El PSC es juga el seu futur a les primàries obertes de Barcelona
La crisi del PSC demana a crits una treva aquest cap de setmana. Enmig de trànsfugues, retrets, dubtes existencials i en plena fuga de vots, els socialistes s’agafen de les mans, aguanten la respiració, i cedeixen la seva sort a les Primàries Obertes de Barcelona, la que va ser durant dècades la seva plaça sagrada. La direcció del partit, amb Pere Navarro al capdavant, entén les primàries de la capital catalana com la gran oportunitat per recuperar el terreny perdut i la rellevància mediàtica, relegada darrerament a la voraç batalla interna.
Per a l’oposició i alguns analistes, aquests comicis no són més que una fugida endavant, davant la incapacitat del PSC de trobar equilibris i líders dins el partit. El discurs oficial dels socialistes, però, parla d’una festa democràtica i posa en valor les bondats d’unes Primàries Obertes sense precedents a l’estat. I és que els comicis són obertes a la ciutadania, podran votar tots els barcelonins majors de 16 anys i els estrangers residents a la ciutat amb els papers en regla. En paraules de la secretària d’organització del PSC de Barcelona, Lourdes Muñoz: “canviar i innovar implica l'assumpció de riscos, però per poder tornar a ser un projecte creïble només podíem apostar pels canvis que la ciutadania reclama: més interacció, més formes de participació, més transparència i més control ciutadà”.
Una victòria dels candidats crítics seria un cop dur a l'estratègia del Consell Nacional que té dipositades les seves en Jaume Collboni. Si el fins fa poc portaveu parlamentari guanya refrescat per la legitimitat d’un procés de primàries, la direcció del partit podria sortir reforçada. Si, per contra, l’actual president del Grup Municipal a l’Ajuntament, Jordi Martí, o bé les diputades Rocio Martínez Sampere i Laia Bonet, representants del sector més divergent, obtenen un bon resultat, els equilibris començarien a trontollar. A l’ombra, el treball de formiga que ha caracteritzat la campanya de Carmen Andrés comença a fer-se un lloc entre els favorits abanderant el “gir a l’esquerra” i sense molestar excessivament a la cúpula.
Algunes candidatures critiquen la comissió electoral
Algunes candidatures critiquen la comissió electoral
Demà dissabte es farà públic quines de les sis candidatures –teòricament, per presentar-se, calien 150 avals militants i els 1.000 avals ciutadans— han superat definitivament el tall i es proclamen, oficialment, aspirants a l’alcaldia de Barcelona. De moment, fonts internes del partit asseguren que totes les llistes, menys la liderada per Manel Fernàndez, haurien superat el filtre. “Hem enviat un informe negatiu a la llista del Manel, que podrà recórrer”. Altres candidatures han explicat a CatalunyaPlural que no totes les llistes van seguir un protocol estricte en la presentació d’avals. De fet, alguns aspirants havien passat de no tenir els avals –i admetre-ho en petit comitè— a entregar les signatures requerides en qüestió de dies.
Aquest extrem respondria a la necessitat del partit de que la majoria de candidatures passin el tall, la qual cosa reforçaria la legitimitat del procés i la idea que persegueix el PSC de dotar les primàries d’una aura de participació i transparència sense precedents. En aquest sentit, Muñoz assegura la fiabilitat d’un procés “de nova política” i recorda que ciutadans aliens al PSC formen part del comitè de verificació. “Hem fet més de 900 trucades, parlant amb els ciutadans que han avalat alguna de les llistes i podem afirmar que el procés de verificació ha estat del tot exhaustiu”, explica. Dissabte al matí, a la seu del PSC, la presidenta del comitè electoral, Carmen San Miguel –que per cert, no és militant del PSC— donarà els detalls de com s’ha fet la comprovació.
Mobilitzar un PSC en hores baixes
Mobilitzar un PSC en hores baixes
Un precedent revelador de les Primàries Obertes i que no invita a l’optimisme el trobem en l’elecció del candidat del PSC a les europees. Els aspirants Javi López —que finalment seria el guanyador— i Eliana Camps, no van poder mobilitzar més d’un 9,12% dels afiliats. Si filem més prim, en termes absoluts només 8.049 persones –5.955 militants i 1.963 simpatitzants— que podien votar ho van fer d’entre 88.223 persones —20.548 militants i 67.675 simpatitzants—. I això que aquell conclave no s’obria a la participació ciutadana i només votaven els que són afins als ideals socialistes.
