Persisteixen els indicis de maltractaments als centres penitenciaris de Catalunya
L’equip de treball del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha presentat aquest dijous l’informe anual i conclou que persisteixen els indicis de maltractament físic i psicològic als centres penitenciaris. El síndic Rafael Ribó, encarregat de presentar l’informe i al capdavant de l’equip de treball, ha explicat que s’ha arribat a aquesta conclusió després de mantenir entrevistes amb interns i funcionaris.
El MCPT assegura que no es pot parlar de forma generalitzada d’abusos i maltractaments però si que ha confirmat en la presentació de l’informe al Parlament de Catalunya aquest divendres, que s’han descrit diversos episodis de maltractament.
Aquesta és una de les conclusions que han extret els observadors després de realitzar 45 visites durant el 2015 a centres diferents, com ara comissaries, centres penitenciaris, geriàtrics o centres residencials o de salut mental.
Algunes observacions particulars que es descriuen en l’informe són, per exemple, la mancança de càmeres en alguns espais de detenció d’adults a la comissaria de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. En aquesta mateixa comissaria el Síndic també constata que nois i noies tutelats que s'han escapolit dels centres de protecció continuen compartint espai de reclusió amb els infants i adolescents que sí que han delinquit.
El grup de treball també denuncia que un any més les policies locals continuïn fent funcions de policia judicial custodiant persones detingues en dependències que no compleixen els requisits de protecció i seguretat.
Més formació en l’àmbit mèdic
Ribó ha assegurat en la presentació de l’informe que és necessari que s’ampliï la formació, especialment en l’àmbit mèdic, per atendre les possibles vulneracions de drets humans.
El MCPT a través d’aquest treball conclou que a Catalunya hi ha un desconeixement per part dels professionals i de les institucions del Protocol d’Istanbul –un document elaborat per l’alt comissionat de les Nacions Unides que regula com haurien de ser les actuacions de prevenció de la tortura des de la perspectiva de la medicina– que té, per tant, conseqüències negatives per la capacitat d’investigar i de documentar en rigor les denúncies de tortures i maltractaments.
“No forma part dels currículums universitaris, és citat però no és aplicat, hi ha un desconeixement d’aquest protocol”, ha reivindicat Ribó.
Aquest desconeixement fa que els reconeixements mèdics de persones privades de llibertat sovint es facin en presència de la policia o altres funcionaris de custòdia, segons l’informe. “En el cas de centres d’atenció d’urgències i àrees de custòdia aquesta pràctica és sistemàtica”, assenyala el document. I això, segons les directius internacionals no està permès, ja que tot reconeixement mèdic s’ha de fer en privat.
Per altra banda el desconeixement del Protocol d’Istanbul per part del personal mèdic comporta que els informes mèdics i comunicats de lesions siguin incomplets en la descripció dels fets. A més, el document alerta de què no sempre es fa judici sobre el grau de coherència entre les al·legacions i l’examen mèdic realitzat.
Per últim, el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura alerta de què el protocol medicoforense d’assistència a la persona detinguda de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya no s’adequa als estàndards mínims que demanen els organismes internacionals i tampoc al Protocol d’Istanbul.
Altres observacions
A través de l’informe el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura també avisa de què la policia no sempre facilita la informació mínima dels motius de detenció a les persones detingudes. “L’MCPT alerta de la interpretació restrictiva que fan els cossos policials de la Directiva europea sobre els drets de les persones detingudes i recomana que en facin una lectura ajustada”, assenyala en aquest sentit.
El Mecanisme diu també que cal que la normativa deixi clars quins són els àmbits de competència entre Mossos d’Esquadra i policies locals per tal que aquests últims es limitin a tenir un paper auxiliar.
Pel que fa als ingressos a centres geriàtrics de persones grans el MCPT ha trobat que es consideren ingressos “voluntaris” aquells que efectuen els familiars o fins i tot amics, en contra del que estableix el Codi civil de Catalunya, que requereix una autorització judicial prèvia si la situació de la persona no li permet decidir per ella mateixa. El Decret de regulació del Sistema Català de Serveis Socials és el que permet efectuar un ingrés a través d’un representant legal, i això segons el MCPT va en contra del Codi civil que requereix aquesta autorització judicial. Això provoca que es puguin donar maltractaments fruit d’aquest ingrés que pot formular un familiar o amic d’aquesta persona sense necessitat de cap altra autorització.
