El Comitè Europeu per la Prevenció i la Tortura ha publicat aquest dimarts dos informes que es corresponen amb sengles visites de membres d'aquest organisme a l'Estat Espanyol, entre el 30 de maig i el 13 de juny de 2011, i al juny de 2012, en una visita -aquesta última- monogràfica respecte a la situació de la presó Model de Barcelona.
Tots dos informes són especialment durs, un cop més, amb els mecanismes que l'Estat Espanyol implementa en matèria de respecte als Drets Humans i de Prevenció de la Tortura i dels Maltractaments. Com a principal conclusió cal destacar un fet que les organitzacions que treballem per la defensa dels DDHH a Catalunya i la resta de l'Estat venim denunciant des de fa anys: a l'Estat Espanyol no s'investiga ni a nivell administratiu ni judicial de manera eficient les denúncies per tortures i maltractaments. Lluny d'assumir les recomanacions que periòdicament realitzen organitzacions com el CPT, que en el seu informe de 2007 ja recollia moltes de les advertències que en aquest informe han tornat a quedar reflectides, l'Estat Espanyol -i Catalunya en concret- decideixen mirar cap a un altre costat.
L'equip del CPT va visitar l'Estat Espanyol tan sols tres dies després que es produís el desallotjament del moviment 15-M de la plaça de Catalunya, i les organitzacions de la societat civil que es van entrevistar amb ells els van entregar un volum significatiu de documentació relacionada amb la gravetat i rellevància dels fets que acabaven de succeir. El CPT va demanar explicacions al Govern català i el conseller Felip Puig, llavors responsable d'Interior, va anunciar que hi hauria una profunda investigació. Gairebé dos anys després d'uns fets tan greus, que van causar un gran rebuig social, ni un sol agent del cos de Mossos d'Esquadra ha estat expedientat. Es va iniciar un procediment penal fruit de l'esforç col·lectiu realitzat per víctimes i advocats, però la investigació fins al moment està sent una autèntica cursa d'obstacles. No demanem gaire, només una cosa tan bàsica com és una investigació seriosa, rigorosa i imparcial. El cas del desallotjament de Plaça de Catalunya ha suposat un símbol de la lluita contra la impunitat que es va intentar implantar des de la conselleria d'Interior i el cos de la policia catalana. Una impunitat que arran d'aquest cas i altres com el d'Esther Quintana, la gota que va fer vessar el got, sembla que comença a esquerdar-se.
L'informe del CPT apunta altres qüestions preocupants que portem temps denunciant. La situació als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) de les presons de Catalunya és preocupant, ja que hem constatat que són moltes les persones preses que denuncien haver patit maltractaments físics o psíquics en uns departaments en què les persones es troben aïllades fins a 21 hores a la seva cel·la i on l'opacitat és la tònica general. El Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura en el seu Informe sobre 2012 alertava també a la societat catalana de la situació al DERT de la presó de Brians 2. Un gran nombre dels seus presos van denunciar maltractaments. I el CPT va visitar el centre penitenciari Lledoners i va incidir en la mateixa preocupació respecte a aquest departament especial de règim tancat. De fet, destaca una denúncia de maltractaments que ha provocat que un dels caps de mòdul del DERT de Lledoners estigui imputat i expedientat per un delicte de lesions. El cas es va judicialitzar, però van ser molts més els presos que van expressar haver viscut situacions similars en aquesta presó, encara que algunes denúncies es van arxivar i d'altres persones no van arribar a atrevir-se a denunciar-ho mai.
Respecte al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca, el CPT també recull que les persones entrevistades van referir maltractaments. Així mateix, incideix que el règim de visites és insuficient. No es garanteix, com portem temps remarcant, que hi hagi contacte proper entre els interns i les seves parelles, fills o germans. Les visites són d'una durada mínima, no més de 15 minuts -en horari incòmode, de 10 a 12 h-, i a través del vidre d'un locutori. No es garanteixen unes comunicacions que respectin els drets humans. Així com tampoc es garanteix el dret a dir adéu, al comiat, ja que en la majoria de les ocasions les persones s'assabenten que seran deportades amb només trenta minuts d'antelació i en hores intempestives.
Des de fa un temps venim indicant que la situació de vulneració de Drets Humans a Catalunya és greu. L'informe de la CPT ve a reafirmar-ho. I també portem temps treballant per conscienciar la societat civil, les administracions, els mitjans de comunicació i els operadors jurídics, que perquè es respectin els drets humans a Catalunya d'una manera efectiva és imprescindible una implicació de tots i una voluntat política ferma. Fins ara s'ha mirant cap a un altre banda.
Per això, des de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura presentem divendres que ve l'informe anual de 2012, amb motiu de la celebració del judici contra un grup de 9 funcionaris acusats d'haver comès tortures després del motí de Quatre Camins l'any 2004, en un dels capítols de vulneració de drets humans més greus de la història recent. A més, cridem a la ciutadania a que es manifesti contra la tortura, els maltractaments institucionals i la impunitat el proper dissabte 4 de maig a les 17.30 h a la Rambla del Raval (Barcelona). Nosaltres ni mirem, ni mirarem cap a un altre costat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
