Pot haver-hi democràcia sense iniciativa ciutadana?

El final tant desafortunat de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació en pagament, que un grup d’entitats socials i sindicals vàrem impulsar aconseguint el recolzament de 1.402.854 ciutadans i ciutadanes, i que ha desembocat en la llei hipotecària del PP totalment oposada a les demandes principals del grup promotor, il·lustra el fracàs, no només d’aquest canal de participació, sinó de les regles del joc del nostre sistema polític anomenat democràcia.

Perquè davant d’aquest episodi, on 185 veus del partit polític majoritari (PP) han menystingut gairebé un milió i mig de voluntats, un s’arriba a preguntar-se si realment els i les nostres representants de les institucions polítiques són conscients que són professionals de la gestió pública al servei dels veïns i les veïnes de les ciutats, pobles i barris, i no un murmuri de fons. Com ha pogut arribar tant lluny aquesta oligarquia de la partitocràcia?

A les persones que hem viscut des de les bambolines tot el procés de la ILP ens resulta òbviament esperpèntic que la majoria absoluta del Govern del PP serveixi per a invisibilitzar un greu problema social: el drama quotidià dels 526 desnonaments diaris a l’Estat espanyol, 100 a Catalunya. Davant aquest desenllaç, que se suma a moltes ILP pervertides i enfonsades, no s’hauria de moure fitxa per a canviar les regles del joc que han convertit la figura en un instrument realment nul per a la participació ciutadana?

En aquest sentit cal visibilitzar aquesta història de voluntats ciutadanes enfonsades: des del 1984 s’han presentat un total de 74 ILPs al Congrés de Diputats a Madrid i només una, referent a la Llei de Propietat Horitzontal, ha esdevingut llei.

També cal recordar les perversions de les regles de joc de les ILP, que com la de la de dació en pagament, han acabat donant pas a normes legals totalment oposades als propòsits inicials buscats per les plataformes d’entitats impulsores. Per exemple, a Catalunya el 1998, una de les primeres ILP de rang autonòmic, proposava la prohibició de la incineració de residus. Durant el transcurs del debat parlamentari el text va ser talment modificat pels diputats i les diputades autonòmiques, que finalment va esdevenir la norma que va donar llum verda a la legislació de la incineració a Catalunya. Malgrat que això avui, ja no pot passar perquè es va modificar la llei en el sentit de permetre a la Comissió Promotora mantenir la titularitat de la mateixa i poder-la retirar fins al moment de la votació, sí que pot acabar passant que l’objectiu d’una ILP es tergiversi 180 graus, com ha acabat succeint amb la de la dació en pagament. Finalment aquesta es va retirar del Congrés pel grup promotor davant del temor del què ha acabat succeint: l’aprovació d’un marc legal totalment oposat al què es pretenia

És cert que hi ha hagut partits que han fet propostes – ni escoltades ni recollides- per a millorar els engranatges de les ILP amb la finalitat de protegir més la voluntat de la ciutadania. Algunes millores, molt necessàriament, apunten cap a la urgència que la Comissió Promotora d’una ILP pugui debatre, cara a cara, amb els grups parlamentaris el contingut de la seva proposta abans del plenari. D’aquesta manera hi hauria un intercanvi imprescindible de punts de vista i arguments entre els i les diputats i diputades i les persones expertes vinculades a les temàtiques presentades.

També caldria incorporar mecanismes perquè es permetés que les signatures recollides, si són desestimades i no entren ni en tràmit parlamentari, es tinguessin en compte per a sotmetre les propostes a consultes populars o referèndums, amb l’horitzó de conèixer l’abast real del suport popular. No s’està demanant que, de manera automàtica, un determinat nombre de signatures puguin convertir en llei una proposta, però cal tenir en compte la veu de la ciutadania i atorgar-li el dret a debatre, rebatre i argumentar les propostes i si, al final els Parlaments decideixen no fer cas, que es pugui preguntar al conjunt del poble què en pensa.

Cal enfilar l’agulla ja i treballar per a millorar la qualitat del nostre sistema democràtic el més aviat possible, per què malauradament ens trobem amb el paisatge esperpèntic que la ILP per declarar els braus d’interès nacional, recolzada per 550.000 ciutadans i ciutadanes, esdevindrà una llei amb la llum verda del PP, i en canvi la ILP per la dació en pagament, clamada per gairebé el triple de persones, ha quedat en paper mullat, i en la persistència d’un drama social, els desnonaments, que estan tenyint de mort i de desesperança molts dels nostres barris.