El mes de març el Departament de Defensa dels Estats Units va publicar l’Examen Quadriennal de la Defensa (Quadrienal Defense Review). El context actual és diferent del que hi havia el 2010 quan es va elaborar l’anterior QDR. Ara, el context està marcat per la retirada progressiva de tropes d’Irak i de l’Afganistan i per la resistència dels republicans a aprovar els diferents pressupostos fiscals de l’Administració Obama, que dibuixa un escenari amb la possibilitat d’un embargament pressupostari.
D’aquest nou context es deriva la necessitat de reequilibrar les forces armades després de més de 12 anys de guerra a gran escala, en les guerres d’Iraq i l'Afganistan i de planificar la política militar per als propers anys davant d’un possible embargament en un entorn fiscal incert.
Així el QDR 2014, per una banda marca les prioritats i les necessitats de la política de defensa nordamericana i de l’altra alerta dels perills per a la seguretat nordamericana que, segons el Ministeri de Defensa, podria suposar una retallada pressupostària.
Poques novetats hi ha en els objectius de la política de defensa. El primer de tots, seguir ostentant l’aclaparadora hegemonia per protegir els seus interessos i mantenir el lideratge militar. I, després d’estar sortint de dos conflictes a gran escala, preparar les forces armades per a tot tipus de conflicte, des del conflicte asimètric o situacions imprevistes, fins a un conflicte d’alt nivell contra una potència que compti amb armes de destrucció massiva. Això significa que seguiran treballant per augmentar les seves capacitats i armaments en tots els terrenys: l’armament nuclear, l’escut antimíssils, l’espai, en noves forces cibernètiques, en l’espai, en noves aeronaus de combat i d’atac a llarga distància, en els anomenats atacs de precisió o en les operacions contra terroristes i especials.
El segon objectiu que marca el QDR 2014 és reequilibrar les forces militars, tant com a focus d’atenció, com en el propi volum de l’exèrcit. Estratègicament, el reequilibri de la força s’adreça a concentrar la presència militar i la seva capacitat de projecció a la regió d’Àsia- Pacífic, amb la vista posada a la Xina, tot afiançant la presència militar al nord-est d’Àsia així com al sud-est asiàtic i Oceania, i mantenint la forta presència militar des del Golf Pèrsic fins l’Oceà Índic i el Mar de la Xina.
D’acord amb aquest reequilibri la Marina i la Força aèria no tindran reduccions significatives i la reducció d’efectius dels propers cinc anys es centrarà, principalment en l’exèrcit de terra, la guàrdia nacional i la reserva de l’exèrcit. En el propers cinc anys l’exèrcit passarà de 570.000 efectius a 440 o 450.000 efectius, la Guàrdia Nacional de 358.000 a 335.000 soldats i la reserva de l’exèrcit de 205.000 a 195.000 soldats. És a dir, una reducció de prop de 153.000 soldats d’unes forces armades que compten amb un total de un milió i mig d’efectius.
Continuaran amb la seva política d’acció directa contra l’anomenat terrorisme internacional, en paraules del document, mantenint “la capacitat robusta per actuar de forma directa, amb informació d’intel·ligència, vigilància contínua, atacs de precisió i Forces d’Operacions Especials”. Per tant seguiran vulnerant la legalitat internacional, tot posant-se per sobre d’ella, amb la realització assassinats i execucions extrajudicials amb els seus drones i les Forces d’Operacions Especials, que augmentaran els seus efectius fins arribar a 69.700.
I per últim, la QDR 2014 preveu la possible adaptació de les forces armades a un escenari d’embargament pressupostari en els propers deu anys assenyalant les possibles reduccions superiors d’efectius de l’exèrcit i dels programes d’armament, però ho fa per amenaçar que una política de retallada contínua dels pressupostos militars portaria a “un major risc de guerres més prolongades amb un nombre possiblement major de morts per als Estats Units i per a ( ...) aliats i socis en cas de conflicte bèl·lic”.
Així el QDR 2014 planifica el manteniment de l’hegemonia militar nord-americana, la continuació de l’anomenada guerra contra el terror al marge de la legalitat internacional i fa propaganda per mantenir inalterable, com a mínim, el 40% de la despesa militar mundial, que es la que representa la despesa militar nord-americana. Parlen d’augmentar la seguretat a nivell mundial però preparen i estimulen un món en guerra.
