“Avui si no ets corrupte ets un heroi.
Avui no ser corrupte té mèrit.
Avui admirem a qui no és corrupte perquè ser corrupte és normal.
Avui cal robar molt o vigilar que no t’enganxin, perquè avui només van a la presó els lladres de pomes; els lladres que ens ho roben tot, no.
Avui ens sorprèn quan algú podent robar, no roba.
Avui els nostres pares accepten la corrupció dels nostres representants, sembla que els molesta que sigui tan escandalós però es veu que és així…“ (Dani, 15 anys. Estudia alemany.)
Avui la gran majoria no ens hem preguntat encara com ens afecta profundament aquesta normalització que ja forma part del nostre llenguatge quotidià. Encara no ens hem preguntat quina mena de referent d’Amor i Llibertat som per als nostres fills quan ens senten parlar de corrupció normalitzada a les sobretaules nadalenques. Els diem que la gent quan veu passar molts diners per davant no pot decidir si robar o no robar, roba. És així…
Quan jutgem la corrupció del partit de l’oposició i justifiquem la del nostre, ho diem tot.
Quan exercim els nostres “drets” dins del marc d’una Constitució blindada per exèrcits d’advocats que protegeixen els lladres, ho fem tot.
Ara que el 99% ens hem cregut que ser és tenir, ens hem quedat quiets sense paraules i ens ho estan prenent tot. És l’hora de sumar forces i avançar sense treva cap a l’horitzó.
Ja no vull parlar més de la corrupció dels Grans Lladres perquè minimitza la responsabilitat de cada un de nosaltres de fer un món millor.
Itziar Gonzalez, la convidada a les Converses Singulars del pròxim dia 27 a l’església de Sant Pau del Camp, senzillament va dir la veritat en un món de mentida normalitzada i va ser tan escandalós que va tenir tots els mitjans de comunicació assenyalant-la, primer per destruir-la, després per alçar-la d’entre tots com si fos una excepció, com si fos l’escollida d’entre totes les dones, com si per ser honest calgués un miracle.
Avui cal restaurar el camí de Ser Persona i no oblidar que la nostra terra és sagrada: no trepitjarem a ningú, traurem del mig allò que no ens deixa avançar i començarem per posar els lladres a les presons. Recuperarem la lliure circulació del nostre espai interior, la nostra dignitat, i llavors podrem mirar-nos als ulls per avançar amb la força de l’Amor i la Llibertat cap a l’autodeterminació d’un poble.
Posem Remeis d’Amor en tot allò que fem i diem a cada instant. Recordem que l’ésser humà és inconstant i cal perseverar, és així.
Veritablement, tan llarga, indigna, medicalitzada i lluny dels nostres fills volem la nostra vida?
Tot està per fer i SI VOLEM tot és possible.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
