L’impossible repte de redactar el dictamen de la Comissió Pujol
Els representants dels diferents grups polítics que han participat als treballs de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política acaren, aquest divendres, la tasca d’arribar a un dictamen final. Sembla una missió impossible vistes les conclusions aportades per cada un d’aquests grups. Són textos molt diferents, tant en la dimensió com en el fons. L’extensió oscil·la entre els 14 folis aportats pel PSC i els 80 de les CUP. Pel que fa al contingut contrasta que la paraula Pujol no apareix en cap dels 28 folis del text de CiU mentre que és la més habitual a les conclusions dels altres grups.
Com es pot arribar a un document conjunt, tenint en compte la varietat de redactats amb l’única coincidència de l’existència d’apartats de conclusions i recomanacions? El dictamen haurà d’estar llest pel Ple de la setmana vinent, el darrer d’aquest mandat si el president de la Generalitat acaba convocant eleccions pel proper 27 de setembre.
Les 28 planes del text de CDC han estat presentades pel portaveu del grup parlamentari, Jordi Turull, que encara s’hi refereix com a grup de CiU. Meritxell Borràs que ha estat la portaveu d’aquest grup a la Comissió ha estat nomenada consellera de Governació i no participarà a l’elaboració i votació del dictamen definitiu. De fet, però, no hauria calgut assistir a totes les reunions de la Comissió per redactar el text, ja que es limita a fer reflexions genèriques sobre la problemàtica de la corrupció política, a destacar que el Parlament va aprovar el desembre de l’any passat una Llei de transparència, accés a la informació pública i el bon govern i a recordar que el president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar, el febrer de 2013, 51 mesures en matèria de transparència i regeneració democràtica. Això sí, s’hi diu que “Catalunya no és un país corrupte” i es critica que la Comissió ha assumit “funcions que no li tocaven”. Als mitjans de comunicació també els toca rebre per no respectar el dret a l’honor, a la intimitat i la dignitat de determinades persones.
Els Pujol que no són ni esmentats a les conclusions presentades per Jordi Turull són omnipresents en les dels altres sis grups. Hi ha una coincidència generalitzada que el motiu pel qual es va crear la Comissió –la confessió de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol que va tenir diners amagats 34 anys a l’estranger- no ha quedat aclarit. Tots haurien volgut que l’ex-president hagués aixecat el secret bancari dels seus comptes, per saber l’origen dels diners ocultats a Hisenda durant tants anys. Ni ell ni la seva dona ni els seus set fills han volgut fer-ho, amb la qual cosa aquella incògnita ha quedat sense resoldre.
Diversos grups coincideixen a lamentar que entre els casos que no s’han vist a la Comissió hi hagi el del Palau de la Música, que identifiquen amb el finançament irregular de CDC. Però hi ha més casos que no s’hi ha tractat. ERC esmenta els d’Adigsa, Pallerols o el Priorat. Aquest grup i ICV-EUiA coincideixen en la necessitat de mantenir viva la Comissió en el proper període de sessions.
Ciutadans, en les seves 21 planes, inclou la seva tradicional reclamació de la realització d’eleccions primàries als partits i acusa ERC d’obstruir determinades tasques de la Comissió i a PP i PSC de tapar-se les vergonyes els uns als altres. D’entre les seves propostes destaca la de prohibir les donacions de les empreses als partits, idea compartida per les CUP, que n’aporta un munt més, algunes de dràstiques com la prohibició als partits de demanar crèdits als bancs. Isabel Vallet, en representació de les CUP, ha fet un treball exhaustiu, que amplia el seu detall d’afers corruptes al País Valencià i les Illes. De totes les aportacions, la de Vallet és la que millor encaixaria amb l’edició en forma de manual sobre la corrupció. Enceta el seu treball amb una cita de Xavier Vinader i el clou amb una altra del jutge italià Roberto Scarpinato.
A les 15 planes presentades pel PP hi destaca l’acusació al president de la Generalitat actual, Artur Mas, de tenir coneixement, quan era conseller del Govern, que el seu pare tenia diners ocults a Liechtenstein i no denunciar-ho. També l’acusen, com fan d’altres grups, de saber que els fills del president Jordi Pujol s’estaven enriquint amb els seus tractes amb l’administració que governaven. A Jordi Pujol també li cau aquesta acusació des de la totalitat dels grups, llevat del de CDC. El PP troba un forat a les seves conclusions per negar que hi hagi hagut corrupció política en el cas del seu ex-tresorer Luis Bárcenas.
ICV presenta 50 recomanacions entre les quals hi ha la revisió del finançament dels partits polítics –que també és una mesura compartida per d’altres grups- i el PSC, 29. Els socialistes acaben el seu document demanant que “Catalunya i els seus ciutadans es mereixen conèixer la veritat”.
La impressió més generalitzada és que la Comissió no ha permès descobrir massa veritats ocultes de la Catalunya dels darrers 30 anys però sí que ha servit com a catarsi política i social i per concloure, en paraules de l’ex-fiscal José María Mena esmentades per Isabel Vallet, que: “Mai hi va haver oasi català. Hi va haver impunitat”.
