eldiario.es

9

CATALUNYA

Junqueras señala a Marta Rovira como candidata de ERC a la presidencia de la Generalitat

"Ya va siendo hora de que en este país una mujer esté al frente", asegura el vicepresident cesado en una carta a la militancia de ERC desde la prisión

El presidente de ERC llama a "tejer complicidades" con aquellos que "equiparan república y 155", en referencia a los comuns de Domènech

Esta es la carta completa de Oriol Junqueras a los militantes de su partido

Junqueras apunta a Marta Rovira como presidenta de la Generalitat si ERC gana las elecciones

Junqueras apunta a Marta Rovira como presidenta de la Generalitat EUROPA PRESS

El vicepresident de la Generalitat cesado y presidente de ERC, Oriol Junqueras, ha enviado una carta a la militancia de su partido desde la prisión en la que apunta a la secretaria general Marta Rovira como su sucesora, no solo al frente del partido sino "al frente del país". Con una descripción afectuosa sobre las cualidades de Rovira, Junqueras la ha ungido como la verdadera candidata a la presidencia de su formación, debido a la prisión preventiva que pesa sobre él.

"Pocas personas como Marta Rovira, nuestra Secretaria General, remaron tanto y desbrozaron tanto el camino. Tengámosle confianza siempre, se lo ha ganado como nadie", asegura Junqueras respecto a su número dos, a quien encomienda la dirección del partido, que "no podría estar en mejores manos".

"Va siendo hora de que en este país una mujer sea al frente, una mujer que nunca se rinde, con una determinación y un convencimiento inigualables, sensata y audaz al mismo tiempo, terca y obstinada pero también dialogante y pactista. Todos a su lado, no la dejemos nunca sola. República tiene nombre de mujer", remacha Junqueras, pasando su testigo a Rovira.

En la carta enviada a todos los militantes republicanos, Junqueras asegura hace además una mención explícita a la unidad independentista en las elecciones del 21D, asegurando que en estos comicios su candidato "también es el president legítimo, Carles Puigdemont, y el conjunto del Govern, todos y cada uno de los consellers, tanto los que están en Bruselas como los que estamos en la prisión". A su entender, el que llama "bloque del 155" pretendía justificar la destitución del Govern con estas elecciones, razón por la Junqueras llama a "estar y ganar" en las urnas el 21D.

"Nosotros somos los de las urnas, nunca las golpearemos ni las despreciaremos", asegura el presidente de ERC encarcelado. "Al contrario. Tanto es, por tanto, a efectos prácticos, que las elecciones las haya convocado el PP de los sobres". Junqueras marca además un objetivo claro para el día después de las elecciones: "Que después del 21 de diciembre el PP y el PSC no alcancen su objetivo, que con nuestro voto rechazamos la represión, validamos nuestras convicciones y objetivos y que las instituciones que han querido destruir sean aún más fuertes y más legítimas".

Si bien Junqueras carga frontalmente contra el llamado "bloque del 155", con el que denomina a PP, Ciutadans y PSC, también invita a los suyos a entenderse con los comuns de Ada Colau y Xavier Domènech. "Debemos tejer complicidades con aquellos que, desgraciadamente, equiparan República y 155. Por dolorosa e incomprensible que a veces nos resulte su actitud. Es igual. La mano debemos tener extendida", asegura el republicano.

Junqueras acaba su misiva validando la fórmula electoral de las tres listas independentistas "visto que no cuajaba una candidatura que incluyera todas las sensibilidades". Además les reclama a los suyos que no participen de "polémicas que sólo desgastan y que ya hemos vivido". A su juicio eso es "una irresponsabilidad" que les "distrae de lo único que es imprescindible". El político encarcelado acaba reclamado "llenar las urnas de dignidad y esperanza".

Carta de Oriol Junqueras

Benvolgudes, benvolguts

Fa dies que rumio fer-vos arribar un missatge. Primer, perquè us enyoro a tots. Segon, perquè vull compartir algunes reflexions. I tercer, perquè us vull agrair tot el que heu fet fins avui, sovint de manera sorda i constant, sense lluïment. Allò que heu fet, des de les bambolines, ha estat el somriure més dolç de milions de catalans.

