Xapo Ortega: “És trist veure la resposta nou anys més tard quan la informació del 4-F ha estat a l'abast”

Catalunya s'ha despertat aquest dilluns enmig d'un terratrèmol mediàtic i polític després de l'emissió dissabte al canal 33 de TV3 de 'Ciutat Morta', el documental que relata el cas 4-F. Denuncia un entramat policial, judicial i polític darrere de la condemna a cinc joves acusats d'haver deixat a un agent de la Guàrdia Urbana en coma en el desallotjament d'una festa en una casa okupa fa nou anys. La pel·lícula explica com aquestes persones van ser condemnades sense proves, van acabar a la presó i, una d'elles, Patricia Heras, es va suïcidar el 2011. Mentrestant, els agents que van prestar declaració en el seu judici van ser condemnats el 2012 per fals testimoni i tortures. Els defensors del “desmuntatge 4-F” esperaven que aquest fet servís per reobrir el cas, però no va ser així.

Nou anys després, després d'una emissió de rècord en la segona cadena de TV3, amb 569.000 espectadors i una quota de pantalla del 20% (la més alta de la nit a Catalunya), els grans mitjans se centren en un cas fins ara silenciat. Xapo Ortega i Xavier Artigas, directors del documental i cares visibles de la productora Metromuster, han atès mitjans de comunicació durant tot el dia i han escoltat com algunes de les figures més visibles del panorama comunicatiu els demanaven perdó pel silenci. Parlem amb ells després d'una jornada de fortes emocions:

Aquest matí les principals tertúlies de Catalunya i molts programes d'àmbit estatal parlaven de cas 4-F. Creieu que el documental ha complert el seu objectiu?

Xapo Ortega: Encara no. És a prop, potser, però l'objectiu final era reobrir el cas. Sembla que l'Ajuntament ha enviat una còpia del documental a la Fiscalia, que era el mínim que podia fer, però esperem que, per la pressió popular i dels partits polítics que s'han compromès a portar el cas a la Fiscalia, es reobri i que finalment es faci justícia de veritat.

L'Ajuntament diu que ara es planteja aquesta reobertura perquè hi ha noves proves. ¿Se sap alguna cosa des de dissabte que no se sabés abans?

X.O.: No, i també considerem que no calen més proves per reobrir el cas. El 2008 ja hi eren totes les proves que exculpaven als condemnats però la jutgessa no les va voler admetre. Sí que és veritat que hi ha un element que és qui va tirar el test, que no ha aparegut encara, però creiem que amb les altres proves que hi ha és suficient. A més hi ha una nova prova, que els dos guàrdies urbans que van ser únic testimoni del cas del 4-F van ser condemnats per mentir, per falsejar proves i per tortures en el cas de Yuri Jardine. Creiem que la seva paraula en el judici del 4-F s'hauria de revisar.

I què espereu de l'Ajuntament respecte a això?

X.O.: Que depuri responsabilitats tant a la Guàrdia Urbana com en els càrrecs que van ser responsables en aquell moment d'esborrar les proves del carrer abans que vingués la policia, que ens parlin de com pot ser que dos policies torturadors de 34 i 38 anys s'hagin jubilat amb aquesta edat i estiguin cobrant el 100% del seu sou, ... I a partir d'aquí que qui hagi de demanar disculpes les demani públicament.

Quan va sortir de la presó Rodrigo Lanza ens deia que es plantejaven portar al cas als tribunals internacionals. Quina és la situació actual del cas?ens deia que es plantejaven portar al cas als tribunals internacionals.

Xavier Artigas: El tràmit normal és que hauria d'anar al Constitucional abans d'anar a Estrasburg ...

X.O.: Però el que s'esperava ara, que era Estrasburg, es podria trencar, perquè ara es pot reobrir el cas aquí, sense haver d'anar a Europa.

Emetre el documental per la televisió pública catalana ha estat un camí ple de dificultats fins a l'últim moment, i finalment es van emetre cinc minuts menys per una ordre judicial. Com ho valoreu?ha estat un camí ple de dificultats fins a l'últim moment,es van emetre cinc minuts menys per una ordre judicial.

X.A.: El valorem molt negativament perquè hem estat un any i mig treballant en això, i que et tallin cinc minuts del documental és com si et amputessin un membre, gairebé, ens fa molt de mal. I d'altra banda pensem que han estat una mica ingenus, perquè avui en dia intentar censurar és una cosa que amb les noves tecnologies i les xarxes socials és bastant inevitable. A més està l'anomenat 'efecte Streisand', que fa que quan una cosa es vol callar acaba sent més publicitada.

X.O.: Aquest senyor ens va denunciar per aquest fragment on apareixia ell però al final ha aconseguit ser una mica protagonista del documental, que segurament és el que no volia.

Víctor Gibanel manté la demanda interposada contra el periodista Jesús Rodríguez i li demana 45.000 euros d'indemnització. Quina és la situació de la demanda?

X.O.: Sabem que té intenció de continuar amb la demanda cap a Jesús Rodríguez però no sabem res més, perquè ni el jutjat ni l'advocat d'aquest senyor ens han comunicat res.

La demanda parla del dret a l'honor i a la pròpia imatge. ¿Nega que sigui veritat el que diu Jesús Rodríguez al documental?

X.O.: No diu en cap moment que no sigui veritat.

I la qüestió és el dret a l'honor...

X.O.: Cada un té dret a defensar el seu honor, però potser ho hauria d'haver pensat abans, durant el cas del 4-F, igual que Joan Clos o Jordi Hereu. L'honor el perds quan menteixes i quan falseges proves.

Aquest dilluns molts opinadors s'han retractat de la seva posició respecte al 4-F, molta gent que en el seu moment va ignorar el cas o criticar els condemnats que protagonitzen el documental. Quin missatge els donaríeu a aquestes persones?

X.O.: La veritat és que és una mica trist veure la resposta que hi ha avui, nou anys més tard, quan tota la informació del 4-F ha estat aquí, a l'abast de tothom per treure aquest cas a la llum, i que hagi de ser una emissió massiva a la televisió la que al final destapi totes les mentides. Jo demanaria que hi hagués una mica més de rigor periodístic, més professionalitat i estar més atent al que passa a la gent al carrer.

Queda qüestionada la manera de fer periodisme.

X.O.: Creiem que el periodisme d'investigació fa temps que ha deixat d'existir i ara són els nous mitjans, els mitjans alternatius, el mitjans a les xarxes els que fan aquesta feina.

Ara teniu un altre projecte que és Idrissa, un documental per parlar del drama dels Centres d'Internament d'Estrangers, un tema que ha aparegut una mica més en els mitjans. Què voleu aportar amb aquest nou projecte?Idrissa

X.O.: El mateix. Sortim amb aquesta línia de denúncia. Denunciar una mort que es va produir sota circumstàncies sospitoses al CIE de Barcelona el 5 gener 2012, d'un noi de Guinea Conakri del qual no sabem res, i com no sabem res això ens permetrà fer hipòtesis de qui era Idrissa, d'on va venir, com va venir, per en realitat mirar-nos a nosaltres mateixos, els europeus, que som els responsables del problema migratori. Fer balanç de quines són les polítiques de control migratori europeu i per què hi són.