“Tourists go home”: ¿defensa veïnal o turismefòbia?

Setmana d'accions contra el turisme a Barcelona. Dues mobilitzacions contra el turisme massiu, ambdues reivindicades per Arran, l'organització juvenil de l'esquerra independentista catalana, han sacsejat la capital catalana durant els últims dies. Primer va ser la pintada a un autobús turístic amb el lema “El turisme mata els barris” i la punxada de les rodes dijous passat, acció que Arran va reivindicar diumenge a través d'un comunicat i d'un vídeo.

Quatre dies més tard, més punxades. En aquesta ocasió, a les rodes de les bicicletes de lloguer, vehicles principalment usats per turistes i empreses que han generat polèmica els últims mesos per l'ús de l'espai públic que fan aparcant les seves bicicletes en els aparcaments del carrer. “Ja estem fartes, de l'ocupació per part d'empreses turístiques, de l'espai públic del barri. Actuem! Uneix-te al combat”, clamava el tuit de l'assemblea d'Arran del barri del Poblenou, que va difondre les imatges.

Arran és una organització juvenil que té 54 assemblees entre Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Va néixer el 2012 de la confluència entre Maulets i la CAJEI -dues organitzacions que portaven actives 25 i 10 anys respectivament en el moment de la Unió- i algunes assemblees locals de joves. Els seus eixos ideològics són l'independentisme, el feminisme i el socialisme, pel que es declaren anticapitalistes i tenen en el seu punt de mira, entre d'altres, la indústria turística.

Les seves accions al carrer no són noves, però aquest any han aconseguit més enrenou mediàtic com a conseqüència de la condemna per part de la majoria dels partits polítics. Van començar al març la seva campanya per reclamar el referèndum amb un escarni a la seu del PP a Barcelona, fet pel qual el president del PP català, Xavier Garcia Albiol, els va titllar de “feixistes”. Al juny es van encadenar a les portes de la Borsa de Barcelona, per defensar el referèndum “com una eina per al canvi social”.

Aquest estiu, la mateixa campanya ha seguit amb les accions contra el turisme massiu, que no s'han quedat únicament a la capital catalana. Van encendre pots de fum davant un restaurant al port de Palma i van penjar pancartes a favor de l'“habitatge per als veïns” en un pis d'Airbnb a València. Un portaveu d'Arran, que no vol donar el seu nom, explica que la seva “pràctica política va més enllà d'aquestes accions”. Per exemple, perquè “articulen un moviment juvenil que enforteix les xarxes del territori”. Però reivindica que aquestes accions directes “són importants per l'efecte que generen, perquè ara s'està parlant de la problemàtica del turisme als Països Catalans”.

Crítiques a les accions d'Arran

I no són pocs els que han reaccionat a les accions d'aquest grup. Des de l'Ajuntament de Barcelona, el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom, va condemnar l'acte contra el bus turístic però el va definir com “un acte vandàlic aïllat”. L'alcalde accidental de la ciutat, Jaume Collboni, en canvi, va advertir Arran que “es trobaran amb l'Ajuntament, el Govern i la justícia si segueixen per aquest camí”. L'alcaldessa, Ada Colau, a qui molts han criticat per no haver-se pronunciat amb suficient rapidesa, va afegir a través de les xarxes socials que “protestar pel turisme no pot passar mai per intimidar persones ni danyar equipaments”.

Fora de l'Ajuntament, la majoria dels partits també s'han mostrat contraris a aquests fets. El portaveu del Govern, Jordi Turull, va condemnar els actes “sense matisos” i ha demanat que es “replantegessin aquest tipus d'accions”. La CUP, en canvi, no ha condemnat els actes. La seva portaveu parlamentària, Mireia Boya, va definir les accions d'Arran com “simbòliques” i va demanar que “no es dramatitzen”. Boya ha afegit, en una entrevista a RAC1, que a ells se'ls demana que renunciïn a la violència, però que “la violència la provoca el Govern”.

No és la primera vegada que parlamentaris cupaires defensen accions d'Arran. De fet, l'organització juvenil comparteix el seu marc teòric amb la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), tot i que afirmen no ser les seves joventuts perquè funcionen autònomament. Les dues organitzacions s'engloben dins de l'esquerra independentista, espai polític del qual la CUP és el front institucional. Juntament amb altres organitzacions de caràcter polític, laboral o estudiantil, Arran va recolzar la candidatura electoral CUP-Crida Constituent (CC) i per això participen del Grup d'Acció Parlamentària. Les decisions preses en aquest òrgan se sumen a les grans decisions a les de les assemblees territorials de la CUP, agrupades en el Consell Polític, i defineixen el sentit del vot dels parlamentaris de la CUP-CC.

Conseqüències de les accions contra el turisme de masses

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va denunciar als tribunals l'atac al bus turístic i va valorar els danys materials i de parada de servei en 1.849,24 €. L'Ajuntament i el Govern de la Generalitat ja han anunciat que es personaran en el cas.

Diverses agrupacions de la ciutat relacionades amb el comerç i el turisme consideren que no n'hi ha prou. “Confiem que es posaran en pràctica immediatament els recursos i mecanismes necessaris per erradicar aquestes manifestacions vandàliques”, escrivien 27 entitats en una carta adreçada a l'alcaldessa aquesta setmana. “Els actors econòmics demanem que es garanteixi l'ordre”, afegeix Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, una de les entitats signatàries.

“La repressió existeix i som conscients que per cada acció política que fem hi haurà conseqüències”, admet el portaveu d'Arran. Prefereix no dir el seu nom perquè - “d'acord amb les seves línies ideològiques”, diu- les seves portaveus públiques són dones. “Ja tenim a desenes de persones en casos repressius per altres accions”, afegeix.

Barcelona té 'turismefòbia'?

A causa d'aquests actes i altres manifestacions contra la indústria turística s'ha estès l'ús de la paraula 'turismefòbia' -l'odi i pànic cap als turistes- entre empresaris, mitjans de comunicació i polítics. El president del grup municipal popular a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, assegurava en un comunicat que la ciutat “és víctima de la 'turismefòbia'” i definia els actes d'Arran amb aquest mateix terme.

Des de moviments veïnals, com els agrupats en l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), creuen que aquest terme no respon a la realitat de la ciutat. Àlex Garcia, membre de l'ABTS, considera que aquest terme “se l'han inventat des de la indústria turística per autovictimitzar-se”. Afirma que ells no s'identifiquen amb aquesta paraula, que “no surt dels col·lectius veïnals”. A més, afegeix que ells no estan “contra els turistes”, sinó que lluiten contra una “falta de les polítiques que ajudin a regular”. Preguntats per aquest terme, des d'Arran coincideixen que no existeix: “És una problemàtica que s'inventen per no plantar cara a la precarització laboral i la destrucció del territori”.

Que el turisme és una preocupació a la ciutat de Barcelona no és cap novetat. El passat mes de juny es feia públic que aquesta activitat supera per primera vegada l'atur com a principal problema per als barcelonins, segons les dades del baròmetre municipal. També per primera vegada els veïns que demanen limitar el turisme són més que els que creuen que ha d'augmentar, va revelar l'Informe d'Activitat Turística 2016, encara que en el mateix informe s'exposa que el 87% dels barcelonins creuen que el turisme és beneficiós per a la ciutat.