Violència verbal, empentes i cops contra les dones portadores, segons un nou informe

“A les bones, bé. Per les dolentes, et tallo tot”, diu un agent de la Policia Nacional davant la multitud de portadores que intenten entrar o sortir de Ceuta. Aquest 'tot' és el paquet que carreguen durant hores sobre la seva esquena, amb el qual han aguantat cues, allaus o empentes, el pes ha dificultat encara més el ja sufocant encreuament de frontera. Són els cinc euros del dia. I tallar-lo, trencar les seves bosses de mercaderia al costat de l'amenaça de colpejar-les amb les defenses, és un dels càstigs contra els qui no travessen la frontera atenent a les seves indicacions.

Es tracta d'un dels “abusos policials” que, segons denuncien en un informe Irídia Centre per a la Defensa dels Drets Humans, Novact i Fotomovimiento, avançat a eldiario.es i que es presenta dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya, caracteritzen la gestió del trànsit de portadores per part dels agents fronterers. Durant la seva investigació, l'equip ha estat testimoni de “violència verbal cap a les portadores, empentes i cops tant amb les porres com amb els peus”.

Aquestes dones són la baula més feble del “comerç atípic”, sobre el qual se sustenta l'activitat econòmica de les fronteres de Ceuta i Melilla, segons l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia. Especialment a Ceuta, on no hi ha una duana comercial amb el Marroc, pel fet que l'Estat alauita no reconeix aquesta ciutat autònoma com a territori espanyol.

Aquest comerç alegal genera prop de 1.000 milions d'euros anuals a Ceuta i Melilla, segons les dades del Consell Espanyol d'Economia el 2005, recollits en l'informe d'aquestes tres entitats. Atenent les dades de la Cambra de Comerç Americana de Casablanca, 45.000 persones viuen d'aquesta economia atípica de forma directa. D'elles, el 75% són dones.

Són elles, les portadores -majoritàriament dones- que han de transportar sobre el seu cos els fardells (que poden arribar als 90 quilograms) que posteriorment es vendran a banda i banda de la frontera. El treball poden fer-ho per compte propi o per comissió. Després de creuar el pas fronterer, recullen els fardells al polígon del Tarajal (a Ceuta) o en els terrenys i camions aparcats al Barri Xinès (a Melilla) i els transporten a territori marroquí“, recorden a l'informe.

“Un cop han arribat a territori marroquí, lliuren el fardell al client - en el cas de les portadores que treballen per comissió - ia canvi reben un salari que oscil·la entre els tres i cinc euros per fardell”, afegeixen. El fet que la seva feina la realitzen en el marc d'una activitat alegal, diuen, suposa la manca de regulació, el que “comporta que la situació de les persones que es dediquen a això sigui fràgil, tant a nivell de drets com d'accés als serveis públics”.

“Abusos” d'“agents sense preparació suficient”

I, en aquest context d'activitat alegal generada des de la pròpia estructura institucional, que s'encarreguen de materialitzar-la són el focus de diferents “abusos policials” durant el seu pas per la frontera espanyola, denuncia l'informe. Sostenen que els agents encarregats de mantenir l'ordre durant el pas de les portadores “no tenen la preparació suficient per poder desenvolupar aquest treball, que requereix capacitat de diàleg i mediació”.

Segons denuncien, l'organització del flux sobre el qual se sustenta la base del comerç atípic a Ceuta “es realitza segons criteris de gestió de l'ordre públic en mobilitzacions de masses” sense que els agents policials, a vegades unitats especialitzades en antiavalots, tinguin coneixement d'idiomes específics, com francès o àrab.

En els passos des de territori espanyol al territori marroquí, els casos de violència verbal per part dels agents “són diaris i les agressions físiques molt comunes”, denuncia l'informe. “Les forces de seguretat esquincen amb ganivets els paquets de les portadores, ja sigui mentre els estan carregant a l'esquena o fins i tot al punt de recollida”.