El moment bé s’ho val. Som en una conjuntura molt complexa. Hem recorregut un camí impressionant, hem fet passes de gegant i hem posat Catalunya en el mapa d’Europa i del món. També és veritat que només això és insuficient i que no hem culminat la feina. Però el primer pas per a ser reconeguts és que es conegui la nostra realitat. I, en aquesta qüestió, hem aconseguit un èxit esclatant. També en el de l’autoafirmació i, alhora, de la visibilització d’un Estat postfranquista dominat per les elits de sempre.

És imprescindible continuar amb la voluntat de sumar i sumar per disposar d’una veritable palanca de canvi polític i social, sempre amb generositat, amb una comunió de sensibilitats per posar-les totes al servei d’una societat justa i neta i d’un país que avui acarona la idea de ser una República. I poder exhibir un partit de gent honrada i honesta no és mai menor. No ens hauríem de cansar de dir-ho sempre i a tothora: 85 anys d’història i ni un cas de corrupció. I no serà perquè no ens han buscat. Tant és així que han intentat, el mateix Ministeri de l’Interior, fabricar proves en contra nostra. I ni així. La gent d’ERC ens podem equivocar –no som immunes als errors– però el que no hem fet mai és posar la mà a la caixa. És transcendental que la nostra també sigui una força ètica. Aquesta &ea cute;s la nostra legitimitat per denunciar la indústria de la corrupció que és avui el PP. La corrupció a Catalunya també ha fet mal a les files del sobiranisme –per molt que hagi estat maximitzada i explotada sense rubor per l’Estat– i ha neutralitzat una basa molt important davant d’aquest Estat, que ha rebatut la seva corrupció estructural apel·lant a la corrupció a Catalunya, per poca que fos.

Tampoc no podem, com a premissa, oblidar que necessitem mantenir la cohesió d’aquesta societat. Per això, sempre he dit que ens hem d’assemblar a la societat que volem representar. El recorregut que hem fet ha estat extraordinari i al llarg d’aquesta legislatura hem aconseguit sumar noves complicitats, nous aliats no necessàriament independentistes però sí inequívocament demòcrates. Ho hem vist, sobretot, amb l’embat democràtic de l’1 d’Octubre, un dia extraordinari que tothom recordarà com un test democràtic que ens va posar a prova davant d’un Estat autoritari: la dignitat de milions de ciutadans i la seva capacitat d’organització oposades a la intimidació i la violència del Govern espanyol. És aquest esperit, el que ens cal recuperar i mantenir viu, la comunió entre la societat i les institucions que tant visible va ser l’1 d’Octubre.

Tants cops ens havien dit que no hi hauria urnes, ni paperetes... I que no votaríem. Doncs vam votar. Poques persones com la Marta Rovira, la nostra Secretària General, van remar tant i desbrossar tant el camí. Fem-li confiança sempre, s’ho ha guanyat com ningú. Sempre empenyent, resolent dificultats i superant tota mena d’obstacles; sense ella no hauria estat possible. I ho dic des de la Presó d’Estremera, amb serenitat i temps per pensar. No és fàcil ser a la Presó, amb tot el que implica. La llunyania i la reclusió són difícils de gestionar. Ara bé, Esquerra Republicana no em fa patir perquè no podria estar en millors mans. Va sent hora que en aquest país una dona sigui al capdavant, una dona que mai no es rendeix, amb una determinació i un convenciment inigualables, assenyada i audaç alhora, tossuda i obstinada però també dialogant i pactista. Tots al seu costat, no la deixem mai sola. República té nom de dona.

Un dia s’explicarà tot el que heu fet els homes i les dones d’Esquerra República en aquesta etapa històrica, per fer possible que els catalans votessin. I tants d’altres. I aleshores encara prendrà més valor la tasca titànica que hem fet. I com hem ajudat, en els moments més difícils, companys d’altres formacions polítiques quan tot grinyolava i regnava el desconcert. Sempre hi heu estat i us heu desviscut per tothom, sense deixar mai ningú a l’estacada. I això no té preu. I ho saben els companys de viatge, que quan han anat mal dades han trobat l’espatlla de gent d’ERC per recolzar-s’hi.

