Babord, la candidatura que ha aconseguit posar d'acord ICV i la CUP
“Teníem a l'Ajuntament un regidor d'ICV i un de la CUP que veien que les propostes que feien anaven en la mateixa línia i tot el que feia un ho votava l'altre”, explica Martí Casares, militant d'ICV a Vilassar de Mar i ara número 13 de la llista de la candidatura Babord. Aquest va ser el punt de partida que fa dos anys va portar els regidors de totes dues formacions a plantejar-se com presentar-se junts, un procés que va acabar anant més enllà.
“A banda d'anar junts a les eleccions veuen que per si sols només poden fer el seguiment dels ítems del ple, i en canvi veuen que hi ha una sèrie de moviments socials a Vilassar com el 15-M o el moviment escolta en que hi ha gent molt propera que pot compartir molts objectius”, explica Pau Arona, el número 8, que no militava a cap dels dos partits. Així van convocar una assemblea, que es va convertir en Babord per aspirar a ser alternativa en aquest poble de la costa.
Vilassar de Mar és un poble de 20.000 habitants a la comarca del Maresme, territori convergent. CiU havia governat amb majoria absoluta des del 1987, fins que el 1999 el PSC va guanya la majoria i va seguir a l'Ajuntament també després del 2003 –quan va guanyar CiU– gràcies a un pacte amb ERC i ICV, que els ecosocialistes van acabar abandonant. Després d'aquella legislatura, els convergents van recuperar la majoria absoluta amb la que governen el municipi des de 2007. El 2011 la CUP va fer-se un lloc al consistori amb un regidor i es va obrir la porta a aquest projecte.
“Una de les potencialitats que té aquest col·lectiu és que a diferència de la resta que es presenten a Vilassar es porta treballant fa temps, i no es plantegen les eleccions com una fita, sinó un esglaó més”, assegura Luard Silvestre, que va ser cap de llista de la CUP les passades eleccions. En la trobada a la que ICV i la CUP convoquen els moviments de la ciutat a la tardor del 2013 els assistents decideixen no plantejar-ho com una candidatura sinó com un actor polític per articular moviment al poble. “Finalment no decidim presentar-nos a les eleccions fins aquest juliol”, apunta Arona. Mentrestant han anat aglutinant col·lectius molt diversos de la ciutat, i també persones que havien estat regidors i candidats del PSC, ara decebuts amb el partit, o altres que havien impulsat Podemos al municipi, desencantats amb els que s'han fet amb el control del cercle.
El de Vilassar és un dels comptats casos en què CUP i ICV s'han posat d'acord en una candidatura, després que comencessin molts processos de confluència seguint la proposta de Guanyem Barcelona que es van anar trencant sobretot per les diferències entre els dos partits. La gent de Babord assegura que no va ser difícil tancar un ideari comú, i que el punt que podria haver estat més conflictiu era la qüestió de la independència, però el fet que l'agrupació de Vilassar d'ICV fos més aviat independentistes va facilitar les coses. “Sabíem que hi havia gent a Babord que venia dels socialistes i no es declaraven independentistes, però no volíem que això provoqués un trencament, així que apostem per una acció política independentista, però acceptem que hi ha gent que no és obertament independentista”, explica Casares.
Tot i aquest procés de confluència, al poble també han topat amb els enfrontaments entre les dues formacions, per la seva sorpresa. Babord havia de sumar-se a alguna candidatura supramunicipal –Entesa amb ICV o Poble Actiu amb la CUP– perquè els seus vots sumin a l'esquerra al consell comarcal i la Diputació de Barcelona. L'assemblea va decidir deixar aquesta decisió en mans de la direcció nacional dels partits, perquè els hi era indiferent. “Els partits ens van tornar aquesta decisió, i a sobre emprenyats entre ells, quan aquí el que hi havia era un procés d'empatia”, lamenta Casares. Finalment l'assemblea va optar per anar amb Poble Actiu, tot i que a la llista triada en assemblea el primer membre que és militant d'un partit –el número 3– és d'ICV.
I a què aspiren? En primer lloc, a potenciar la participació. També proposen convertir Vilassar de Mar en un poble educador, i que se sumi als municipis cooperatius. La defensa i reivindicació del sòl agrícola serà un altre dels temes. “La massificació urbanística és un risc i una manera de fer fora el sector agrícola, i nosaltres en canvi defensem la sobirania alimentària”, explica Arona. I vinculat a l'urbanisme, parlen d'opacitat. “El govern municipal va voler fer de promotora immobiliària i vendre pisos de luxe que havien de pagar la construcció del mercat quan ja ningú estava comprant”, critica Silvestre. “Aquí ha guanyat tothom menys el poble”, afegeix. Ara volen superar la força que tenen a l'ajuntament per anar canviant aquesta tendència.
