Tomàquets contra l'especulació: veïns de Sants recuperen un hort pel barri
“Ple de rates!”, exclama una veïna del carrer Tinent Flomesta de Barcelona mentre arrossega una bossa de la compra. Només un gran camió que recorre el carrer contigu, el de Càceres, dilueix les seves efusives explicacions: “Abans aquest lloc era ple de rates, i ara mira, mira que bonic!”. La senyora, ja jubilada, exhibeix amb orgull d'àvia el solar, ara sembrat amb verdures d'hivern i amb “només” un parell de persones treballant-hi. El fred estreny aquest matí. “A l'estiu això era ple de veïns”.
La veritat és que no és l'única veïna que ara, sis mesos després de l'ocupació d'aquest solar abandonat per l'especulació en el cor de Sants, s'alegra del desenllaç de l'espai abans buit. La cantonada on ara floreix L'Horta Alliberada era un lloc de casetes baixes fa uns anys, amb un petit magatzem i un parell de locals. Un cop enderrocades per fer-hi “pisos de luxe” –recorda un altre veí– la crisi va engolir el terreny, que va anar passant d'una immobiliària a una altra fins que va quedar en mans de les rates.
Fa un parell d'anys la situació es va tornar insostenible. Els veïns van demanar una solució per a l'espai: les plagues, de rosegadors i mosquits, i les humitats afectaven les cases adjacents. El Síndic de Greuges va emetre un informe el 2013 perquè l'Ajuntament netegés i desinfectés l'espai. Segons els mateixos veïns, la intervenció es va limitar a “tallar matolls”. L'Agència de Salut Pública no va poder actuar a fons en tractar-se d'una propietat privada.
Cansats de la situació, i amb el consentiment de les persones de la zona, un grup de veïns va entrar a l'espai el 30 d'abril d'aquest any. El primer dia es va netejar la zona; el segon es van fer tallers d'agricultura urbana; el tercer de fusteria; aquell mateix dia es va fer una assemblea de més de 50 persones, que va decidir dedicar l'espai a una horta comunitària i un espai per a l'oci veïnal.
Actualment hi ha plantades bledes xineses, pèsols, col calé (varietat japonesa) o espinacs. També hi ha una zona per a nens, i uns palets on seure per prendre la fresca. La primera collita, la de l'estiu, va donar fa unes setmanes hortalisses a desenes de veïns que les recollien els dimarts i els divendres. Tots els veïns podien accedir-hi: a L'Horta Alliberada no cal treballar per recollir fruits. Aquí no serveix allò de qui sembra recull, aquí sembra qui pot i recull tothom. “Cadascú s'implica com pot”, diu en Mario, veí actiu a diferents lluites del barri que prefereix fer servir un nom fictici.
Segons explica, se segueix fent una assemblea setmanal (els dimarts a les 20:00h) i les tasques al voltant de L'Horta s'han repartit entre els participants, en quatre comissions: comunicació (amb informació activa a les xarxes socials), hort, plantes i compostatge, gestió de l'espai i programació d'activitats.
“Al final L'Horta és una excusa per guanyar un espai al barri i generar llaços entre els veïns, per plantejar què fem amb les ciutats, i per posar en escac a l'especulació”, comenta en Mario.
L'Horta ara és un espai estable després que el jutge arxivés el passat 27 d'octubre una denúncia dels Mossos d'Esquadra després de no trobar el propietari de l'espai (tampoc aquest diari ha pogut accedir-hi). Per si de cas, el passat dimecres 12 d'octubre van fer una celebració per pagar a l'advocada que els va portar el cas: bingo, vermut, paella i exhibició d'un documental. Van recaptar fons suficients.
“L'èxit dels veïns és com es va triar l'espai. Estava encallat en uns llimbs legals”, explica en Mario. Durant dos mesos es va estar fent recerca d'espais al barri: els que van ocupar ja sabien que el propietari tenia diverses societats al seu nom, amb edificis sense construir conseqüència de la crisi.
De moment, diferents actors polítics han donat el vistiplau a la gestió dels veïns en aquest espai de Sants. És el cas de la regidora de Sants-Montjuïc de la CUP, Lluïsa Pahissa, que va declarar a Sants 3 Ràdio que l'ocupació del solar era un exemple de com combatre el ciment i l'especulació als barris.
El cas de l'Horta Alliberada no és únic a Barcelona, hi ha altres espais d'agricultura urbana autogestionats. Ben a prop hi ha les experiències de la Farga, Can Vies o Can Batlló, amb els quals L'Horta Alliberada vol teixir llaços.
Entre els objectius de l'espai de Sants hi ha el de reanimar la Xarxa d'Horts Comunitaris de Barcelona, que ha cessat la seva activitat els últims anys. La primera trobada de la plataforma es remunta al novembre del 2009, a Can Masdeu. Ja en aquell moment el catàleg d'horts a Barcelona era extens.
El 2015 diferents agents van coincidir en una trobada estatal de xarxes d'horts, a Madrid. A la trobada hi havia persones que havien format part de la Xarxa d'Horts Comunitaris de Barcelona; després d'algunes xerrades es va contemplar la idea de revifar la xarxa a la ciutat. Es van començar a demanar nous contactes, que van fructificar en una trobada fa unes setmanes. “Va ser un èxit”, comenta una de les persones que va estar a Madrid. La Maria, des de 2008 a l'hort del Forat de la Vergonya, explica que la idea de donar-li ara un nou impuls a la Xarxa d'Horts Comunitaris és ferma.
A Barcelona, hi ha altres fórmules que fan de la ciutat un viver d'horts urbans. Segons l'Ajuntament de Barcelona, hi ha fins a 300 espais d'horta urbana: els horts de la xarxa municipal (Xarxa d'Horts Urbans, nascuda fa més de 20 anys), horts d'escoles, horts d'entitats o d'associacions. Hi ha un mapa en el qual es poden consultar tots ells.
L'Horta Alliberada no té cadenat. Està oberta tot el dia per a l'ús dels veïns. “La gent ho respecta, és de tots”, comenta un veí que s'acosta a mirar les bledes. “Les veïnes, les famílies amb nens, vénen a passar l'estona, encara que no estiguin implicades en el projecte. Aquesta és ara una plaça més del barri”, conclou en Mario.
