Manters de tot l'Estat impulsen una campanya per treure la venda ambulant del Codi Penal
Els manters tornen a la càrrega per despenalitzar la venda ambulant. Una campanya llançada des de plataformes en suport a venedors ambulants i col·lectius migrants de tot l'Estat (Papeles por Derecho, Tras la Manta, Espai de l'Immigrant o Sindicat Popular de Venedors Ambulants) torna a posar el focus en la modificació del Codi Penal.
Aquesta campanya, que suma prop de 2.000 adhesions al seu manifest “Sobreviure no és delicte” en menys d'una setmana, pretén “conscienciar” –destaquen des de Papeles por Derecho– i “pressionar” per canviar la reforma que l'any 2015 va fer el partit Popular del Codi Penal, una de les més restrictives i qüestionades de la democràcia, i que va tornar a incloure la manta com a activitat amb pena de presó en el seu article 274.3.
La reforma del PP va tirar per terra la feina dels col·lectius migrants que, des de l'any 2008 havien demanat la despenalització d'aquesta activitat i que van aconseguir que el 2010 la manta passés a ser falta lleu, després d'obtenir més de 20.000 signatures en any i mig de campanya. Segons la Associación Pro Derechos Humanos de Andalucía, 540 persones havien passat per les presons de l'Estat per delictes contra la propietat intel·lectual de l'any 2006 al 2009.
Des de l'1 de juliol de 2016, moment en què va entrar en vigor la reforma del PP, la policia pot perseguir els venedors sense importar el valor del que estiguin venent o la quantitat de mercaderia que tinguin; la llei no ho especifica i ho deixa en mans de cada jutge. Els manters poden ser condemnats a penes que oscil·len entre sis mesos i dos anys de presó i sancions entre 700 i 2.000 euros. A la vegada, si una persona –encara tingui papers– és condemnada a un delicte que comporta penes de més d'un any, se li pot retirar la residència i pot ser expulsada del país, segons la Llei d'Estrangeria.
Després de poc més d'un any des de la reforma del PP, col·lectius de manters com el de Barcelona, comencen a olorar-se que “la situació pot complicar-se”, després d'haver passat un estiu mogut per la pressió policial a ciutats com Barcelona.
Per evitar aquestes condemnes, diferents entitats i col·lectius van plantejar el passat mes de desembre la possibilitat de llançar una nova campanya per a la despenalització de la manta. S'han produït contactes entre manters de Barcelona, Saragossa, Almeria o Madrid, des d'on finalment s'ha capitanejat la campanya. Tots ells esperen que, com diu la popular cita, el pas enrere donat per la reforma del PP serveixi ara perquè la lluita per la no criminalització de la venda ambulant doni dos endavant: “Aquesta vegada no ens conformarem amb la reducció a faltes”, comenten des del Sindicat popular de Venedors Ambulants de Barcelona.
Segons alguns d'aquests col·lectius, el cas del grup en suport a migrants Tras la Manta, també a Barcelona, el Codi Penal en l'actualitat “contradiu el principi d'intervenció mínima”, el recurs al dret penal com a última ràtio. A més d'haver-se demostrat que l'esmentat codi –cita Marisa Pérez Colina, de Papeles por Derecho– “tampoc dissuadeix de la venda”. En la mateixa línia s'expressa el sindicat manter: “Estem obligats a buscar-nos la vida, tant es quant sigui la pena”.
Propietat intel·lectual vs. propietat industrial
Si bé el 2008 el debat sobre la pirateria estava de plena actualitat, ara els productes que es venen a la manta han canviat. Els discos i pel·lícules pirata omplien el debat fa prop de deu anys sobre la responsabilitat en la propietat intel·lectual; ara ho fa la propietat industrial (bosses, sabatilles o ulleres de sol).
Per als col·lectius de manters, poc importa quin producte s'estigui venent. Així ho explica Marisa Pérez Colina: “Sigui per drets d'autor o per propietat industrial la cosa és que tots dos són una porta a la presó per als que volen sobreviure”. “Lobbies com les discogràfiques són molt potents, igual que les marques. Però ja tenen les lleis del Codi Civil per a protegir-se, no necessiten entrar al penal”, sosté la membre de Papeles por Derecho, xarxa que integra diversos espais a Madrid de suport a migrants, com Interlavapiés o Migrapies.
Mentrestant, i com recorda el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la seva lluita està produint “alternatives”, que escapen la propietat intel·lectual i industrial. És el cas del tipus de llicència que utilitzava el documental Tarajal, audiovisual que desmunta la versió del Govern sobre les morts de Tarajal. Metromuster, col·lectiu que va elaborar el documental, va cedir la distribució als manters de Barcelona, que van posar la manta només per vendre aquest documental.
En mans del PSOE
La campanya per la despenalització de la manta neix acompanyada d'una Proposta no de Llei per part del grup Unidos Podemos (com ja va fer Iniciativa per Catalunya Verds l'any 2009) per a un nou canvi del Codi Penal. L'esmentada proposta començarà a ser discutida a la taula de Justícia el proper mes de març.
De moment, Unidos Podemos és prudent davant les possibilitats de progressar de la proposta. El grup necessitaria el suport del PSOE. Un dels membres al Congrés de Unidos Podemos, Marcelo Expósito, es mostra escèptic amb la voluntat del PSOE de beneficiar els manters: tem que els socialistes s'oposin a una reforma “vital” –considera Expósito– per una qüestió de lideratges.
“La posició del PSOE és molt oscil·lant: la seva estratègia respecte al PP mai està clara. Poden votar coses que interpel·lin al Govern de l'Estat i després redactar a la baixa amb el mateix Govern, com amb el salari mínim professional o la llei Montoro. I només per no reconèixer el nostre lideratge en aquest tema”, analitza el membre de Unidos Podemos. “Ens temem que el PSOE, en qüestions de drets de migrants, està allunyat de ser un política progressista”, afegeix.
Mentre els contactes polítics avancen, de cara a l'inici del debat de la Proposta no de Llei, els diferents col·lectius en suport als venedors ambulants debaten realitzar accions a cada ciutat. “Això no pot quedar-se només en mans dels polítics”, comenten des de l'Espai de l'Immigrant de Barcelona.
