L'Àrea Metropolitana de Barcelona comença a estudiar la municipalització de l'aigua
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) comença a debatre la tornada a mans públiques del servei d'abastament d'aigua a les llars de 3 milions de catalans, entre ells els habitants de Barcelona, l'Hospitalet o Badalona. Aquest dimarts el ple de l'AMB aprovarà constituir dues comissions, una tècnica i una altra política, per preparar a l'administració per aplicar la sentència que va anul·lar l'empresa mixta creada amb Agbar el 2012. Donar un pas en fals suposaria un perjudici per als contribuents i ningú vol cometre un error.
El debat al ple de l'AMB té el seu origen en una sentència del passat mes de març. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l'empresa mixta que l'AMB va crear amb Agbar el 2012 per regularitzar la prestació del servei d'aigua a les llars de 23 municipis de Barcelona. La justícia ha censurat que l'administració lliurés directament el servei a Agbar sense passar per la deguda publicitat entre empreses interessades. A més, la sentència va considerar que Agbar ha actuat històricament com “concessionari tàcit” del servei de proveïment d'aigua.
Fonts de BComú expliquen que la finalitat de les comissions és adequar l'administració a la sentència. L'AMB començarà a treballar com si la sentència del TSJC fos ferma. No obstant, Agbar ha recorregut la sentència davant el Suprem, per la qual cosa la decisió definitiva sobre l'empresa mixta encara pot trigar mesos i fins i tot anys. Per posar un exemple, l'expedient d'ATLL, una altra gestió de l'aigua que van tombar els tribunals catalans, porta des del juliol del 2015 al Suprem.
Les mateixes fonts destaquen que l'objectiu de BComú és la gestió pública de l'aigua, però sostenen que encara és d'hora per marcar un horitzó temporal de la mateixa. Així mateix, expliquen que les comissions han de proporcionar informació per decidir políticament quin tipus de gestió pública és la més adequada. Per la seva banda, la CUP (que està a l'oposició) té clar el seu model: gestió directa de l'aigua des de cada un dels 23 municipis que ara integren l'empresa mixta. “La ciutadania té més control i incidència en la gestió com més propera al municipi sigui l'empresa”, sostenen fonts cupaires.
La CUP vol evitar que l'aigua de la conurbació de Barcelona acabi en mans d'una macroempresa supramunicipal que es converteixi en una nova TMB, l'empresa del transport públic cèlebre per la seva opacitat. Malgrat que gestiona un servei públic bàsic, la fórmula jurídica de TMB (una empresa privada de capital 100% públic) possibilita pràctiques insòlites en qualsevol sector, com les gairebé 600 persones fora de conveni -en molts casos directius pròxims a partits polítics- que cobren en conjunt 35 milions a l'any.
Competències i voluntat política
Des de la CUP apunten que, en última instància, els municipis són els que tenen la competència sobre l'aigua, ja que no la van cedir a l'AMB de forma expressa. Fonts jurídiques consultades apunten que aquesta interpretació jurídica és vàlida, però que també ho és la contrària, és a dir, que la competència és de l'AMB. En tot cas, res que no sigui esmenable amb un acord polític, afegeixen les mateixes fonts.
“És més una qüestió de garanties per l'AMB i els ajuntaments que sobre si la competència és supramunicipal o municipal”, apunten des de BComú. A més, recorden que Ripollet, un municipi que ja ha començat els treballs per gestionar de forma directa l'aigua, no està a la mixta, sinó que a l'octubre finalitza el seu contracte amb Sorea, i afegeixen que el debat a nivell de l'AMB no interferirà en la seva decisió. “Mai s'ha posat en qüestió l'autonomia dels ajuntaments”, afirmen.
Amb tot, la discussió legal sobre si la competència és supramunicipal o municipal no és més que un bon aperitiu del debat principal: la posició sobre la gestió de l'aigua del PSC, el soci de BComú a l'AMB. A dia d'avui, els socialistes, que tenen un pacte de govern amb ERC i Entesa (el grup de BComú i ICV-EUiA a l'AMB) en l'ens supramunicipal, no s'han pronunciat de manera clara sobre quin model prefereixen.
Un model en qüestió
De fet, un dels impulsors de l'empresa mixta amb Agbar en la passada legislatura des de la vicepresidència executiva de l'AMB va ser l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). Després de les eleccions del maig passat, Balmón ha conservat els dos càrrecs, i ara tot apunta que serà un dels membres de la comissió política que analitzarà la sentència del TSJC que va desmuntar punt per punt la fórmula jurídica escollida per l'AMB per constituir l'empresa mixta.
Balmón va assegurar el 2012 que l'operació de la mixta que ara ha tombat el TSJC “segueix la creença que la col·laboració publicoprivada és un model beneficiós en matèries com l'aigua”. Precisament la CUP es mostra escèptica amb el paper del PSC en aquest debat. “És posar el llop a vigilar les ovelles. Algú creu que les persones implicades faran un informe dient que les decisions que van prendre elles mateixes fa quatre anys van ser equivocades, injustes i il·legals?”, es pregunta el regidor de la CUP a Molins de Rei, Josep Raventós, en clara referència a Balmón.
En una entrevista amb aquest diari el febrer de l'any passat, l'ara primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, va afirmar que municipalitzar l'aigua “és imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia”. Aquest dimarts es dóna el primer pas d'un camí polític sinuós per aconseguir-ho.
