens trobem, com deien les lleis nazis, davant d’un poble Mischlinge, híbrids. Potser faran dringar un duro a terra i que s’abraoni a agafar-lo ja el podran expulsar. Un altre possibilitat és contractar al nazi Anglada que diu que sap qui son els de casa per fer la tria.
Però d’una manera mes freda i europea, només tenim dues maneres de treure el passaport a un ciutadà i assegurar-nos de que és català: pel naixement o per residència.
Si decidim no pensar gaire i expulsar a tots aquells nascuts a Catalunya ens trobaríem amb alguns problemes personals: Kiko Veneno, nat a Figueres, es veuria condemnat a demanat visat per tocar a Barbate. Encara pitjor ho tindria Manuel Valls. Es tracta del ministre de l’interior francès i home fort del govern d’Hollande. El pobre va néixer a Barcelona i, de manar a la Gendarmerie es podria veure detingut i deportat per ells. Però aquests problemes es podran solucionar ràpidament: expulsar només els nascuts a Catalunya amb passaport espanyol. Ai, no, tampoc, que a la Dexeus van néixer els fills de Rajoy... humm això no xuta.
Potser si expulsem els que resideixen a Catalunya la cosa sigui més fàcil. Aviam: Bojan, resident a Roma, continua sent europeu; Iniesta, l’heroi de Sudàfrica, empadronat a Catalunya, expulsat. Rivera, el guapo dels de Ciutadans, expulsat. Ramon Tremosa, indepe amb corbata, si es trobés empadronat a Brussel.les, europeu. Carles Francino, europeu; infanta Cristina, expulsada. No, tampoc acaba de funcionar. Milers de catalans han nascut a llocs inversemblants o es troben vivint a terres cosmopolites on no existeix cap nacionalisme. Qué fem? Infermeres a Londres, enginyers a Munich, ballarins a Milà... La policia de tota Europa, amb gavardina i barret com els vells temps, retirant passaports espanyols de tota mena de sediciosos...
Queda una via mes raonable. Esperar a que ens declarem independents i fem el nostre cens de població. Ells demanen una fotocòpia i treuen la ciutadania a tots els qui apareixen... Tindrem, això si, un altre fenomen molest: els matrimonis mixtos. Segons com ho facin, serà fàcil veure com Oswaldo Washington, un dominicà ben negre, sandunguero, romangui com europeu mentre la seva dona, Pepeta Puigdevalls i Comes faci cua a Delegación de Gobierno per un visat de turista per anar a Vinaròs... Serà un procés excitant ple de justícia poètica i de estrangeria paradoxal!
Expulsar a Catalunya, no ho nego, és cosa de minuts. Expulsar als catalans és competència exclusiva del govern espanyol que ha de negar, d’alguna manera, la validesa dels nostres passaports. Si fan aquest caríssim sacrifici (plets, demandes, queixes, pasta) és només perquè ens estimen, no ho oblideu.
Demà, tercer i últim capítol: Fora de l'euro
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
