Aquest mes de març el SIPRI ha fet públic el seu informe anual sobre exportacions mundials d'armes 2013 . Del que podem destacar una consideració general, el final de la guerra freda va suposar una baixada de la demanda d'armament, demanda que ha augmentat a partir dels atemptats de l'11-S i de la generació de nous riscos i amenaces a la seguretat occidental; però a diferència de la despesa militar, l'increment en les exportacions d'armament no ha arribat als nivells del període de la guerra freda.
El mercat mundial d'armament ve marcat per tres zones productores: Estats Units, Rússia i la Unió Europea. Al voltant del 90 % de les exportacions d'armes provenen dels Estats Units, Rússia i la Unió Europea i es reparteixen el mercat, en aproximadament, un 30% respectivament. Per països, els 5 principals exportadors en el 2009-2013 han estat Estats Units, Rússia, Alemanya, Xina i França. Els cinc són responsables del 74% del total d'armes exportades. La gran novetat d'aquest quinquenni és que la Xina ha ascendit a la quarta posició, reemplaçant a França. Xina lentament està entrant amb força en el mercat productor i per tant exportador d'armes, però encara està lluny d'aconseguir valors significatius respecte als Estats Units que acapara el 29% del mercat o Rússia el 27% però està molt a prop d'Alemanya el 7% i Xina el 6 %. Les exportacions xineses del 2009-2013 representen un augment del 212 % respecte al 2004-2008.
En conclusió, Xina ha esdevingut un rival important en el mercat mundial d'armes, que vol dir, que els seus esforços en desenvolupament tecnològic armamentístic donen els seus fruits i expliquen la seu creixent paper com a país exportador.
Com a venedor, subministra armes a països amb ingressos mitjans i baixos. Les tres quartes parts de les seves exportacions van tenir com a destinació tres països: Pakistan ( 47% ), Bangla Desh ( 13% ) i Myanmar ( 12% ). Amb importància inferior, destacar països compradors d'armes xineses com Turquia, Marroc o Indonèsia. Cal senyalar la presència de Turquia com a client xinès, ja que és un país pertanyent a l'OTAN i que històricament ha estat client nord-americà i europeu, en concret d'Alemanya i França, i en canvi ara compra sistemes de míssils terra -aire a la Xina.
L'informe, en quant a la destinació de les armes, destaca que Àsia i Oceania representen gairebé el 50% de les adquisicions mundials, seguit de l'Orient Mitjà amb un 19%, Europa un 14%, Amèrica un 10% i Àfrica un 9 %. Per països, el primer comprador d'armes és Índia amb un 14% del total d'armes mundials, el segon Xina amb un 5%, el tercer Pakistan amb un 5% , el quart Emirats Àrabs Units amb un 4% i l'Aràbia Saudita amb un 4%.
Xina adquireix les seves armes en un 64% a Rússia, a França en un 15% i a Ucraïna en 11 %. La Unió Europea va decretar un embargament d' armes a la Xina el 1989 per no respectar els drets humans, però França incompleix aquest embargament per raons comercials i ven armes al govern xinès.
Xina no proporciona informació pública de les exportacions que autoritza o lliura, es comporta de manera similar a molts altres països, incloent-hi els europeus i manté en secret la destinació de les seves exportacions d'armes. En definitiva, l'actitud de la Xina, com a venedor no difereix de la resta de països productors d'armes. Les intencions polítiques que hi ha darrere de l'aposta de renovació tecnològica en la producció d'armes xineses estan per veure, o bé podrien ser la d'esdevenir una potència militar mundial o be obeeixen a raons economiques i comercials.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
