Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Milers de persones es manifesten a Barcelona en defensa de l’Ebre

Manifestació a Barcelona en defensa de l'Ebre

Caralp Mariné

La defensa de l’Ebre no és només cosa d’un territori, és una lluita de país. Així ho han demostrat aquest diumenge milers de persones que s’han manifestat a Barcelona per mostrar  el seu rebuig al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel govern del PP. “La defensa de l’Ebre no és només la lluita d’un territori sinó una lluita compartida de tots els catalans”, ha expressat un dels portaveus de la Plataforma per la Defensa de l’Ebre (PDE).  

La marxa ha començat a la plaça Universitat, on milers de persones amb samarretes de color blau s’han concentrat des d’una mica abans de les 12h del matí. Després, com si d’una riuada es tractes, han caminat pel carrer de Pelai fins a plaça Catalunya i han seguit fins a la plaça Urquinaona per baixar per la Via Laietana i arribar a la plaça de la Catedral on finalitzava aquesta manifestació. “L’Ebre sense cabal és la mort del Delta”, resaven algunes pancartes.

Tot i que no tan multitudinària com la que es va celebrar el passat mes de febrer a Amposta -amb 50.000 participants-, l’afluència de manifestants ha sigut notòria. Amb crits de “lo riu és vida, no al transvasament” més de 60 organitzacions, sindicats i partits polítics han donat suport a aquesta mobilització. Un dels portaveus de la PDE s’ha mostrat content davant dels mitjans de comunicació per la gran participació i ha recordat que el cabal del riu és molt important pel desenvolupament econòmic.

S’han pogut veure alguns representants polítics donant suport a la mobilització, com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull o les diputades de la CUP Anna Gabriel i Eulàlia Reguant. A més també hi havia l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun i els candidats al Congres espanyol, Xavier Domènech, Francesc Homs i Gabriel Rufián.

“Un pla que no defensi els cabals ecològics de l’Ebre no és un bon pla pel nostre país”, ha dit la presidenta del Parlament català. Per la seva banda l’alcaldessa de Barcelona ha recordat la importància de defensar els béns comuns, com és l’aigua –un dret fonamental-, el delta i el seu ecosistema. “Per defensar el territori, evidentment, la capital havia d’estar al costat de les terres de l’Ebre”, ha dit. “És un mal pla hidrològic i hem de ser capaços de combatre’l al carrer i a les institucions europees especialment”, ha remarcat per la seva banda Josep Rull.

Les esperances ara estan abocades a Brussel·les. “Hi ha poca implicació política pel tema”, ha dit un dels portaveus de la Unió de Pagesos –un dels sindicats més actius en la defensa de l’Ebre-. Tot i que ha agraït el posicionament dels representants polítics assegura que només  queda l’esperança de què la Unió Europea revoqui el pla del govern espanyol.

Amb aquesta marxa els activistes volen demostrar a Europa, a qui presentaran una queixa contra el pla aquest mes de juny, el seu rebuig amb el pla aprovat a principis d’aquest any pel govern del PP. L'Executiu espanyol ha fixat el cabal mínim per al tram final del riu en 3.000 hectòmetres cúbics, quan la Generalitat, les comunitats de regants i la PDE havien pactat un cabal mínim d'entre 5.871 hm3, en anys de sequera, i 9.907 hm3. Ara la PDE però té les esperances posades a Brussel·les.

La Comissió Europa ja ha cridat diverses vegades l’atenció a l’Estat Espanyol per la seva política d’aigua. Sobre l’Ebre la institució europea va advertir de què més preses implicaria posar en perill els objectius ambientals de la directiva marc de l’aigua europea. L'esmentada directiva no fixa cap cabal concret, però insta a què es conservin els cabals necessaris perquè els ecosistemes no es deteriorin. La PDE recorda que amb el cabal fixat pel tram final de l’Ebre pot ser que el riu i tot el seu ecosistema es vegin deteriorats.

Si finalment el pla de l’executiu espanyol es tira endavant podria tenir conseqüències també no només per la supervivència del riu per la falta de sediments sinó que es veuria afectat l’ecosistema natural, el social i fins i tot els treballadors de la zona.

Etiquetas
stats