“És sorprenent i il·legal que els agents utilitzin ganivets en els dispositius a través dels quals es provoquen talls en els sacs de les portadores”, denuncia Irídia. Els investigadors han observat la “violència” exercida “majoritàriament cap a persones grans que carregaven els fardells a l'esquena” quan les portadores “s'amunteguen o intenten passar”.

La “violència” de la pròpia estructura fronterera

Els horaris dels passos fronterers destinats a les portadores -de 6.00 a 14.00 aproximadament- també impacten de forma directa en els drets i en els riscos laborals d'aquestes, destaca l'informe. Atès que l'exempció de visat per als ciutadans de les ciutats marroquines frontereres amb Ceuta i Melilla no permet dormir en territori espanyol, “les portadores no aconsegueixen passar la mercaderia abans del tancament dels passos fronterers, es veuen obligades a pernoctar a les ciutats passant a estar en situació administrativa irregular”, recorden.

L'informe també precisa com és el disseny dels passos fronterers, un factor clau que, segons el parer dels investigadors, “condueix inevitablement a l'amuntegament de les persones” i porta a “situacions de tensió, amuntegament, asfíxia i fins i tot allaus”.

Segons descriuen, en el pas del Tarajal, frontera oficial de Ceuta, tot just dues persones -una al costat de l'altra i sense comptar amb la mercaderia-, poden passar pels “estrets” passadissos delimitats per tanques. En el cas del pas del barri Xino, a Melilla, el document el qualifica d'“embut” que es va estrenyent i “només permet el pas de les portadores una a una per les seves extremadament reduïdes dimensions”.

El febrer passat es va inaugurar el pas del Tarajal II a Ceuta, amb l'objectiu, segons el Govern, de “dignificar la feina de les dones portadores marroquines”. La situació, critica l'organització “no ha millorat i els col·lapses i allaus se segueixen produint” amb conseqüències, de vegades, mortals per a les dones.

Un mes després de la posada en marxa del nou pas fronterer, Suad O. M, una jove portadora, va morir després de quedar ferida en una allau a la sortida. Dues dones, Bursha i Zhona, van morir asfixiades en una allau al Tarajal el 2009. El mateix va passar al Barri Xinès de Melilla el 2008, amb la mort de Safia Azizi. D'acord amb l'informe, segons organitzacions locals, “s'han produït més casos de morts que no han estat documentats”.

Protocols d'actuació

Aquest fet, la vulnerabilitat d'aquestes dones, el baix preu rebut per cada fardell i la mateixa estructura dels passos empenyen a les portadores a travessar la frontera totes les vegades possibles en un limitat termini de temps a través d'estrets passadissos, el que augmenta la possibilitat d'empentes, nerviosisme i allaus durant les hores en què el seu pas està permès.

“Es vulneren els drets de les portadores tant a través de la mateixa naturalesa del seu treball i de les estructures dels passos per on se'ls permet circular com pel tracte que reben per part de les forces de seguretat”, resumeix la investigació d'IrÍdia, Novact i Fotomovimiento.

Per aquesta raó, recomanen la realització de “reformes arquitectòniques necessàries perquè els passos estiguin adaptats a la seguretat” de les portadores, així com la creació de protocols per a la gestió del comerç “atípic”. També aconsellen la dotació de personal que no sigui únicament policial per a la gestió del fenomen i la realització d'una “auditoria per analitzar les vulneracions de drets humans comesos per les forces de seguretat durant els darrers anys sobre les portadores”.

“A les portadores, malgrat estar en l'economia submergida, no se les considera com a treballadores. El que es fa és que es contracta a les portadores perquè passin la mercaderia des del costat de Ceuta de la frontera fins al costat marroquí”, explica Cristina Fuentes d'APDHA. “Són animals de càrrega. Les dones volen passar perquè és la seva mercaderia, i li trenquen el paquet, li tiren, amb un ganivet li obren... En fi, [les tracten com] animals”, conclou l'activista José Palazón, president de l'ONG local Prodein.