Les entitats socials denuncien l'excés de retallades dels cinc anys d’Artur Mas
L’acció social dels governs de la Generalitat presidits per Artur Mas entre els anys 2010 i 2015 rep mala nota per part de les entitats del tercer sector. L’apel·lació del president i els responsables de Benestar Social als incompliments financers del govern espanyol per justificar les retallades és acceptada, en part, pels treballadors d’aquestes entitats, però consideren, alhora, que l’executiu català ha realitzat ajustos injustificats i ha dedicat massa diners a d’altres qüestions menys prioritàries.
El suspens a la gestió social afecta tant el govern català com l’espanyol. Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, que agrupa unes noranta entitats d’acció social, considera que els anys de govern de Mas han coincidit “amb un període de crisi que s’ha caracteritzat per unes polítiques restrictives per tal de reduir el dèficit públic”. Crespo considera que, tot i que hi ha hagut diàleg amb l’administració, no s’han portat a terme “les reformes que calien davant les noves necessitats existents i les noves demandes socials”. A títol d’exemple, Crespo assenyala que no s’ha resolt el tema de la reforma o la nova llei de la Renda Mínima d’Inserció i que tampoc s’ha aprovat l’alternativa de la iniciativa legislativa de la Renda Garantida de Ciutadania. “Les polítiques actives d’ocupació estan a mínims, amb una disminució de la inversió d’un 65%”, afegeix.
Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social, que aglutina prop de tres mil entitats no lucratives, coincideix a destacar que en la legislatura que acaba, el Tercer Sector ha gaudit d’una interlocució fluïda amb el Govern. Així mateix, destaca que l'executiu ha intentat solucionar molts dels reptes plantejats, particularment en els àmbits de l’habitatge i de benestar social. “Malauradament els instruments institucionals i econòmics actuals s’han mostrat clarament insuficients per atendre satisfactòriament el conjunt de demandes socials”, matisa.
Des del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Mercè Civit, de la Comissió de Serveis Socials Bàsics, afirma que “hem assistit a unes importants retallades en els àmbits dels serveis socials, l’educació, la salut i els drets de les dones entre altres, que han fet créixer les desigualtats i que una part de la població visqui pitjor”. Civit destaca que aquesta situació ha generat un augment de la demanda “que ha provocat un col·lapse que, en molts casos, ha impedit que els serveis socials desenvolupessin les funcions que els són pròpies i els ha empès cap a l’assistencialisme i la contenció de situacions d’emergència social”. Per ella, “més enllà de les conseqüències en l’atenció a les persones, això ha ocasionat un retrocés en la incipient consolidació dels serveis socials com a quart pilar de l’Estat del Benestar”.
Discapacitats i dependents, perjudicats
Dos dels col·lectius més perjudicats per les restriccions pressupostàries són el de les persones amb discapacitat i el dels teòrics beneficiaris de la Llei de la Dependència. Andrés Rueda, president de l’Associació Professional de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD), qualifica de “dolenta” la gestió social dels governs d’Artur Mas, “especialment al final de la primera legislatura i especialment en aquesta última, en què s’ha baixat el nombre de beneficiaris en quasi 20.000 persones”.
També és dolenta la valoració d’Antonio Guillén, president d’ECOM, federació de més de 175 entitats d’atenció a les persones amb discapacitat: “És negativa per les retallades econòmiques que tant l’Estat espanyol com la Generalitat de Catalunya han dut a terme, amb modificacions legislatives que han comportat una retallada de drets importants i el perjudici de moltes persones. Hi ha hagut una pèrdua global de drets en aquests anys”.
Les fonts consultades coincideixen a dir que la infància és un dels col·lectius més perjudicats durant aquest període. Recorden que hi ha 360.700 infants en situació de pobresa. L’augment de l’atur i les restriccions decidides pel govern català en la prestació de la Renda Mínima d’Inserció han influït força en aquest increment de la pobresa infantil. Mercè Civit afegeix que les persones aturades de més de 45 anys “són les que tenen més dificultats per trobar una nova feina i, a més, exhaureixen les prestacions socials”. Dins dels grups perjudicats per la crisi i la gestió política que se n'ha fet Civit també inclou les famílies monoparentals, les persones amb discapacitats, les dones víctimes de la violència masclista i els joves “amb un 50% d’atur i sense perspectives”.
Que no s’hagi prioritzat la despesa social és una queixa comuna a tots els interlocutors. “S’ha intentat mostrar un interès prioritari per les polítiques socials, però la realitat és que no s’han efectuat les inversions que calien. L’esforç no ha estat suficient”, assenyala Teresa Crespo, per bé que reconeix que “s’ha fet un treball intern per racionalitzar el sistema que espero que a la llarga donarà els seus fruïts”. Oriol Illa destaca que “durant aquests últims anys, el Govern ha anat resolent les emergències, però ha quedat demostrat que el sistema falla i ja no serveix”. Andrés Rueda és contundent: “Les prioritats del Govern no passen per prioritzar l’ámbit social i només mou fitxa sota pressió i, tot i així, ho fa de forma molt mesquina”.
Concentrar les prioritats
El president d’ECOM considera que no s’ha prioritzat bé. “En moments de dificultats econòmiques s’ha de filar ben prim on es retalla i preveure les conseqüències. S’haurien d’haver tocat pressupostos en àmbits que no afectessin sectors socials, col·lectius ja de per sí vulnerables. S’havia de deixar créixer, ni que fos molt poc, el sector social; no deixar que les persones caiguessin sota el llindar de la pobresa (que és el que ha passat). Si a més d’educació i sanitat, a les persones més vulnerables els retires els suports, arribes a tocar el moll de l’os”, valora.
Antonio Guillén imputa la major part de les retallades “a l’infra-finançament de l’Estat a la Generalitat” però creu que aquesta “hauria de destinar més recursos a fer viable que les persones amb discapacitat patissin menys els efectes negatius de la crisi”. Des d’ASCAD, Andrés Rueda, opina que la justificació de les retallades fetes pel Govern català en base a aquest finançament limitat “té una part de veritat i una part de mentida”. “La dependència està infradotada econòmicament. Ambdós governs tenen part de raó i tots dos manipulen. En conseqüència, no són lleials amb els ciutadans dependents i estem tots sent utilitzats com a instrument de xantatge i pressió”, assenyala.
Per Oriol Illa, “és evident” que l’Estat no compleix amb molts dels compromisos de finançament amb Catalunya pel que fa a polítiques socials. “El finançament de la Llei de la Dependència n’és el principal exemple”, afirma. Ressalta que “prop del 70% del pressupost de la Generalitat es dedica a polítiques socials. És cert que és un bon percentatge però ha resultat insuficient per atacar l’augment de les desigualtats al nostre país”.
La presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, entén que “és cert que Catalunya té un finançament injust”, i que “amb més recursos econòmics es podria dedicar una quantitat major a inversió social”. A més, responsabilitza al Govern espanyol de la reducció del finançament per a la Llei de la Dependència, però acusa ambdós governs d’optar “per polítiques de reducció de la despesa social enlloc de proporcionar els instruments per pal·liar les conseqüències de la crisi, i això ha tingut un impacte duríssim sobre la població en general, però molt especialment sobre els col·lectius més vulnerables”.
