La Torre de Fang segueix sent un cau
La Torre del Fang, un dels pocs edificis històrics del barri barceloní de Sant Martí de Provençals que ha resistit des del segle XV la destrucció sistemàtica del patrimoni de la ciutat, i també la construcció del túnel del Tren de Gran Velocitat que li passa per sota, s'ha convertit ara en un peculiar magatzem de mals endreços d'Adif. Mentre les obres de la nova estació de La Sagrera avancen a pas de tortuga amb el propòsit -volgut o no- de superar el rècord de la Sagrada Família, tot el voltant de l'històric edifici l'ocupen ferralla, bigues i tubs de formigó, i material de construcció divers que en alguns casos s'apilona i es recolza a les fràgils parets de maçoneria lligada amb fang i de carreus de pedra.
L'estat d'abandó d'aquesta peculiar masia és lamentable, sobretot si tenim en compte que salvar-la de la piqueta que suposava la construcció del túnel del TGV ha costat més de 5 milions d'euros, moltes protestes veïnals i molts maldecaps polítics. La façana principal de la casa, la que dóna al pont del carrer Espronceda, està amagada sota una bruta tela que imita els dibuixos originals de l'edifici, però en una de les parets es poden veure els materials de les obres de l'estació recolzats. L'altra banda, la que ressegueix la vorera del carrer Clot en direcció a la futura estació de la Sagrera, està subjectada per una barra de ferro que fa les vegades de faixa, però això no ha evitat que el mur segueixi abombant-se i desfent-se, en part pels desperfectes provocats per les mateixes operacions de protecció fetes per Adif. Les finestres tapiades amb totxanes recorden més a una casa okupa desallotjada i a punt d'enderrocar.
Més enllà del seu valor històric -alguns estudis i llegendes com la del Cor Menjat situen el seu origen al segle XII-, la Torre del Fang té un gran valor per al barri del Clot, ja que va convertir-se en un dels símbols més importants de la resistència veïnal a les obres de construcció del túnel del TGV pel carrer Mallorca. Tot i que són molts els que no dubten a criticar entitats com la plataforma AVE pel litoral per l'alarmisme suposadament infundat que va generar a l'entorn d'aquesta faraònica obra -potser en part provocat per l'impacte de l'esfondrament del túnel del metro al barri del Carmel-, no s'ha d'oblidar que gràcies a la pressió dels veïns el projecte es va modificar nombroses vegades per aconseguir una construcció més segura de la qual avui tothom presumeix.
La Torre del Fang porta segles esperant temps millors. Després d'anys d'oblit i de ser un cau de rates i brutícia, l'Ajuntament de Barcelona la va comprar el 1984 i la va catalogar com a bé d'interès històric local per convertir-la després en la seu dels serveis de normalització lingüística i del centre de recursos pedagògics i arxiu de Sant Martí. Amb la certesa que les obres del TGV acabarien amb ella per la peculiaritat de la seva construcció, el consistori governat per Jordi Hereu no va descartar cap hipòtesi: des de la destrucció total, fins al trasllat parcial. L'oposició, encapçalada aleshores per una combativa CiU que feia seves totes les reivindicacions ciutadanes contra l'obra pel desgast polític que aquestes suposaven per a Hereu, es va oposar a la descatalogació del monument i va obligar el bipartit a buscar una altra sortida. Ara és Xavier Trias qui governa a Barcelona i la Torre del Fang segueix sent un cau.