Certament, també s’han comès errors. Sí. Ingenus, vam creure que l’Estat mai no s’atreviria a aplicar aquests nivells de repressió. O que la Unió Europea no permetria que el Govern del PP, en nom de la unitat d’Espanya, tolerés tants cops contra la ciutadania i les institucions catalanes. Certament, la UE va obligar el Govern espanyol a convocar eleccions quan l’Acord entre el PSOE i el PP era la suspensió total de l’autogovern i l’ocupació per decret de tot, pretenent tutelar completament la caixa de la Generalitat, tots els nostres recursos, els Mossos i l’Educació, a més dels mitjans de comunicació. I dels errors n’hem d’aprendre, per fer-ho millor. Ser conscients, sempre, de la nostra força democràtica davant la maquinària d’un Estat que no ens vol seduir sinó sotmetre.

Dissabte, als carrers de Barcelona, vam tornar a copsar la immensa força democràtica que ens acompanya. Però també és veritat que hem vist manifestacions de diferent signe. I les hem de respectar, amb independència de si l’actitud no és recíproca. Fins i tot amb independència de la violència que es genera al seu voltant i de la permissivitat i la violència de l’extrema dreta contra els demòcrates, emparada pels partits del 155. També ens cal teixir complicitats amb aquells que, dissortadament, equiparen República i 155. Per dolorosa i incomprensible que de vegades ens resulti la seva actitud. És igual. La mà l’hem de tenir estesa. Sempre ens cal saber que nosaltres som un sol poble en tota la seva diversitat, que no importa d’on venim sinó on volem anar, que no importa la llengua que parlem, ni on hem nascut, només importa un projecte d e convivència global, de futur en llibertat. Abans que independentistes som demòcrates i abans que demòcrates som bona gent i ens estimem la gent.

Honestament, hem d’estar molt orgullosos de tota la feina feta. Hem constatat la nostra fortalesa i també les nostres febleses. Veure com el Bloc del 155, sense fissures, ha emprat la violència policial i les agressions de l’extrema dreta és de difícil digestió. Un Bloc que ha utilitzat el soroll del Referèndum per silenciar la corrupció que viu enquistada a les entranyes de l’Estat i normalitzada en el si del PP. Hi insisteixo, la corrupció és una xacra i ha de ser sempre denunciada sense contemplacions.

El 21 de desembre és una data clau, unes eleccions que no podíem refusar malgrat saber que les convocava el PP, il·legítimament, amb una ofensiva politicojudicial sense precedents. Ni tan sols s’han compromès públicament a respectar-ne el resultat. Nosaltres som els de les urnes, mai les colpejarem ni les menysprearem. Ans al contrari. Tant és, per tant, a efectes pràctics, que les eleccions les hagi convocat el PP dels sobres. Hi hem de ser i guanyar-les. I cal dir alt i clar que, en aquestes eleccions, el nostre candidat també és el President legítim, Carles Puigdemont, i el conjunt del Govern, tots i cadascun dels conselleres, tant els que són a Brussel·les com els que som a la presó. Amb aquestes eleccions, el Bloc del 155 pretenia legitimar la destitució del President, del Vicepresident i de tot el Govern. I la nostra resposta inequívoca serà garantir que després del 21 de desembre el PP i el PSC no assoleixin el seu objectiu, que amb el nostre vot refusem la repressió, validem les nostres conviccions i objectius i que les institucions que han volgut destruir siguin encara més fortes i més legítimes.

Sabeu perfectament quina és la meva opinió i com crec que hem de concórrer a les eleccions: passem tres rasclets que no deixin ningú al marge, vist també que no quallava una candidatura que inclogués totes les sensibilitats. En tot cas, sigui com sigui, feu la feina i endavant. Cap fórmula és màgica, però. Per tant, obvieu tota baralla –no participeu de polèmiques que només desgasten i que ja hem viscut–, perquè és una irresponsabilitat que ens distreu de l’únic que és imprescindible: tots a votar, tots els demòcrates que facin un pas endavant i a omplir les urnes de dignitat i esperança. Tal com va passar l’1 d’Octubre quan la ciutadania, en comunió amb el seu Govern i institucions, va fer possible el que semblava impossible. Aquesta és l’única fórmula màgica perquè és l&rsqu o;única eficaç, tots a votar. Creure-hi i votar massivament.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha