El Tribunal Suprem confirma la condemna a Messi per frau fiscal
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres la condemna al futbolista del F.C. Barcelona Leo Messi per frau fiscal. Avala la sentència de l'Audiència de Barcelona que li va imposar 21 mesos de presó i una multa de 2 milions d'euros, i rebaixa a 15 mesos la pena imposada al seu pare.
La Sala Segona de l'Alt Tribunal ha ratificat la condemna a Messi i el considera autor de tres delictes contra la Hisenda Pública comesos en les seves declaracions de l'IRPF de 2007, 2008 i 2009. En total, va defraudar a les arques públiques 4,1 milions d'euros dels ingressos obtinguts per l'explotació dels seus drets d'imatge.
No obstant, el tribunal ha decidit rebaixar sis mesos la pena imposada al pare del futbolista, Jorge Horacio Messi, que passa de 21 a 15 mesos de presó. El considera cooperador necessari, però inclou l'atenuant de reparació del dany per la devolució a Hisenda per part del seu fill dels diners defraudats.
El Suprem entén que el jugador coneixia “inequívocament” la seva obligació de tributar els ingressos obtinguts per l'explotació dels seus drets d'imatge. En aquest sentit, els magistrats afirmen que “no resulta acomodat a lògica admetre que qui percep importants ingressos ignori el deure de tributar per això”.
Messi no es limitava a signar els documents que el seu pare i els seus assessors fiscals li presentaven, sinó que tenia “plena consciència que aquest camí portava inexorablement a l'insolidari resultat de la defraudació fiscal”.
Els magistrats del Suprem qüestionen en la sentència que hagin estat exclosos de l'acusació en aquest cas els assessors fiscals del jugador barcelonista, als que no van acusar ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat. Messi va acudir a ells perquè l'ajudessin a eludir el pagament d'impostos, diu la sentència, pel que resulta “insòlit” que no se'ls consideri també culpables del frau.
Ni el Suprem ni l'Audiència de Barcelona s'han cregut la versió del futbolista, que va al·legar desconeixement sobre les decisions que es van prendre en relació amb l'explotació dels seus drets d'imatge. Els dos tribunals consideren que coneixia que els seus drets d'imatge es van amagar a la Hisenda espanyola a través de societats a Belize i Uruguai.
Dos dels cinc jutges que signa l'escrit s'han emès vots particulars en els quals consideren que va haver d'entendre com continuat el delicte fiscal, i no tres delictes diferents.
