Més de tres mil entitats demanen un canvi de model econòmic i social per acabar amb la pobresa
La Plataforma 'Pobresa Zero' ha organitzat un acte, davant del Parlament de Catalunya, per demanar els partits polítics que van obtenir escons a les eleccions del passat 27 de setembre que posin a l’agenda d’aquesta legislatura la lluita contra les desigualtats i la pobresa. L’acte, que s’ha la vigília del 17 d’octubre, dia que commemora mundialment la lluita contra la pobresa, ha consistit en la lectura d’un manifest de 12 punts, per part de dirigents i portaveus de diverses entitats i col·lectius que formen part d’aquesta Plataforma. Diputats de totes les opcions polítiques representades al nou Parlament han recollit les propostes de 'Pobresa Zero' llevat del PP, que no hi ha estat present. “Junts pel Sí”, ha estat representada pel diputat Oriol Amorós, ERC, que ha assumit, per tant, la representació de CDC. David Fernández, per les CUP, Noemí de la Calle, de Ciutadans, Eva Granados, del PSC, i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, també hi han assistit.
El Manifest comença recordant que “un de cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa, la mateix proporció que a casa nostra” i que els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides es proposen “posar fi a la pobresa arreu del món” i “l’adopció de noves polítiques fiscals, salarials i de protecció social per aconseguir progressivament una major igualtat”.
Reclama “un canvi de model econòmic i social orientat a la justícia global” i assenyala la responsabilitat dels poders públics a l’hora “de desplegar polítiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa”. La fita és, segons 'Pobresa Zero' “fer de Catalunya un país més just, on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que alhora contribueixi a fer-ho possible també arreu del món”.
Els organitzadors de l’acte han instal·lat davant el Parlament un plafó amb espai pels 12 mesos de l’any i després de la lectura de cadascun dels apartats del Manifest s’hi ha anat col·locant les reivindicacions successives. Al gener s’hi ha enganxat la necessitat de “construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones”, en un text que lamenta que “les desigualtats a Espanya s’han accentuat més que en qualsevol altre Estat desenvolupat”, que el 15% dels treballadors siguin pobres i que la bretxa de gènere continuï creixent.
“Cal garantir una educació equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats” i “el dret a l’educació més enllà de l’escola als més vulnerables” es llegeix en el punt dedicat a l’ensenyament. S’inclou, també, la reivindicació d’una fiscalitat justa que lluiti contra el frau i “on paguin més els que més tenen” i un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom. En aquest darrer capítol, les xifres de què disposa 'Pobresa Zero' detecten que hi ha 519.800 catalans desocupats que no cobren cap subsidi i 257.00 que viuen en llars on no hi entra cap ingrés. S’ha tornat a posar sobre la taula la Renda Garantida de Ciutadania, a la qual CiU s’hi va oposar en l’anterior legislatura i ara està per veure si ‘Junts pel Sí’ l’assumeix o no.
Habitatges dignes i no als copagaments
També es planteja la necessitat de “assegurar un habitatge digne per tothom, l’eradicació de les polítiques migratòries racistes –amb la suspensió de les ordres d’expulsió i el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers- i que es garanteixi els serveis sociosanitaris com un dret universal, sense copagaments i capaços de promoure l’autonomia personal.
Els apartats més centrats en l’economia del Manifest exigeixen el control de les transaccions financeres, per acabar amb l’evasió, el frau fiscal, el blanqueig de capitals i el predomini de l’economia especulativa sobre la productiva, que s’auditi el deute públic per dilucidar-ne la seva legitimitat, que se supervisi les inversions realitzades per les empreses transnacionals per evitar les agressions que sovint cometen als drets humans i el foment del comerç equitatiu i sostenible entre els països.
El darrer dels punts, corresponent al mes de desembre al plafó de 'Pobresa Zero', aspira a cumplir una recomanació de Nacions Unides que ni Catalunya ni Espanya mai no han assolit: “destinar el 0’7% del PIB al desenvolupament dels més empobrits”. Això “mostraria una mínima voluntat política que ha d’anar acompanyada de polítiques transversals coherents per fomentar el desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i la construcció de pau”.
Els convocants resumeixen totes aquestes reivindicacions en la necessitat de “actuar sobre les causes estructurals de les desigualtats potenciant els poders públics com a actor principal de la cohesió social i de l’economia a través de la regulació perquè els mercats treballin per al benestar comú, amb l’objectiu d’oferir un marc real d’igualtat d’oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per tothom”.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Lafede.cat, el Col·legi Oficial de Treball Social i el de Pedagogs són les quatre entitats promotores de la campanya Pobresa Zero, amb la participació del Casal dels Infants, CCOO, UGT, ECAS-Entitats Catalanes d’Acció Social, la FaPaC, la Federació Catalana del Voluntariat Social, la Fundació Codespa, Oxfam Intermón, Sonrisas de Bombay i la Universitat Politècnica de Catalunya i l’adhesió d’altres universitats, col·legis professionals, organitzacions no governamentals pel desenvolupament i solidàries i diverses plataformes socials i polítiques.