“Un procés intern d’un partit que, a més a més, té tants problemes, és difícil que mobilitzi la ciutadania, és complicat que arribi al 25% del cens”, explica el politòleg i editor de Politikon, Pablo Simón, especialitzat en sistemes electorals, que creu que les crítiques de l’oposició estan garantides “faci el que faci” el PSC. En la mateixa línia, Edgar Rovira, del col·lectiu Gerrymandering, dubta de la participació que pugui despertar el procés i assenyala tres punts claus: “És poc probable tenint en compte que és un moment d'allunyament de la ciutadania envers la política, la marca PSC està en hores baixes i, de moment, la repercussió de les primàries és més aviat baixa”. En canvi, Lourdes Muñoz posa en valor els nous suports que, en forma d’avals de candidatures, està rebent el partit. “Hem contabilitzat 8.200 persones que no estaven afiliades que han participat en aquest procés”.
Per arribar fins aquí, cada aspirant ha hagut de presentar entre 1.000 i 1.500 suports ciutadans, cosa que significaria, tenint en compte els avals presentats i a falta de confirmacions oficials, que entre 6.000 i 9.000 persones de fora del PSC estarien disposades a votar el 29 de març. Si es confirmen aquestes estimacions, la participació en la cita del 29 de març estaria al voltant de les 16.000 persones –resultat de la suma entre els prop de 10.000 afiliats i els 6.000 nous avaladors—. “El risc que assumim ja s'ha convertit en èxit. El gran èxit de les primàries de Barcelona és haver obert el procés a tota la ciutadania des del període d'avals”, defensa Muñoz; mentre que alguns analistes consultats, com ara Simón, alerten: “una cosa és avalar una candidatura quan algú t’ho demana explícitament i una altra és anar a votar”. Per a Rovira, com a mínim, “el PSC podrà presentar un candidat que en part haurà estat escollit per la ciutadania. Cap altre partit ho podrà dir. Això és un gran pas per la política? És un experiment i el temps dirà si obre un nou camí o es queda en anècdota”.
Entre la “nova política” o la “política espectacle”
Entre la “nova política” o la “política espectacle”Una entrada per ‘La Festa de les Primàries’, fer un cafè amb un candidat, endur-se un pack de marxandatge, o sortir en el vídeo promocional són algunes de les opcions que planteja la campanya ‘Fem Barcelona, Fem Primàries“. Una acció promocional en paral·lel al debat polític que serveix per costejar el procés i a través del crowdfunding —microaportacions—, que pràcticament ha aconseguit els 6.000 euros que s’havia proposat. Aquestes aportacions, d'entre 10 i 60 euros, i l'euro que cada votant haurà d'abonar el 29-M a les urnes, ajudaran a recuperar part del pressupostos de les primàries: 110.000 euros.
En el web de les primàries (http://aportacions.primariesobertes2015.cat/), doncs, es poden trobar invitacions com aquesta: Si ets de les primeres vint persones que fas una aportació de 35 euros tindràs el privilegi de participar en una trobada personal, durant la Festa de les Primàries, amb el candidat/a que triïs. També, en aquest cas, tindràs una còpia del vídeo participatiu personalitzat en què seràs una de les persones protagonistes. Fonts de les mateixes candidatures han mostrat la seva sorpresa per aquest talant i han qüestionat que sigui la millor forma de recuperar l’esquerra.
Malgrat els aspectes més superficials, Muñoz posa en valor altres qüestions, “més cabdals”, com l’aposta per la transparència. “Després de publicar despeses i ingressos detallats tant del procés, com de les candidatures, l'enfocament dels mitjans ha estat més fixar-se més en el dit que apunta que en la lluna assenyalada”, diu en al·lusió a l’esforç que s’ha fer per “permetre el control efectiu per part de la ciutadania de l’origen dels recursos per evitar i prevenir favors polítics”.
El 23 de maig de 2011 és una data que apareix en els pitjors malsons de molts socialistes. Aquella nit, el PSC perdia l’alcaldia de Barcelona després de 32 anys d’hegemonia en benefici de CiU, que passava a governar a banda i banda de la plaça Sant Jaume. Des d’aquell dia, la ferida en el cor del partit ha anat fent-se més gran. La manca de lideratges forts, la pèrdua de quota local, el desgast dels governs socialistes, la crisi de la socialdemocràcia europea i el debat sobiranista no han fet més que augmentar els danys d’un PSC empetitit. El proper 29 de març –o bé el 5 d’abril si hi ha segona volta— sabrem quin accent socialista mirarà d’obrar el miracle de la recuperació.
