Anticorrupció afirma que el 'cas Palau' el van muntar CDC i Ferrovial i que Millet només va ser un intermediari espabilat
/* Font Definitions */@font-face {font-family:“ＭＳ 明朝”; mso-font-charset:78; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}@font-face {font-family:“ＭＳ 明朝”; mso-font-charset:78; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}@font-face {font-family:“Helvetica Neue”; panose-1:2 0 5 3 0 0 0 2 0 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-2147483545 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:“”; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:“Helvetica Neue”; mso-fareast-font-family:“ＭＳ 明朝”; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-bidi-font-family:“Times New Roman”; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}.MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:11.0pt; mso-ansi-font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:11.0pt; font-family:“Helvetica Neue”; mso-ascii-font-family:“Helvetica Neue”; mso-fareast-font-family:“ＭＳ 明朝”; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:“Helvetica Neue”; mso-bidi-font-family:“Times New Roman”; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}@page WordSection1 {size:595.0pt 842.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;}div.WordSection1 {page:WordSection1;}
Semblava que la figura de l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, tan donada a covertir-se en un estereotip de la corrupció política, havia aconseguit eclipsar casos igualment sagnants, com l’expoli del Palau de la Música, dut a terme per qui varen ser el seu president i el seu director, Fèlix Millet i Jordi Montull, respectivament. I això malgrat que en un clima de profunda crisi econòmica a Espanya, les quantitats que la Justícia els acusa d’haver-se apropiat és obscenament similar.
Els dos representants de la Fiscalia Anticorrupció, Fernando Bermejo i Emílio Sánchez-Ulled, acaben d’entregar al jutge encarregat de la investigaciódel cas Palau, Josep Maria Pijuan, el seu informe preliminar de conclusions sobre l’expoli suposadament comès per Millet i Montull mentre governaven els destins de la institució musical, tota una icona del que es coneix com la “societat civil catalana”.
Entrevistat en el seu moment pels periodistes Pere Cullell i Andreu Farràs per al seu llibre L’Oasi Català, Millet va arribar a afirmar que els qui remenen les cireres a Catalunya són 400 persones, sempre les mateixes.
Una afirmació prou estimulant com per unir fins a l’extrem els fiscals, malgrat que estan diametralment oposats des del punt de vista polític. Bermejo està considerat un fiscal clarament conservador, mentre Sánchez Ulled té unes posicions més properes a Iniciativa per Catalunya, més en la tradició que ha governat la acusació pública a la comunitat des de la reinstauració dela Generalitat l’any 1990.
I estan d’acord en la convicció que malgrat aquesta sensació de superioritat de la que fa gala l’avar Millet –va arribar a pagar les noces de les seves filles amb diners del Palau i, tot i així, va cobrar la meitat de la factura als seus consogres respectius– no és sinó una posició pròpia d’una altra època. Els fiscals el consideren un simple intermediari que es va passar de llest.
De fet ni tan sols el consideren el cervell de l’operació, era l’home idoni per la seva obediència davant convergència i per la seva manca d’escrúpols per exercir d'intermediari de luxe en un muntatge organitzat Convergència i la constructora Ferrovial per ocultar les comissions il·legals que l’empresa pagava al partit a canvi de concessions administratives manipulades. Si Convergència va arribar a cobrar, segons l’informe de Bermejo i Sánchez Ulled, un mínim de 6,6 milions d’euros.
Només la meitat de la responsabilitat
Només la meitat de la responsabilitatEn una decisió sense precedents, el jutge Pijuan va imposar una fiança de responsabilitat civil de 3,3 milions d’euros a Convergència. El partit del president va assegurar que, donat que no disposava d’efectiu, s’havia vist obligat a oferir la seva seu com a aval. Una seu que, en qualsevol cas, CDC va comprar Fecsa Endesa quan encara era pública, sota el Govern de José Maria Aznar, en una operació mai justificada del tot.
Sempre s’ha considerat que Millet ha rebut un tracte especialment delicat de la Justícia i de la policia judicial, paper que, en un primer moment vanexercir els Mossos d’Esquadra. Tant és així, que l’òrgan de govern dels jutges va apartar del cas el primer jutge del cas, Juli Solaz, per la via de l’ascens.
Tanta va ser la vergonya que van passar alguns jutges que el magistrat Pijuan va decidir renunciar a la seva plaça a l’Audiència de Barcelona per tornar a un jutjat d’instrucció i recuperar la deteriorada imatge dels jutges catalans. La seva primera decisió va ser apartar els Mossos del procediment per encarregar la investigació a la policia nacional i, des del primer moment, considerar el cas com un episodi de finançament irregular de CDC.
Ara, a més, el jutge Pijuan haurà de reflexionar sobre la necessitat decobrir les eventuals responsabilitats civils de Convergència, perquè, fins ara, i arran els informes dels investigadors policials, el partit que Governa la Generalitat només ha cobert la meitat dels diners que el tribunal sentenciador pot determinar que va rebre procedents dels comptes del Palau. xtrem, ió prou estimulant com per unir finsal'n les cireres a Catalunya s Solaz, ista pole m
