Les prostitutes del Raval alerten d'agressions masclistes
Janet és una de les prostitutes més veteranes del carrer d'en Robador, al cor del barri del Raval de Barcelona. Fa 32 anys que exerceix la prositució i la meitat d'aquest temps l'ha passat en aquest carrer. “¿Qué, puta del Raval? ¿Chupas o no?” , comenta a una companya amistosament, fent broma. Un veí l'interromp per saludar-la mentre passeja el gos. Aquesta uruguaiana, que exerceix amb orgull la professió, s'ha trobat aquest dimarts al migdia amb una vintena de companyes i veïnes per denunciar la violència masclista que han patit algunes de les prostitutes amb qui comparteix carrer. Durant el mes d'agost exerceixen la prostitució en aquest carrer una vintena de dones.
Segons explica la Janet, membre del col·lectiu Putas Indignadas, en les darreres setmanes han patit almenys dues agressions. La primera va ser el 8 d'agost, quan un client va acusar la prostituta amb qui s'havia relacionat d'haver-li robat i va intentar agredir-la amb una arma blanca, fet que va aconseguir impedir la intervenció d'un recol·lector de ferralla que passava per allà. Una setmana després, el dia 15, un altre individu va començar a increpar i perseguir algunes de les dones que treballen al carrer amb xeringues usades o ampolles de vidre.
Tots dos casos han estat denunciats per les prostitutes, que també han informat de la situació a l'Ajuntament a través de la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin. Des de la Fundació Àmbit Prevenció reconeixen l'actitud proactiva del consistori i admeten que les denúncies han generat més presència policial. “En aquest sentit hi ha hagut una resposta positiva per part dels cossos de seguretat”, comenta la presidenta de l'entitat, Mercè Meroño.
Una mirada que genera violència
Per a Meroño les dues agressions no responen a un problema d'inseguretat al barri. “És un barri que sovint protesta contra les putes i hi ha gent que es creu amb el dret d'erigir-se violent i agredir aquestes dones”, assegura Meroño, presidenta d'Àmbit Prevenció. “A part de ser ja víctimes de criminalització, el que no podem permetre és ser víctimes de violència masclista”, denuncia la Janet.
“El got es va omplint, primer d'insults, després de 'no et posis aquí sinó allà', crits... fins que algú es creu amb el dret d'anar més enllà. Això forma part de la violència contra dones que estan estigmatitzades, no volgudes, és una mirada que genera agressió”, afegeix Meroño.
La Janet assegura que en els anys que ha exercit al carrer d'en Robador mai havia viscut un clima d'agressió com el de les dues darreres setmanes al barri, si bé sí que admet la criminalització o l'estigma del col·lectiu del qual forma part, en especial des de l'enduriment de l'Ordenança de convivència, aprovada el 2006 pel govern municipal per impedir la prostitució al carrer, principalment al Raval, amb més sancions a les prostitutes i els clients.
Precisament amb l'objectiu de treballar la situació al barri, el mes de novembre passat el ple de l'Ajuntament va aprovar una proposició de Ciutadans amb els vots a favor de Barcelona en Comú, ERC i la CUP Capgirem Barcelona per donar una major protecció i seguretat a les persones que exerceixen la prostitució i contribuir a millorar la convivència d'aquest barri popular de la capital catalana. Amb tot, la prostitució continua estant prohibida als carrers de la ciutat, a l'espera d'una nova Ordenança que reguli la situació.
El Raval, insígnia del que és Ciutat Vella
“Les putes formen part de la societat, som ciutadanes i veïnes del Raval”, afirma aquesta prostituta. Els cartells de “barri indigne” o la voluntat de fer fora dels carrers aquestes dones segueixen presents al barri i són la prova, segons Mercè Meroño que tot i que la situació al barri “no és hostil, alguns veïns no responen de la mateixa manera que les entitats o les mateixes dones que miren de treballar la situació i la convivència.
“Les putes tenim arrelament aquí. Hi ha veïns que es queixen i potser fa deu anys que viuen al barri. Ja sabien on es posaven (es refereix a la prostitució i a la narcosala que hi ha al barri). El Raval sempre ha estat un barri multicultural, la insígnia del que és Ciutat Vella”, relata la Janet.
“El que reivindiquem és que les dones són veïnes del barri i no són agressores ni lladres”, declara Meroño. Per ella la resposta de l'Ajuntament hauria de passar per fer processos de mediació i generar solucions compartides pel barri. “Fins que no arribem a aquests punts la solució passa perquè nosaltres protestem i posem denúncies”. I això és el que pretenen seguir fent aquests dies, davant el número 25 del carrer d'en Robador, ara tapiat i que va servir d'aixopluc durant més de deu anys per a les prostitutes del Raval. Encara s'hi llegeix 'Ateneu del Xino', com es coneixia antigament aquest barri de Barcelona.
