Quatre mots sobre l’enrenou d’aquests dies relacionat amb la dimissió/cessament del fiscal superior de Catalunya, senyor Rodríguez Sol, per unes declaracions on manifestava una certa comprensió democràtica de la possibilitat de la consulta sobre el dret a decidir. Em sorprèn un cop i un altre la “politització” contínua i absoluta, per part de la classe política, de totes les qüestions que afecten la societat. Ara, surt el ministre Gallardón i diu que això que ha fet el fiscal en cap de Catalunya no està bé perquè es fica en qüestions “polítiques” quan hauria de ser neutral. Sovint sembla que per als integrants dels partits polítics, tot sigui susceptible de ser usat en contra dels altres (incloent-hi micròfons i seguiments). Sembla com si la pràctica política es reduís a la baralla interpartidista on els ciutadans tan sols ens podem limitar a observar i votar. D’aquí que la dissidència no es perdoni.
Jo em pregunto, senyor Gallardón, per què diu que l’expressió d’una opinió d’aquesta mena per part d’un fiscal gens sospitós de “separatisme” és fer política? Fer política seria que el senyor Rodríguez Sol es mostrés públicament partidari d’un partit determinat i d’una idea determinada relacionada amb un credo polític. Imaginin –i ja és imaginar- que el fiscal en qüestió s’hagués manifestat a favor de la independència de Catalunya. Això és política. Però no ho és mostrar-se partidari d’una acció (fer una consulta important al poble) que, en el fons, entra dins de la Sagrada Constitució (només haurien de votar-ho PP i PSOE i seria vàlid, sense gairebé tocar ni una coma de la llei fonamental espanyola) El jutge Garzón és l’exemple més clar: en un moment determinat va decidir presentar-se a unes eleccions en les llistes del PSOE. Va optar per fer política. Que un fiscal opini sobre un procediment democràtic, no ho és. Que un ministre castigui l’esmentat fiscal perquè s’ha manifestat en contra d’allò que el partit que l’ha col·locat en el càrrec manifesta públicament, sí que és fer política.
Pot un fiscal opinar lliurement de tot? Sí. Cal que s’hi jugui el futur professional cada cop que opina? No. Els fiscals, com els jutges, quan actuen en funció del seu càrrec, representen tota la societat. I ells ho saben. Però això no implica que hagin de callar. I encara menys que els castiguin. Sobretot perquè, recordem-ho, el fiscal Martín Rodríguez Sol, l’únic que va dir va ser que, si es donava dintre del marc de la legalitat actual espanyola, per què no s’havia de poder realitzar una consulta d’aquesta mena?
Què més volen?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
