Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Llinars, la difícil missió de plorar la tragèdia aèria en la intimitat

Una estudiant davant espelmes de record a les víctimes de l'accident

Noelia Román

“Un va als llocs, però mai sap si tornarà. Tots tenim un dia per néixer i un altre per morir, dimarts va ser el d'ells i punt”, sentencia una veïna de Llinars del Vallès, recolzada a la barra del bar del estació de tren de la localitat, davant d'un cafè amb llet.

“Això és cert, però ara que els deixin tranquils ja perquè tothom parla d'ells, són el tema preferit”, li replica una jove, que també beu el seu cafè a l'espera del tren.

Tot just 24 hores després del desastre aeri, els 16 estudiants alemanys morts en el vol de Germanwinds estan en boca de tots a Llinars, la petita població barcelonina que els havia acollit durant una setmana en un intercanvi lingüístic-cultural.

Tothom al poble coneix algú que va tenir algun jove a casa en aquesta ocasió o en visites anteriors. Llinars porta fent intercanvis d'aquest tipus una mica més de dues dècades i, des d'aleshores, els seus carrers s'omplen de nois “alts i rossos” cada primavera.

Llarga tradició d'intercanvis estudiantils

Llarga tradició d'intercanvis estudiantils“Era normal veure'ls pel poble. Fa anys que vénen i funciona molt bé, és una cosa molt positiva per als nostres nens”, explica Josep Aixandri, regidor d'Hisenda i Interior de l'Ajuntament de Llinars.

Aixandri porta més d'un dia enganxat al telèfon i donant la cara davant els nombrosos mitjans de comunicació que volen saber una mica més dels 16 nois i les dues professores germàniques que tot just unes hores abans del fatídic accident aeri s'acomiadaven del poble on havien practicat espanyol durant set dies amb els mateixos nois que, al desembre passat, els van visitar en Haltern am See, a Renània del Nord-Westfàlia, per fer el mateix amb l'alemany.

“Ahir [dimarts] a les sis del matí encara els teníem aquí i, quatre o cinc hores després, tot s'havia acabat”, assenyala Aixandri, amb recança i pulcre respecte.

Ruth, la seva filla gran, mestra de professió, acollia una de les noies mortes. Com a avi, ha viscut el drama gairebé en primera persona. Però no revela ni un detall més de l'estrictament necessari. “Amb el meu nét encara no he pogut parlar, però la meva filla està destrossada”, es limita a dir Aixandri.

Les autoritats del poble, de 9.000 habitants, i els responsables de l'institut Giola s'han proposat la no fàcil missió de posar límit al morbo. L'acte d'homenatge a les víctimes celebrat dimecres al centre ha estat només per a alumnes, pares i professors. I els moments compartits miren de que també siguin íntims.

“Agraeixo el vostre interès, però us demano que respecteu la privacitat dels alumnes, les famílies i els professors. L'important per a nosaltres és acompanyar-los a passar el dol i a anar retornant a la normalitat necessària”, diu Sílvia Genis, la directora de l'institut Giola, davant desenes de càmeres i micròfons.

Els pocs detalls que es coneixen de “l'emotiu” tribut els revelen alguns pares i alumnes a la sortida. Hi va haver imatges de les vivències conjuntes, poesia, flors i una cançó, Atemlos Durch die Natch d'Helen Fischer, que els nois alemanys van ensenyar als seus companys catalans.

“Alguns estudiants estaven tan afectats que no podien parar de plorar”, revela Aida Toro, una ex-alumna del centre que també va acudir a l'homenatge per solidaritzar-se amb els professors i va registrar la cançó en el seu mòbil.

“La majoria estan desfets i es pregunten que per què la vida és tan injusta, per què l'avió en què anaven els seus companys”, explica una mare. “Però són prou grans com per entendre que va ser un accident, una tragèdia”, diu una altra.

Ni elles ni els seus fills havien conviscut directament amb els nens morts, que tenien entre 15 i 16 anys. Cap dels que accedeixen a parlar ho havien fet, en realitat.

Informació mal entesa

Informació mal entesa“És vergonyós! Li sembla normal que estiguin aquí gravant la desgràcia de la gent? No poden fer res?”, li etziba una estudiant de l'institut Giola, entre sanglots, a un dels sis policies que intenten mantenir l'ordre a les portes del recinte.

El comportament d'alguns periodistes és, per moments, vergonyós. L'agent fa cara de circumstàncies i aconsella a un grup d'alumnes que s'allunyin de les càmeres, mentre l'ambulància que estava aparcada a les portes del recinte, per si de cas, l'abandona sense ningú dins.

El drama s'intueix, no cal veure-ho. Els nois que no poden contenir les llàgrimes es queixen que els gravin sense permís. Els que aguanten el tipus comenten entre ells l'absurd de la tragèdia i del que ve al darrere.

“El destí estava per a ells”, afirma Elisa, àvia de dues nenes que van a l'escola Ginebró, l'altre centre de Llinars que, en els mateixos dies, va acollir a altres 43 xavals alemanys d'entre 13 i 14 anys. “Si fins i tot la noia que es va oblidar la documentació i va haver de tornar a buscar-la va arribar a temps per agafar el maleït vol!”, prossegueix per argumentar la seva sentència.

Els altres 43 estudiants alemanys al·ludits van abandonar el poble el matí del dimecres, tal com estava previst. Alguns, però, van optar per tornar a casa en tren i no en el vol de Germanwings que els havia de portar de tornada a Hamburg, un dia més tard que als seus compatriotes morts.

“No volien volar i els seus pares i professors intentaven buscar alternatives”, exposa Aixandri. No cal que expliqui res més.

Mentre l'alcalde de Llinars, Martí Pujol, anuncia que viatjarà a Haltern per solidaritzar-se amb els familiars de les joves víctimes i que idearan algun tipus d'homenatge, darrere d'ell, les empleades de l'Ajuntament no donen l'abast. “Estem desbordades”, admet una d'elles.

La vida segueix en aquest poble, de 9.000 habitants i important teixit empresarial, que mai havia afrontat una tragèdia semblant. I mentre els periodistes continuen demanant informació, alguns dels seus habitants acudeixen al consistori per reclamar papers, presentar documentació per intentar evitar un desnonament i sol·licituds per integrar la policia local.

“Espero que això no canviï les coses i l'any que tornem a tenir nous estudiants”, s'acomiada Aixandri, convençut que, tot i la desgràcia, la tradició d'intercanvis estudiantils de Llinars continuarà.

Etiquetas
stats