Diagnòstics a distància per pal·liar la falta de metges especialistes a Síria
El sistema sanitari ha estat integrat de ple en el camp de batalla que és Síria des de l'esclat de la guerra civil al país. Sense anar més lluny, l'última setmana de juliol el govern sirià va bombardejar sis hospitals a Alep i les seves rodalies, convertint-se en la pitjor setmana en atacs a instal·lacions mèdiques a la regió des de l'inici del conflicte fa 5 anys, segons assenyala l'organització Physicians for Human Rights (PHR). “Els bombardejos, la falta d'ajuda humanitària i la fallida de Nacions Unides per oferir qualsevol tipus d'ajuda vol dir que el recompte de morts serà aviat catastròfic”, apunta el director de programes de PHR.
Un bombardeig a l'hospital Al-Quds, ubicat a Alep, fa uns mesos va provocar la mort de més d'una vintena de persones, entre les quals es trobava el doctor Mohammad Wasim, un dels únics pediatres que encara quedaven a la ciutat d'Alep. Després d'aquest succés el Col·legi de Metges de Barcelona va condemnar en un document els atacs recordant que el Dret Internacional Humanitari estableix una especial protecció per a les instal·lacions sanitàries en temps de guerra. No obstant això, des de l'inici de la guerra s'han produït 373 atacs a 265 instal·lacions mèdiques i han mort 750 professionals sanitaris, sempre segons dades recollides per PHR.
“Des de fa gairebé dos anys hem tingut molts problemes per enviar personal internacional per la situació de seguretat. A les zones controlades pel govern i en les controlades per l'Estat Islàmic no ens deixen treballar”, explica a Catalunya Plural Daniel Martínez, referent de Pediatria i coordinador del servei de telemedicina de Metges Sense Fronteres (MSF). “El nombre de personal especialista es va reduint cada vegada més. Per certes àrees ja no hi ha especialistes”, assegura preocupat.
Medicina a distància i sobre el terreny
Segons explica Daniel Martínez per telèfon, el servei de telemedicina de Metges Sense Fronteres, un projecte amb la plataforma Collegium telemedicus, està sent molt útil per a casos que requereixen la mirada d'un especialista, no davant d'una urgència mèdica vital ja que en aquest cas l'actuació és sobre el terreny.
Martínez és un dels coordinadors que treballen en el servei de telemedicina amb què compta MSF i que va arribar a atendre el 2015 un total de 1.528 casos enviats des de diferents països. “Rebem un avís al nostre telèfon immediatament després que s'enviï el cas. El revisem, veiem de què es tracta -si requereix un especialista en oftalmologia, pediatria, etc- i el redirigim. També valorem la gravetat o la urgència del cas i busquem un especialista d'entre els 300 que hi ha disponibles”, relata. Segons dades facilitades per MSF, el 42% dels casos que reben són de pediatria -hi ha molt pocs pediatres sobre el terreny i la major part dels pacients són nens- mentre que un 31% són de medicina interna i un 10% de radiologia. Sobre el temps mitjà de resposta, que s'ha escurçat des de l'inici del projecte, és de prop de 4 hores i mitja.
El primer cas que va arribar des de Síria era precisament el d'un pacient menor d'edat. “Els nostres col·legues sirians ens van demanar suport per aconseguir medicació per a un pacient, un nen amb hemofília tipus A. Quan vam rebre el cas per telemedicina el vam redirigir a una hematòloga pediatra al Canadà altament especialitzada i resulta que va contestar el mateix dia dient que el pacient estava rebent un tractament inadequat perquè la seva hemofília era del tipus B. Així vam poder corregir el diagnòstic i li vam aconseguir el tractament necessari”, recorda.
La telemedicina de MSF és un servei que per ara està preparat per analitzar casos que els arriben en anglès, francès o espanyol. Una limitació amb Síria però és que la majoria del personal mèdic no parla anglès o francès. “Ara hem de rebre els casos a Turquia o Jordània i els equips mèdics d'allà tradueixen el cas i ens l'envien a través de la plataforma”, afirma. Un altre dels problemes amb què de vegades es troben té a veure amb les condicions tècniques en què es fa la consulta telemàtica. “A vegades es perd la llum o la connexió i en general els casos que tractem a través de telemedicina requereixen un seguiment i una comunicació entre el metge especialista des de la distància i l'equip que és allà”, comenta.
“Molts estudiants estan agafant rols de metges”
Sobre el terreny MSF també ha fet diverses formacions de personal per fer front a la falta d'especialització. Segons explica Martínez en diverses ocasions han traslladat personal de l'organització des de Síria cap als veïns Jordània i Turquia per oferir-los formació tot i que assegura que cada vegada és més difícil aconseguir l'autorització per treure el personal mèdic a Turquia. També en ocasions puntuals han fet trainings a distància.
Malgrat els esforços per formar a personal, Martínez reconeix les limitacions tècniques que suposa el fet que el personal especialitzat se'n vagi del país o mori en un atac. Davant la situació explica que molts estudiants estan agafant rols de metges i infermeres i fins i tot gent que no té diplomes són voluntaris i part de la força laboral en els hospitals. “Això planteja molts reptes a nivell ètic i també pel que fa a la gestió de la qualitat de l'atenció i la seguretat que oferim als pacients”, assegura.
