La llei antihomofòbia de Catalunya segueix sense desplegar-se divuit mesos després
L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ha fet públic el seu estudi sobre l'estat de la LGTBIfòbia a Catalunya l'any 2015 amb sensacions contraposades. Tot i la victòria que va suposar l'aprovació el 2 d'octubre de 2014 al Parlament la llei 11/2014 (pionera a Europa per a la lluita LGTBI), aquesta segueix sense desenvolupar-se per falta de voluntat política. Divuit mesos de delay que el director de l'OCH, Eugeni Rodríguez, ha atribuït a l'anterior Govern de CiU, que “tot i votar a favor no ha apostat políticament per la implementació de la llei”. “CiU ha segrestat la llei”, ha etzibat.
La llei estableix un règim d'infraccions i sancions, com a mètode coercitiu per posar fi a la impunitat dels agressors i per complementar la simple denúncia administrativa, però a la pràctica no ha quedat desenvolupat: “És una llei administrativa, no hi ha un judici ni un jutge... Per tant, la llei 11/2014 implica fer un reglament”, ha matisat Rodríguez aquest mateix dimecres en compareixença. Des de l'OCH es reclama “de forma urgent” un decret per a la validació d'un reglament que desenvolupi aquest règim d'infraccions i sancions. Cal destacar que un 31% dels casos registrats d'homofòbia acaba en agressions físiques o verbals, per això es necessita un règim sancionador.
“S'hi han de destinar diners, això ha de ser una prioritat. No podem fer aquesta tasca amb menys de 10.000 euros”, s'ha lamentat Eugeni Rodríguez sobre el finançament de la llei 11/2014. A més, segons l'organització, segueix havent-hi una manca de comunicació i s'ha de seguir treballant en un protocol clar; s'estan produint aliances amb ajuntaments i contactes amb els Mossos d'Esquadra per tal que les denúncies es puguin realitzar en qualsevol institució pública, tot i ser de caràcter administratiu.
Des de l'octubre de 2015, l'OCH ofereix un servei d'atenció psicològica a les víctimes de LGTBIfòbia, a càrrec de dues psicòlogues voluntàries, que intenten pal·liar les necessitats psicològiques i emocionals de les víctimes. Aquest servei es troba en actiu, amb bona acollida segons la seva coordinadora, Mireia Navarro, tot i la necessitat de dotar-lo de més infraestructura.
Menys denúncies però més rigoroses
Segons l'informe presentat aquest dimecres a la seu de l'OCH, en línies generals s'han produït menys denúncies que en anys anteriors. L'any 2014 van ser prop de 400 i aquest any han estat un total de 113, els casos denunciats; això s'explica pel canvi de procediment en la indexació de les denúncies. Fins ara qualsevol cas era recollit com a denúncia, es tractava d'una recopilació de dades “activista” –així l'ha titllat Rodríguez– i des del 2015 s'ha enfortit el sistema amb l'objectiu de proporcionar dades amb la màxima fiabilitat possible.
“Abans es queixaven que ens inventàvem els casos, és per això que ara, per tal que una denúncia sigui efectiva, es demana informació com el nom de l'agressor, la víctima o la localització… A més, per tal que sigui admesa la denúncia, ha de passar pel consens de tot l'equip de l'OCH”, destaca Eugeni Rodríguez.
“Hi ha un tant per cent elevat de víctimes que volen denunciar el seu cas a l'OCH però no a l'administració. Segueix havent-hi una por atàvica”, ha afegit Rodríguez. Aquest fet fa que moltes denúncies es quedin pel camí; molta gent simplement vol notificar l'agressió per no deixar-ne constància per escrit. També hi ha qui, simplement, es cansa del procediment: “Es necessita una fórmula més clara”, ha matisat el director de l'OCH. Des de la mateixa organització s'ha adoptat aquesta política d'indexació per donar “garantia estadística internacional” a les seves dades. L'OCH ha afegit que Barcelona presenta una incidència de denuncies per LGTBIfòbia del 51%, una dada semblant a la recollida d'abans de 2015, però igualment preocupant.
Tot i les limitacions per extreure conclusions precises, des de l'OCH també es fa èmfasi en el canvi de perfil dels denunciants: si bé abans, quan la recollida de dades no era tan específica, la majoria de persones que s'adreçaven a l'OCH eren homes gais o bisexuals de mitjana edat, ara només un 55% respon a aquest perfil. A més, l'espectre s'ha ampliat: hi ha més dones lesbianes i transsexuals que denuncien. També s'han diversificat els àmbits de denúncia.
D'altra banda, per primera vegada no s'ha registrat cap denúncia relacionada amb el cruising. En canvi han crescut les queixes per homofòbia, transfòbia o bifòbia a Internet, sobretot en el cas de xarxes socials com Twitter, on és complex intervenir: les rogatòries s'han de fer a l'estat de Califòrnia.
Bona sintonia amb l'actual govern
El dret a la reproducció assistida a dones lesbianes i bisexuals és un altre dels aspectes que marca la llei 11/2014 i que fins ara tampoc ha trobat resposta institucional. La situació amb l'actual govern sembla que canviarà aquesta tendència, però. “Tenim el compromís ferm de Toni Comín que, abans del juny, els drets sexuals i reproductius no es rebran com una agressió sinó com un servei”, ha dit Rodríguez. Les deficiències en l'accés a la salut de les persones LGTBI és un dels aspectes més denunciats per la plataforma.
Una d'aquestes reclamacions en matèria de salut és la insistència en deixar de tractar a les persones transsexuals com a persones amb disfòria de gènere. Les persones transsexuals segueixen vulnerades en aquest aspecte, segons l'observatori. “No pot ser que s'hagin practicat 15 intervencions de 200 que n'hi ha en llista d'espera. [Informació del Síndic de Greuges, amb dades de 2014] Això sí, per 14.000 euros t'ho fan… Ho sentim, però els drets no poden ser classistes”, ha conclòs Eugeni Rodríguez.
No estan havent-hi les mateixes facilitats amb la Conselleria d'Ensenyament, amb qui no s'han pogut reunir, tot i la preocupació creixent pels casos de bullying (se n'han documentat vuit) i el seu tractament “deficient” en l'àmbit educatiu: “No s'està diagnosticant la persona LGTBI, se l'està expulsant de l'institut. Són persones que estan patint i caient en problemes. S'ha de donar un servei integral i fer un acompanyament al centre i a les famílies. Cal un protocol claríssim per saber com funcionar”.
