Ada Colau imposa sancions a empreses per 2,5 milions d'euros en només quatre dies
Les multes de 600.000 euros a Airbnb i Homeaway anunciades aquest dijous per l'Ajuntament de Barcelona han suposat el colofó a una setmana de sancions del consistori cap a empreses de sectors econòmics clau, com bancs i elèctriques. Barcelona diu que no es mou per l'afany recaptatori –té superàvit– sinó per garantir el dret a l'habitatge davant l'escalada dels preus dels lloguers i la nova bombolla immobiliària que s'està creant a la ciutat.
L'import de les multes a les diferents companyies ascendeix a 2,46 milions d'euros. Empreses i Ajuntament tenen tots els números per acabar als jutjats: tant Airbnb com Endesa –que va ser sancionada amb 7.000 euros per no haver informat correctament a una família dels seus drets– ja han anunciat que recorreran les sancions. BBVA també al·legarà perquè diu que el seu pis presumptament buit va ser cedit a la Generalitat el juliol passat. A més de les sancions, el consistori investiga un possible frau de 800.000 euros de FCC en la recollida d'escombraries.
L'Ajuntament ha escrit un nou capítol en la seva batalla contra els pisos turístics il·legals amb la multa de 600.000 euros a les plataformes Airbnb i Homeaway per seguir anunciat habitatges turístics sense llicència tot i els avisos i les multes anteriors. D'altra banda, el consistori va imposar el dimecres sancions de 315.000 euros a pisos buits de la Sareb, BBVA i Santander.
Els procediments que han acabat en les multes anunciades aquesta setmana porten diversos mesos oberts: l'última sanció per pis buit és la quarta que acumulen les entitats pels mateixos habitatges. Abans, el consistori ja les havia multat amb 5.000, 10.000 i 15.000 euros. “Les multes a bancs i grans tenidors d'habitatge que va començar a aplicar Terrassa i ara ha imposat Barcelona han de servir per donar ús social del parc privat d'habitatge immobilitzat”, afirma el secretari de la regió metropolitana d'UGT de Catalunya, Josep Santcristòfol.
Fonts municipals recalquen que les multes a les entitats financeres no s'imposen per recaptar, sinó que són una de les vies per aconseguir ampliar el parc de lloguer social, a banda de la construcció d'habitatge protegit. Amb tot, les sancions anunciades aquesta setmana no seran les últimes. I és que l'Ajuntament ha iniciat 207 expedients contra grans propietaris per tenir habitatges buits, dels quals 27 estan en procés d'algun tipus de multa. A més, en el camp de la pobresa energètica hi ha 2.000 expedients que s'estan estudiant si poden acabar a la via sancionadora.
En el cas de les plataformes de lloguer turístic, les primeres sancions per anunciar pisos il·legals es van imposar el desembre del 2015. Des de llavors, l'Ajuntament assegura que Airbnb i Homeaway han continuat publicitant els pisos, per la qual cosa els ha imposat la sanció màxima de 600.000 euros. Per contra, el govern municipal ha assenyalat que set portals, entre ells booking.com, sí que han deixat d'anunciar pisos turístics sense llicència arran de la pressió exercida pel consistori.
Fonts de l'associació Sharing España, que engloba les principals empreses d'economia col·laborativa, han lamentat a aquest diari les sancions i que l'Ajuntament opti per la via coercitiva en comptes de la col·laboració. Així mateix, es mostren en contra dels habitatges il·legals i argumenten que les plataformes no poden dur a terme les inspeccions sobre les llicències dels pisos que els particulars decideixen penjar als seus webs, perquè aquesta tasca correspon, precisament, a l'Ajuntament.
Turisme i lloguer
Segons dades municipals, només entre les dues plataformes multades sumen 5.556 pisos turístics sense llicència. El total d'habitatges turístics legals a Barcelona porta congelat des del mandat de Xavier Trias en 9.906, cosa que dóna compte de l'abast del problema dels pisos il·legals. Un estudi del consistori publicat el setembre va concloure que la rendibilitat més gran dels lloguers turístics enfront dels convencionals ha disparat el preu dels lloguers.
En concret, l'informe va assenyalar que l'explotació de pisos turístics, que ja freguen el 8% del total del parc de lloguer, suposa pels seus propietaris ingressos fins a quatre vegades superiors als dels lloguers tradicionals, amb beneficis entre el 7% i el 13% enfront del 3% o el 4%. A més, va calcular que un 40% dels pisos turístics de la ciutat són il·legals. Portals com Idealista xifren fins a un 15% l'increment dels lloguers respecte als preus dels anys de la bombolla.
Des d'Airbnb afirmen que els anomenats 'amfitrions' de la plataforma “són típicament famílies de classe mitjana que comparteixen les seves llars per arribar a final de mes”. L'Ajuntament fa un diagnòstic diferent, i separa de forma clara les persones que lloguen una habitació de casa i que conviuen amb els turistes dels propietaris que no tenen llicència per al seu pis turístic i que fan servir les plataformes per lucrar-se.
Aconseguir un consens entre veïns saturats, consistori i empresaris en la redacció del futur pla estratègic de turisme sembla missió impossible. Dins de l'empresariat, a més, les posicions tampoc són unànimes. Els hotelers mantenen profundes diferències amb el consistori després que la redacció inicial del pla d'allotjaments turístics vetés les obres de calat als establiments. No obstant això, dos dels representants més significatius del gremi, Joan Gaspart i Jordi Clos, van aplaudir la “valentia” d'Ada Colau per congelar les noves llicències a pisos turístics –la seva principal competència– a tota la ciutat, tal com va avançar La Vanguardia. Tot això mentre el turisme avança entre les preocupacions dels barcelonins.
“Les normes hi són per complir-se i si es vulneren cal perseguir-ho”, resumeix el secretari de política territorial i del Barcelonès de CCOO de Catalunya, Vicenç Tarrats. En l'àmbit concret del turisme, Tarrats valora que el cos d'inspectors municipals per detectar habitatges turístics és “insuficient” i que és una cosa que el consistori ha d'abordar en el pla estratègic de turisme que està preparant.
